Història a ritme de jazz

Aquest estiu, dins de la línia de recerca en patrimonis musicals i ciutat del Museu, la programació al MUHBA Park Güell va il·lustrar la relació entre Barcelona i el jazz, des de l’arribada, als anys vint, d’aquella nova música vital, desinhibida i alliberadora, fins als nostres dies.

En el primer concert, «Un segle de jazz a Barcelona», a càrrec dels Gili-Romaní Hot Jazz Cats, es va passar dels episodis llegits en llibres, diaris i revistes als que els intèrprets havien sentit explicar a aficionats de generacions anteriors, i es va arribar als que ells mateixos havien presenciat o protagonitzat. L’entusiasme i l’humor van inspirar les explicacions divulgatives i les interpretacions musicals, i el líder del grup i presentador va demanar als oients que, si coneixien dades o anècdotes que poguessin complementar les que ell havia explicat, les hi fessin conèixer acabada l’actuació.

En el segon concert, el trio de Biel Ballester amb el violinista Joan Aguiar van evocar el guitarrista gitano Django Reinhardt i el seu pas per Barcelona el 1936 amb el quintet del Hot Club de França. Ballester va delectar el públic amb la seva musicalitat i simpatia, va recordar que Reinhardt va ser un dels pocs músics europeus de la història del jazz clàssic que ha influenciat músics negres nord-americans de primera fila, i va subratllar que, per al seu quintet amb el violinista Stephan Grappelly –una combinació instrumental gens habitual que a França era acceptada amb certa dificultat–, les dues actuacions a Barcelona van ser memorables perquè els dos músics van ser acollits i tractats com a grans artistes per primer cop, i aquell primer gran èxit els va encoratjar a seguir apostant pel nou quintet.

En el tercer concert, el trio d’Ignasi Terraza amb Josep M. Farràs i Toni Solà va evocar moments del Jamboree i La Cova del Drac, dos dels espais més emblemàtics del jazz a Barcelona. Gràcies al que va explicar Farràs a l’escenari i després del concert, vam poder fer un tast, entre moltes altres coses, del que ell va aprendre fent uns quants concerts amb Earl Warren (saxo de l’orquestra de Count Basie), i vam saber que només van començar a entendre’s i gaudir plegats després que en Farràs el convidés a casa seva a sopar.

En el quart concert es va evocar l’actuació triple dels Louis Armstrong All Stars al cinema Windsor de Barcelona el 23 de desembre del 1955. Alain Guiu, pianista catalanofrancès, de jove havia escoltat en viu els All Stars de Louis Armstrong, s’havia fet molt amic del seu pianista Billy Kile i, uns cinquanta anys més tard, desitjant recordar i recrear aquella música esclatant i inspiradora, va fundar els Jazz Care All Stars. Va ser justament aquest grup, format per primeres espases del jazz clàssic català i amb el trompetista i cantant Ricard Gili al capdavant, el qui va recrear amb foc temes que Armstrong havia ofert a Barcelona. El jazz va arribar a casa nostra als anys vint com una música exòtica.

En aquests quatre concerts de gran qualitat musical i d’un tarannà divulgatiu molt adient, la manera de fer i d’estar de músics i oients va mostrar que el jazz clàssic ha esdevingut per molts catalans una part significativa de la nostra manera de viure, sentir i expressar-nos.

Oriol Romaní
Músic