Cicle de conferències "Després de Franco. Barcelona 1975"

Imatge: Llibert Teixidó, publicada a La Vanguardia el 18 de desembre de 2011.

Coordinació científica: Jaume Claret i Marc Gil (Estudis d’Arts i Humanitats – UOC)

Ara fa 50 anys la mort del dictador feia impossible la supervivència de la dictadura i obria un horitzó barreja d’esperances i incerteses sobre la futura transició política. Des de Barcelona estant, els diferents protagonistes ja havien començat a posicionar-se amb anterioritat generant un clima singular. D’una banda, alguns membres de les elits locals i regionals persistien en la seva lleialtat al règim agonitzant, mentre d’altres ja es trobaven en plena resignificació dels seus passats pensant en l’endemà. De l’altra, l’oposició democràtica mostrava una sèrie de trets distintius: unitària -amb l’Assemblea de Catalunya-, decantada cap a l’esquerra -amb una preponderància de l’activisme progressista -, diversa -amb moviments sindicals, veïnals, estudiantils, etc.- i oberta a Europa.

Aquest cinquantè aniversari se’ns apareix com l’excusa ideal per reconstruir la Barcelona d’aquell moment i per analitzar-ne l’evolució a partir de la celebració de 6 diàlegs centrats en qüestions claus d’aleshores i, per extensió, de la ciutat d’ara i demà. Els diferents ponents reflexionaran sobre els reptes encarats per la capital catalana d’ara fa mig segle a partir de les seves pròpies vivències, recerques i experteses. La dinàmica es concep com una exposició de 20-30 minuts per ponent sobre el subjecte a discutir i un posterior diàleg moderat amb el públic assistent.

Els diàlegs, agrupats en parells, tindran lloc els dijous 13, 20 i 27 de març a la sala Martí l’Humà de Barcelona (Museu d'Història de Barcelona), de 16 a 20 hores. 

PRIMERA SESSIÓ: SOTA L'OMBRA DEL FRANQUISME. 13 de març de 2025

El règim franquista. Una revisió de la dictadura per posar al dia allò que sabem del període tant pel que fa a la seva concreció general com a la ciutat. Hi ha l’evolució pròpia de l’autocràcia que genera noves dinàmiques i la incertesa/oportunitats d’una Transició on s’oposen models i aspiracions no sempre convergents. Amb la participació de Carme Molinero, Universitat Autònoma de Barcelona, Catedràtica d’Història Contemporània de la UAB, i Nicolás Sesma, Universitat de Grenoble-Alps. És professor titular d’Història d’Espanya a la Universitat Grenoble-Alps .

Governar la ciutat. Després de Porcioles, se succeeixen al front de la ciutat diferents alcaldes de nomenament governamental i que s’allarguen fins 1979, ja que les eleccions municipals (pel record de l’adveniment de la República) seran les darreres a celebrar-se durant la Transició política. Aquest ‘impasse’ polític genera dinàmiques particulars on, per exemple, l’oposició serà partícip fins a cert punt del govern de la ciutat abans de la crida a les urnes. Amb la participació de Maria Favà, periodista iJoan Fuster, Universitat Oberta de Catalunya

SEGONA SESSIÓ: LA CIUTAT ÉS LA GENT. 20 de març de 2025

La construcció de Barcelona. El desenvolupament urbanístic ha estat condicionat per les diferents onades econòmiques i migratòries i per la gestió que, des del poder públic, s’ha fet de la planificació i ordenació, per una banda, i de la demanda i l’oferta, per l’altra. La Barcelona de 1975 era filla de Porcioles i s’enfrontava a unes necessitats urgents. Alhora, s’heretaven problemes com ara les relacions comarcals, provincials i regionals. Amb la participació d'Oriol Nel·lo, Universitat Autònoma de Barcelona. Geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori, i de  Mariona Tomàs, Universitat de Barcelona. Professora agregada de Ciència Política i membre de Grup de Recerca en Estudis Locals a la Universitat de Barcelona,

Els moviments socials. La llunyania respecte del poder central, l’erosió del règim franquista, l’evolució de la societat a redós de el reformisme econòmic franquista i les dinàmiques pròpies de la ciutat van afavorir el sorgiment d’una sèrie de reivindicacions articulades a partir dels moviments veïnals, moviments feministes i on el catolicisme de base té un paper important i on també reneix un catalanisme polític. Amb la participació de Marc Andreu, historiador i periodista. Director del Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO de Catalunya i Mariona Lladonosa, Universitat de Lleida.Llicenciada en Ciències Polítiques i doctora en Sociologia.

TERCERA SESSIÓ: QUAN LA CULTURA MULTIPLICA. 27 de març de 2025

La cultura a Barcelona. La capitalitat catalana innegable de Barcelona es reflectia a nivell cultural amb la presència dels grans museus i origen de les principals iniciatives culturals... Però, alhora, aquesta es combinava amb l’hegemonia editorial en castellà i amb el paper com a enllaç amb Europa. Amb la participació de  Jordi Amat, periodista.Filòleg i escriptor i Marta Vallverdú, professora i assagista.

Dissidències. La Barcelona dels 70 és un nucli de dissidències contraculturals, grups divergents amb perspectives econòmiques, socials i sexuals alternatives. Barcelona en aquest sentit és també a l’avantguarda d’Espanya. La fi de la dictadura i l’arribada de la democràcia no representaran, per a alguns d’aquests grups, l’assoliment de les seves demandes o formes de vida. Per altres, permetrà l’accés a les institucions i a la política des d’on configurar un nou context que permeti l’ampliació del perímetre d’allò possible. Amb la aprticipació de Germán Labrador, Universitat de Princeton. Catedràtic del Departament d’Espanyol i Portuguès de la Universitat de Princeton des del 2008 i de  Isabel Segura, historiadora, assagista i curadora d’exposicions. Va ser directora de les col·leccions de literatura Clàssiques Catalanes, a l’editorial feminista laSal, i de les col·leccions Clàssiques i Contemporànies, a Edicions de l’Eixample.