La troballa del derelicte Barceloneta I, corresponent a un tipus d’embarcació medieval del qual no s’ha pogut trobar cap altre exemple en tot el Mediterrani, amplifica la importància mercantil que tenia Barcelona ja al segle XIII, amb un dels ports dominants en el comerç i la legislació marítima. Des de llavors, el port de Barcelona ha estat la infraestructura principal i el motor econòmic més important de Catalunya. 

Al llarg de la primera meitat del segle XV, els esforços per construir la primera escullera o moll van posar les bases per al desenvolupament del port de Barcelona en el marc d’una economia marítima al seu màxim històric. Un cop represa la iniciativa dècades més tard, el moll tardomedieval va esdevenir el nucli original del port d’època moderna, encara ampliat i actualitzat per les reformes de finals del vuit-cents, fins que el port vell va ser substituït pel gran port contemporani del delta del Llobregat.

D’acord amb els seus precedents històrics, el port nou de Barcelona continua connectant la ciutat amb el món, tot i que ara ho fa amb el volum, la intensitat i la diversitat propis del món globalitzat del segle XXI.