Mirror and portal of Barcelona
The Barcelona History Museum (Barcelona History Museum or MUHBA) is responsible for conserving and documenting the collections and the architecture of the city that have been entrusted to the institution. The Museum also works to spread knowledge about the city’s history, from its origins to the present day – from the Roman colony of Barcino and its walls to the age of the revolution of medieval commerce and the great Gothic buildings; from the testimonies of the industrial revolution to Cerdà’s Eixample district and the works of Modernisme and Gaudí, and from the turbulent, creative Barcelona of the early 20th century to the city of the Olympic Games.
The Museum officially opened on 14 April 1943, thanks to the efforts of Agustí Duran i Sanpere, who became its first director. It belongs to the Barcelona City Council, as part of the Institut de Cultura (ICUB, Culture Institute) and features several researched display spaces, located at different points in the city. The Museum's original headquarters is the monumental site of Plaça del Rei, which extends from Casa Padellàs to Palau Reial Major, and has an archaeological subsoil of the ancient and early mediaeval city.
The Museum is understood to be a mirror of Barcelona and aims to reflect the changes and continuities that have shaped the city's urban life over the course of the past 2,000 years. It encourages a more detailed understanding of its historic and artistic heritage. This work is carried out through a programme organised into multiple formats: visits and tours of museum spaces, city routes and walks, exhibitions, lectures, debates and concerts, one-day conferences and seminars, books, historical guides, new digital formats and heritage products.
The Museum has thus become a portal to help people learn about and appreciate Barcelona, a European metropolis and national capital of Catalonia. It has been designed for Barcelona residents and tourists, and focuses not only on the heritage spaces with which the institution has been entrusted, but also on the city as a whole and its history and progress in relation to other world capitals.
To help develop its activities, the Museum promotes research, innovation and training relating to history and Barcelona’s wide-ranging heritage – from its archaeological and architectural heritage to its cuisine, literature and music. The Museum has become an R&D+i centre for the purpose of cultural revitalization and economic innovation, founded on a strong framework of links with academic centres, cultural institutions, citizens’ organisations and other city museums and research centres in Europe.
El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) té ja una llarga història: ideat al llarg del primer terç del segle XX i prefigurat al Pavelló de Barcelona de l’Exposició Internacional de 1929, finalment va ubicar la seva seu principal en 1943 a la Casa Padellàs i a la Plaça del Rei. La seva funció és la de conservar, estudiar, documentar, divulgar i exposar el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels seus orígens fins als nostres dies.
El MUHBA depèn de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i agrupa tot un conjunt de diversos espais patrimonials rellevants per a la història de la ciutat. Aquests espais estan connectats amb els continguts que exposen, fent dialogar la història i el patrimoni, i es troben distribuïts pels diferents barris i districtes d’ella.
Aquests espais del museu mostren:
- la colònia romana, amb les excavacions de la plaça del Rei, el temple d’August, la Via Sepulcral Romana, la Domus Avinyó, la Domus de Sant Honorat i la Porta de Mar i les termes portuàries;
- l’urbs medieval, amb el Palau Reial, que inclou la Capella de Santa Àgata i el Saló del Tinell, el Call, que examina la història de la comunitat jueva a la ciutat de Barcelona, i Santa Caterina
- i la ciutat moderna i industrial, des de la perspectiva de l’ambició de capitalitat europea a la casa del Guarda del Park Güell, des dels relats literaris a Vil·la Joana, des del proveïment urbà a Casa de l’Aigua, des de la ciutat del treball a Fabra i Coats, des de la guerra i la postguerra (al Refugi 307 i al Turó de la Rovira) i des de l’òptica de Barcelona com a metròpoli contemporània a Oliva Artés.
Els espais del MUHBA no funcionen com a àmbits separats i estancs. Ben al contrari, constitueixen polaritats que s’entrellacen per tal de confegir un relat flexible i plural de Barcelona que es basteix des de diferents perspectives històriques temporals i sectorials. Al cap i a la fi, s’ha de veure el Museu com un museu amb les sales esteses per tota la ciutat i que com a tal intenta ser un mirall i un portal des d’on observar i accedir a la història i el patrimoni de Barcelona.
El MUHBA esdevé així un museu de proximitat, però sense perdre la condició de museu de la ciutat. Gràcies a aquesta doble dimensió, és un instrument de política urbana amb un potencial notable per difuminar límits i distàncies entre el centre i les perifèries. Un dels objectius és abordar la perifèria des del centre i alhora la viceversa: portar centralitat cultural als barris, articulant relats i promovent patrimonis en una actuació compartida tant amb el teixit social i cultural com amb els Centres de recerca local i altres institucions equivalents. Cal afegir que la tasca del museu, a cavall de les polítiques culturals i les polítiques urbanes, està consolidant, en diàleg amb altres museus de ciutat europeus, un model d’actuació obert a la ciutat i a la ciutadania que s’està explorant a la Xarxa de museus europeus de ciutat, promoguda i dirigida pel MUHBA.
La recerca és un signe d’identitat de la programació pública del Museu d’Història de Barcelona i s’organitza amb el propòsit d’aconseguir el màxim de sinèrgies per nodrir tot el sistema del Museu. Això es plasma en els projectes realitzats pel CRED (el Centre de recerca i debat), l’espai de confluència de les investigacions que es porten a terme des de tots els àmbits del Museu, que es realitzen amb la col·laboració d’altres entitats o professionals externs i els resultats de les quals es mostren en formats diversos, com ara els diàlegs d'història urbana i patrimoni, els seminaris, congressos o jornades, però així mateix en les exposicions, els concerts, les visites, els itineraris urbans, els audiovisuals, els tours virtuals i les publicacions. O que també es pot materialitzar en la gestació d’un projecte digital com La Carta històrica de Barcelona. Per al MUHBA, difuminar les fronteres entre la recerca i la difusió és una de les més importants aportacions que un museu de ciutat pot subministrar per a la democratització del coneixement.
D’altra banda, el museu també s’ha esforçat en desenvolupar un programa escolar variat que, sota el nom d’Interrogar Barcelona, està adreçat a alumnes que van de l’educació infantil al batxillerat. Aquest projecte agrupa programes de treball conjunts entre el museu i les escoles i té l’objectiu de proporcionar les claus per llegir, interpretar i, de forma cooperativa, construir coneixement sobre la història de la ciutat de Barcelona a partir del seu patrimoni històric i artístic i de les formes i paisatges urbans. A més de les visites, els itineraris i els tallers escolars, entre els programes educatius podem destacar el Patrimonia’m, el Viatge per Barcelona i també el Casal d’estiu. Així mateix, a partir de les línies de treball i les polítiques públiques realitzades per part del museu s’ofereix una formació que, per exemple, busca la renovació de la conceptualització històrica i patrimonial.
Finalment, el Centre de col·leccions i l’Arxiu Arqueològic, la seu dels quals es troba a la Zona Franca, acull, documenta i així mateix investiga l’àmplia col·lecció material del museu. Aquesta col·lecció disposa més de 40.000 peces procedents de llegats, donacions i també d’unes intervencions arqueològiques que permeten el seu increment constant. Al mateix moment, també es vetlla per la conservació i restauració de les col·leccions, dels jaciments arqueològics i dels edificis històrics que formen la xarxa de centres patrimonials que tutela el MUHBA.