Fabra i Coats, com mostrar la ciutat que treballa?

Procés del fil. Reunidora de vetes marca METLER, a la Fabra i Coats, anys 60.© AAAFC

En el marc de la recuperació d’espais culturals en àrees que no han estat protagonistes del panorama museístic de la ciutat, el MUHBA projecta el que anomena «Besòs, riba de museus», un eix conceptual i territorial al llarg del riu Besòs, format per nous espais patrimonials: Casa de l’Aigua (Proveir/ Sostenir), Fabra i Coats (Treball), Cases Barates de Bon Pastor (Habitar), Oliva Artés (Urbanitzar).

Entre aquests espais, la Fabra i Coats, model de fàbrica tèxtil, serà la base per conceptualitzar el fenomen i la història del treball a Barcelona.

Durant l’any 2018 es va convocar un concurs d’idees entorn de la construcció del futur Centre d’Interpretació del Treball de Barcelona (CITB). Al juliol es van valorar les propostes per a la memòria descriptiva presentades per deu despatxos d’arquitectes, dels quals Tint Negre va aportar la proposta guanyadora. A partir d’aquest resultat, l’equip d’arquitectes, BIMSA i el MUHBA han treballat per establir les línies generals del projecte museològic que definirà la museografia del centre.

L’espai, que ocuparà l’antiga nau, tindrà 1.705 m2 de superfície i estarà estructurat en una sala de reserva visitable, una sala per a exposicions temporals i deu espais d’exposició permanent. Cal fer especial menció a la sala de calderes de la Fabra i Coats, que ja disposa d’una museografia visitable i que forma part del CITB.

L’equip de museologia defineix el projecte del futur CITB a partir de tres grans eixos vertebradors acordats pels equips de la Universitat de Barcelona, la càtedra d’Història Econòmica i la d’Història Social. Per fer-ho comptem també amb experts sobre la Fabra i Coats i la industrialització de Sant Andreu.

Un dels elements definitoris del CITB serà la conceptualització del binomi treball-ciutat, amb la necessitat de reivindicar el treball, i explicar les desigualtats, el conflicte social i la transformacióde la ciutat posant el focus a l’etapa de la industrialització entre els segles XVIII XXI. Així, es tractaria des dels orígens de la manufactura fins a les diferents revolucions industrials: una primera identificada amb la indústria tèxtil i del ferro els segles XIX i XX, una segona amb la indústria farmacèutica, química i de l’automoció el segle XX, i una tercera identificada amb la tecnologia i el coneixement del segle XXI.

El discurs expositiu incorporarà sis moments històrics clau que marquen els canvis fonamentals dels tres períodes: 1786, la manufactura; 1855, la mecanització; 1919, l’electrificació i les vuit hores; 1953, el fordisme; 1973, la crisi mundial, i 2005, la globalització. A partir d’aquest esquema l’equip haurà d’incorporar l’anàlisi de cada modalitat de treball identificada (l’esclau, l’assalariat, l’autònom, l’informal o el domèstic, entre altres) i també l’espai en què es produeix, les condicions laborals, la regulació o la conflictivitat laboral i social.

Un dels espais es dedicarà específicament a explicar la Fabra i Coats com a exemple de la importància de la indústria tèxtil a Barcelona i un altre es destinarà a construir una reserva visitable per posar a l’abast del públic la rica col·lecció de patrimoni industrial recuperat per l’Associació d’Amics de la Fabra i Coats i altres associacions com les de Pegaso o la Maquinista.

El Centre d’Interpretació del Treball de Barcelona completarà una visió de la ciutat contemporània i n’explicarà la transformació urbana i el canvi social i demogràfic de la població.

Carmen Cazalla
MUHBA