Parc, pòrtics i mercat: un nou centre urbà
El mercat del Born
Inaugurat el 1876, l’antic mercat del Born va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona. Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït es divideixen en dues grans etapes: la inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera, i la segona, a partir del 1921, de mercat central de fruita i verdura.
Aquesta, però, no és tota la història d’un edifici que no s’hauria alçat sense la prèvia recuperació, per a ús ciutadà, dels terrenys de la fortalesa militar de la Ciutadella i el seu entorn, i que abans de reobrir com a equipament cultural ha viscut tres dècades de llarg debat sobre el seu destí.
Des d’aquesta secció i des de la pàgina que li vam dedicar durant l’exposició “El Born, memòries d’un mercat“, podeu conèixer o fins i tot reviure els aspectes més rellevants de la història de l’antic mercat del Born, avui catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i que va marcar l’inici dels mercats de ferro a Barcelona.
Les etapes del mercat (1876 - 1971)
El primer gran exemplar de l’Arquitectura del ferro a Barcelona
El nou edifici del Born, que havia d’acollir les parades del mercat que se celebrava a la plaça del Born i les de la vella Peixateria, fou projectat el 1871 per Josep Fontserè i inaugurat el 28 de novembre de 1876.
L’edifici forma part del projecte d’urbanització de l’antiga ciutadella militar, acabada d’enderrocar, i del passeig de l’esplanada, l’espai de seguretat entre la fortalesa i la ciutat.
Amb el projecte, Fontserè dissenya el que serà un dels primers i més significatius exemples de l’arquitectura del ferro a la ciutat i converteix el mercat en el centre d’un barri de nova planta.
El nou sistema de mercats de Barcelona i l’etapa de venda al detall
El mercat s’inscriu en una proposta de renovació global del sistema de mercats de Barcelona, plantejada després de 1868. El Born fou el primer d’un seguit de nous mercats metàl·lics que es construïren a Barcelona: el de Sant Antoni (1882), el de la Barceloneta (1884), el de la Concepció (1888), el d’Hostafrancs (1888), el de la Llibertat (1888) al municipi de Gràcia, i els del Clot (1889) i la Unió (1889) a Sant Martí de Provençals.
El Born, mercat central majorista de fruites i verdures
Com en altres grans ciutats europees, l’augment de la població i dels intercanvis comercials exigia ordenar i controlar la venda a l’engròs, fins aleshores repartida entre diversos mercats i que congestionava greument el mercat de la Boqueria. Descartada la construcció d’un nou edifici, i després de moltes resistències, l’any 1921 el Born es convertí en el nou mercat central majorista de fruites i verdures.
El llarg debat sobre la destinació del Born
L’agost de 1971, coincidint amb l’enderroc dels sis primers pavellons del mercat de Les Halles de París, el Born va ser clausurat i el Pla d’ordenació del Casc Antic en preveia la seva desaparició. Ràpidament es van alçar veus a favor de la seva conservació.
L'arquitectura del ferro
Més enllà de consolidar i de renovar el sistema de mercats de la ciutat, les possibilitats arquitectòniques del ferro colat van ser desenvolupades al nostre país fins a definir un estil d’arquitectura el darrer terç del segle XIX.
La tradició artística del ferro a Catalunya té orígens en la forja catalana, que va arribar al seu màxim esplendor en els segles XVII i XVIII.
La qualitat del ferro català i el treball dels forjadors van fer possible el naixement de la indústria siderúrgica, sense la qual no hauria estat possible que el ferro fos un dels materials més expressius del modernisme a Catalunya.