Santa Maria del Pi i les capelles de música de Barcelona (segle XVIII)

Imatge: Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi (APSMP), C379-1056, "Missa a 6 a Dos Coros", Pau Llinàs, quadern del Tenor del 2n cor (f. 3v-4r).

A càrrec de Carles Badal, Doctor en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les capelles de música eclesiàstiques foren conjunts musicals adscrits i finançats pels nombrosos centres religiosos de la ciutat, que des dels inicis de l'edat moderna fins a principis del segle XX posaren música a la majoria de festivitats religioses anuals.

Entre la Seu, set parròquies i nombrosos monestirs i convents que es distribuïen dins les muralles de la ciutat, existiren una considerable quantitat de capelles musicals en un mateix espai que compartiren i pel qual competiren per omplir de música.

Tot i que la capella de la Catedral n'era la principal i la que conservà diversos privilegis d'exclusivitat segles, la resta de capelles s'oposaren a aquesta preeminència i lluitaren per un segon lloc que no tan sols duia prestigi, si no també beneficis econòmics.

La capella de Santa Maria del Pi fou una de les principals opositores i una de les més importants de la ciutat. Durant el segle XVIII -moment de màxima esplendor-, arribà gaudir d'una plantilla de 15 instrumentistes i un conjunt vocal de 8 cantors i 4 escolans.