Barcelona davant les guerres totals

La historiografia militar fa temps que ha definit els conflictes armats del segle XX com a «guerres totals». La definició es deu a diferents aspectes. En primer lloc, al fet que, amb l’augment de la tecnificació, de les característiques i de la potència de l’armament utilitzat en les guerres del segle passat, s’ha perdut progressivament la distinció entre front i rereguarda, i s’ha transformat els civils en objectius militars. En segon lloc, al fet que cada cop més l’esforç bèl·lic ha anat acompanyat d’una mobilització ideològica tant dels soldats com de la població civil, que ha ocupat tots i cadascun dels àmbits de la vida de la ciutadania. En tercer lloc, finalment, al fet que les guerres del segle xx han tingut un abast global en el marc d’un món fortament interconnectat, per la qual cosa tots els països –tant si hi participaven directament com si no– han estat interpel·lats pels conflictes.

Amb les guies urbanes el MUHBA ha intentat aproximar-se a la manera en què la ciutat de Barcelona s’ha enfrontat a alguns dels conflictes més importants del segle passat. A Rereguarda/BCN i Defensa 1936-39/BCN s’han tractat aspectes centrals del conflicte total que va viure de més a prop la ciutat, la Guerra Civil espanyola. A la primera es fa un repàs exhaustiu de diferents aspectes relacionats amb l’excepcionalitat d’aquell moment, com ara la producció d’armament (que va canviar de manera significativa el panorama industrial de la ciutat durant uns mesos) o la condició de triple capitalitat de Barcelona, que el 1937 va ser alhora seu dels governs de Catalunya, d’Euskadi i de la República.

La guia Rereguarda/BCN també analitza aspectes aparentment menys vistosos però crucials, relacionats amb la manera en què la ciutat va continuar sobrevivint durant els mesos de guerra, i en alguns àmbits fins i tot experimentant canvis expansius en les polítiques públiques, com fou en el cas de l’educació amb la constitució del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada). S’hi recullen igualment aspectes relatius a l’alimentació, a la vida associativa o bé a l’esbarjo, com en el cas dels cinemes. La segona guia sobre la Guerra Civil està dedicada específicament a la defensa. Recull totes les actuacions posades en marxa per les administracions i també per la ciutadania mateixa, organitzada per defensar-se –de forma activa i passiva– davant de l’element potser més característic de les guerres totals, els bombardejos sobre la població civil.

La tercera guia, en canvi, està dedicada a Barcelona durant la Segona Guerra Mundial i recull la manera en què aquell conflicte afectà la ciutat encara que oficialment l’Espanya franquista es mantingués al marge de les hostilitats militars. Així, es posa el focus sobre la importància que adquirí Barcelona com a centre diplomàtic, polític i cultural, analitzant la presència i l’activitat a la ciutat dels antics aliats de Franco, els feixistes italians i els nazis alemanys, en l’àmbit públic (simbologia, activitats oficials) i en l’àmbit «subterrani», quan la ciutat es transformà en un important centre d’espionatge i d’intercanvi d’informació. Per altra banda també s’hi recullen les activitats desenvolupades en favor de refugiats i desplaçats –especialment jueus, però també resistents aliats– quan Barcelona es transformà en la porta per poder emigrar, un cop acabat el conflicte, a Palestina, al nord d’Àfrica o bé a Amèrica.

Paola Lo Cascio
Historiadora i politòloga