Barcelona flashback. Una síntesi històrica

Barcelona flashback. Una síntesi històrica és l’exposició nuclear de la xarxa d’espais que conformen el MUHBA situada a la Casa Padellàs, amb una proposta flexible, oberta i interrogativa sobre els relats urbans de Barcelona interrogativa sobre els relats urbans de Barcelona.

Es tracta d’una exposició de síntesi, que mostra la trajectòria bimil·lenària de Barcelona amb un mètode de lectura històrica interrogativa de documents, objectes, arquitectures i paisatges. És, alhora, un projecte de recerca internacional sobre el kit mínim de coneixement i representació urbana per exercir el dret a la ciutat. La mostra es basa en les col·leccions del MUHBA i és el punt de partida de les 55 sales del Museu en les seves 19 seus distribuïdes per Barcelona. Hi entreu pel mirall, com en el somni d’Alícia imaginat per Lewis Carroll, i en podreu sortir pel túnel del temps.

Amb aquesta exposició, el MUHBA s’afegeix als museus de ciutat europeus que estan assumint el repte d’oferir una síntesi de qualitat i mostrar, en clau interrogativa, la metròpoli en no més de 90 minuts. La proposta apunta directament a un canvi radical en la manera de veure i visitar la ciutat dels barcelonins i, també, dels visitants, en favor d’un turisme sostenible i alternatiu.

L’exposició tenia un centenar d’objectes en la seva versió experimental, de 2019 a la de 2021, i en té vora els 200 en la nova versió. Aquesta mostra estable aspira a propiciar l’entrenament metodològic per al coneixement de la ciutat.

Les cinc seccions de Barcelona flashback

Barcelona flashback es planteja com un viatge alhora introspectiu i urbà, una dialèctica entre visitant i museu, amb dues seccions que obren i tanquen l’exposició que situen el visitant en un espai de reflexió més íntima, i un cos central on el Museu desenvolupa un mètode de lectura urbana i construcció de relat històric de Barcelona.

Tot plegat, en una seqüència de 5 seccions:

1. Batecs urbans, un espai inicial configurat com una sèrie de miralls que engloben el visitant enmig d’imatges de la ciutat al llarg del segle XX i el conviden a “traspassar el mirall”, com l’Alícia de Lewis Carroll a Through the Looking-Glass, and What Alice Found There.

2. Geografies, que s’endinsa en la ciutat actual des de la seva forma urbana, les arquitectures, l’espai social i polític i les seves representacions.

3. Testimonis, que aborda com interrogar textos escrits, fonts orals, imatges i objectes, que són els materials que han de permetre passar a una visió més articulada.

4. Història, amb tot un seguit d’interrogacions sobre les opcions de Barcelona que van marcar els períodes successius de la seva trajectòria, des de la Barcelona antiga (segles I-XVII) fins a la Barcelona moderna (segles XVIII-XXI).

5. Cap al Futur, qüestions per repensar la ciutat i el món en què vivim, a partir només d’interrogants i documents, abstenint-se el museu de fer cap valoració de cap mena. És tan sols el despertar del conte d’Alícia, que té un perfil borrós entre què és el somni i què és la realitat. Li pertocarà al visitant de decidir-ho..