Espais i temps de la ciutat

Barcelona pam a pam, d’Alexandre Cirici, va ser a partir de 1971 l’obra de més impacte en la construcció de mirades històriques sobre Barcelona. Deia Cirici que, educat en el noucentisme, sentia molt seu el cor de la ciutat, però que calia anar també cap als antics pobles suburbials de la plana. El seu llibre utilitzava un instrument poderós: el dibuix. Mig segle després, quan la construcció simbòlica de la metròpoli a partir d’eixos i polaritats patrimonials comença a teixir les perifèries, el dibuix resulta de nou decisiu. Com a l’eix de Pere IV, que mostra la imatge de coberta. El butlletí tracta també d’un altre eix patrimonial, al llarg del riu Besòs, i de la reobertura d’Oliva Artés, tot abordant la cohesió social via habitatge i futbol. En l’eix del temps històric de llarga durada, el Museu innova ara en el relat de la Barcelona medieval al Palau  Reial i en la reinvenció museística del Park Güell, mentre la Casa Padellàs comença a convertir-se, en aquest 75è aniversari del Museu, en casa oberta de la història per a barcelonins i visitants. Esperem que aviat hi comencin les obres.