La casa Gralla va ser una de les més admirades de Barcelona per l’ornamentació escultòrica renaixentista que des del segle xvi n’embellia la façana. No va salvar-se del declivi en els darrers temps en mans de la noblesa ni de l’enderroc, tot i que la façana va estar a punt de mantenir-se com a entrada monumental del carrer Duc de la Victòria que s’obria per a la promoció immobiliària.

Finalment, les pedres treballades van ser adquirides per refer la casa en un altre indret i llavors va començar un llarg periple. El prestigi de la casa Gralla va ser destacat pels viatgers i els historiadors al llarg dels segles i font d’inspiració per a l’arquitectura historicista, fins al Modernisme. Les apostes per reconstruirla mostren tant el seu potencial de representació social com els límits de les actuacions en el patrimoni de la ciutat, fins als nostres dies.