Quan l'any 1874 Rius i Taulet va plantejar que, per construir i gestionar l’àrea del pla Cerdà i el seu entorn resultava necessària la refosa dels termes municipals en un sol municipi, va començar un procés difícil que duraria mig segle. El seu darrer episodi va tenir lloc a Sarrià.

Aquest estudi sobre l’agregació de Sarrià a Barcelona el 1921 obre una nova perspectiva d’un esdeveniment transcendental per a la conformació de la ciutat metropolitana, allunyada de la interpretació més tradicional. El cas de Sarrià confirma que les agregacions dels municipis del Pla de Barcelona a la ciutat, tant el 1897 com el 1921, van ser possibles perquè van coincidir amb moments de greu crisi del sistema polític espanyol.