Jornada de debat: 'La filosofia catalana contemporània'

Coordinat per Josep Ramoneda.

Sota el franquisme hi va haver un inevitable replegament. Alguns van marxar a l’exili, com en Lluís Sala Molins; la teologia en l’àmbit eclesiàstic va ser un dels marcs possibles, el temps que hi havia singulars figures de transició a l’ombra com Pep Calsamiglia o Manuel Sacristán.

Les onades de canvi a Europa tenen la seva incidència aquí. Les Universitats van expandint-se lentament. La creació de la Universitat Autònoma amplia el camp de joc. La creació del Col·legi de Filosofia serà una senyal de que la tempesta escampa. En la lluita antifranquista i primers anys de la transició el marxisme tindrà un ser ressò. I les modes europees comencen a penetrar. La irrupció de noves editorials amb voluntat de canvi obre el joc.

Ja en plena normalitat democràtica, la filosofia fa camí en el marc referencial europeu. Creixen els departaments acadèmics corresponents i es consolida la seva presència en els espais periodístics i en el debat públic, seguint les corrents i tendències que 
marca Europa i passant, com arreu de la politització a les pulsions postmodernes. I ara mateix es troba com arreu entre el solipsisme d’alguns i l’impacte de les mutacions d’un món desbordat.

Dilluns 17 de novembre de 2025

Taula rodona 1. De 16.30 h a 18 h. La recuperació de la filosofia. Victòria Camps (UAB), Jaume Casals (UPF) i Josep Ramoneda (Acadèmia).

Taula rodona 2. De 18.30 h a 20 h. Variacions en temps d’acceleració. Begoña Román (UB), Daniel Gamper (UAB) i Josep Ramoneda (Acadèmia).

Aquesta activitat s'emmarca en les jornades de debat 1975-2025: mig segle de postfranquisme, un balanç cultural, organitzades per la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona, de la Conselleria de Política Lingüística, de la Institució de les Lletres Catalanes i de la revista Recerques.