La Barcelona informal del barraquisme

El ràpid creixement de Barcelona comportà, des de l’inici del segle XX, l’expansió del barraquisme. Els mecanismes d’allotjament eren insuficients i al final de la dècada de 1950 el barraquisme arribà al punt màxim i representà un 7 % de la població de la ciutat.

Les estructures de la bateria antiaèria en desús del turó de la Rovira foren reutilitzades per bastir-hi un nou barri. Els barraquistes, organitzats des de 1972 en l’Associació de Veïns del Carmel, lluitaren per aconseguir millores al barri i ser reallotjats juntament amb altres barraquistes de l’àrea del Carmel. Finalment, el 1990 molts anaren als nous polígons residencials de la perifèria.