Jornades i seminaris 2017

L’Associació Consell de Cent i el MUHBA, organitzen un cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat durant la transició democràtica, fins a les eleccions municipals
de 1979.

Els actes i les representacions culturals s’han estudiat des de l’anàlisi de les obres i des de l’òptica dels participants com a creadors, executors o espectadors. Hi ha, però, un altre protagonista en la dinàmica entre representació i recepció de l’acció musical, teatral, de dansa, etc. per part de la comunitat urbana: l’espai.

En el desenvolupament històric de la cartografia urbana no és possible distingir una sola via de progrés lineal i acumulatiu.

El projecte Estimul’Art, que du a terme la Fundació ACE conjuntament amb el Museu Frederic Marès, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu de les Arts Escèniques i l’ESMUC, té per objectiu mostrar com la bellesa i el coneixement que proporcionen els museus d’art i història, i les institucions relacionades amb la música i les arts escèniques, p

Quines són les estratègies de desenvolupament sostenible amb què diferents ciutats i regions, fortament marcades pels processos d’industrialització, fan front actualment a la pressió econòmica que amenaça el seu patrimoni industrial?

El descobriment i increment de restes prehistòriques al pla de Barcelona ha permès evidenciar una ocupació intensiva d’aquest espai a partir del vi mil·lenni abans nostra era.

En el marc del màster internacional Intervenció en el paisatge i gestió del patrimoni, organitzat per la UAB i el MUHBA, es proposa un cicle de vuit conferències que incidirà en diversos aspectes de les relacions entre patrimoni i paisatge urbà diferenciant les possibilitats d’intervenció i gestió en el paisatge urbà i el patrimoni en dos sentit

Presentació del documental creat pel Museu d’Història de Barcelona, la Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana i la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional.

Dijous, 16 de març de 2017
Representació fotogràfica de la dona treballadora a Barcelona. La Fabra i Coats com a cas d’estudi, a càrrec de Marta Delclós i Raventós

Dimecres, 22 de març de 2017
Conflicte, acció i mobilització, a càrrec de Mònica Borrell Cairol

En aquest seminari, tercera part de “Reinventar el museu de la ciutat”, es convoquen cinc museus europeus d’història de ciutats que recentment han renovat els seus projectes museològics i espais o bé es troben en procés de reforma.

Els combats pel control social i polític als inicis de l’Europa moderna, arran de la divisòria religiosa creada per la Reforma protestant i la Contrareforma o reforma catòlica, van revolucionar els mitjans de propagació d’idees amb la difusió massiva de gravats impresos.

Amb aquest col·loqui comença el seminari taller del MUHBA sobre els museus de ciutat i la ciutadania al segle XXI, en el marc del qual es presentaran, en format de visites debat, projectes de diferents museus europeus.

Durant els darrers anys, els historiadors s’han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l'occident europeu i han revisat la explicació tradicional que habitualment havia associat els últims segles de l’Edat Mitjana a un moment de decadència.

El 1917, en una Europa sotmesa als rigors de la primera Guerra Mundial, es va originar una gran crisi que va donar lloc a la Revolució Russa.

L’europeisme cultural de Barcelona, si bé s’ha orientat històricament cap al nord, on ha buscat models per emular, no pot obviar la seva dimensió ibèrica.

A Flandes, a Catalunya –de manera destacada a Barcelona– i en moltes altres ciutats i països d’Europa, la iniciativa ciutadana ha tingut un paper important en la valoració dels referents d’arquitectura i enginyeria, així com del món del treball, que han conformat l’Europa industrial.