Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida. Assegurar el proveïment i la seguretat alimentària va ser una de les principals ocupacions del Consell de Cent, la institució municipal barcelonina creada el 1249, des dels seus inicis.
 

D’aleshores ençà, el govern de la ciutat ha maldat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, bé perquè n’ha tingut la competència directa, bé perquè ha actuat de manera subsidiària, bé perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats. La intervenció del govern municipal arriba fins avui, amb Mercabarna, gran rebost de Barcelona i la Mediterrània occidental, i amb una xarxa activa de mercats municipals.
 

Aquesta llarga trajectòria d’implicació municipal decisiva en el proveïment alimentari és una singularitat històrica de Barcelona que no es dona de manera equiparable a la majoria de metròpolis europees.