RECURSOS

5. NOVETATS EDITORIALS

Bennassar, Bartolomé. El infierno fuimos nosotros. Madrid: Taurus, 2005. 548 p.

L’hispanista francès expert en la història moderna i contemporània espanyola ofereix una visió global del conflicte i les seves conseqüències d’exili i repressió. L’assaig és molt útil per a aquells que en vulguin una visió global.

Cruz, Rafael. En el nombre del pueblo. Madrid: Siglo XXI, 2006. 416 p.

Rafael Cruz és un professor universitari especialitzat en història dels moviments socials, i en aquesta obra ha elaborat un assaig sobre la República, la rebel·lió feixista i la guerra civil. És un estudi acadèmic molt rigorós que trenca molts tòpics, des de tots els punts de vista.

De Andrés, Jesús y J. Cuellar. Atlas ilustrado de la Guerra civil. Madrid: Susaeta, 2005. 201 p.

L’obra recull les biografies dels personatges destacats del conflicte, n’analitza els aspectes de més controvèrsia i n’ofereix una visió destinada a un públic ampli.

Eslava Galán, Juan. Una historia de la Guerra civil que no va a gustar a nadie. Barcelona: Planeta, 2006. 432 p.

L’autor es mostra equidistant entre els dos bàndols de la guerra civil a partir d’una obra extremadament divulgativa, amb grans pinzellades i agilitat narrativa.

Graham, Helen. Breve historia de la Guerra Civil. Madrid: Espasa, 2006. 216 p.

L’obra posa en relleu el context nacional i internacional de la guerra, i en revela els orígens en les inquietuds polítiques i culturals provocades per la ràpida modernització d’Europa. Amb el suport de narracions personals, la historiadora Helen Graham combina un relat divulgatiu i humà de la guerra i les seves conseqüències.

Guerra i propaganda: fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. (1936-1939). Textos de J.M. Solé i J. Villarroya. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya; Viena, 2006, 268 p.

L’octubre de 1936 la Generalitat de Catalunya decidia la creació del Comissariat de Propaganda, per tal d’aconseguir “l’elevació cultural i física del nostre poble i difondre’n el coneixement arreu del món”. L’ideòleg del programa fou el figuerenc Jaume Miravitlles que, conscient dels moviments de l’avantguarda artística, aplegà al seu voltant una sèrie d’intel·lectuals, fotògrafs i periodistes, que col·laboraren amb el servei. D’aquesta activitat en resten 5.539 fotografies que es conserven a l’ANC, el qual va dedicar una exposició i un catàleg a aquest fons.

Izquierdo, Santiago. República i autonomia: el difícil arrelament del catalanisme d’esquerres, 1904-1931. Catarroja: Afers, 2006. 224 p.

L’evolució del catalanisme d’esquerres fou condicionada per la Lliga Regionalista. A partir d’aquesta premissa Santiago Izquierdo, professor d’història a la UOC, elabora un exhaustiu estudi del procés de creació de l’esquerra catalanista.

Juliá, Santos (coord.). República y guerra en España. Madrid: Espasa, 2006. 488 p.

L’obra reuneix contribucions de diversos experts en la matèria, i ofereix una visió molt ampla de la història política espanyola des de 1931 fins a 1939, amb especial èmfasi en les interioritats de la política espanyola d’aquell moment històric.

Preston, Paul. La Guerra Civil española. Barcelona: Debate, 2006. 424 p.

Prestigiós hispanista britànic, Paul Preston reelabora el seu clàssic de 1987 per oferir una combinació molt didàctica i erudita alhora, molt recomanable per als qui vulguin una síntesi amena sobre la guerra civil.

Reverte, Jorge M. La caída de Cataluña. Barcelona: Crítica, 2006. 555 p.

Aquest prolífic autor redacta en el seu darrer assaig l’última gran acció de la guerra civil, la caiguda de Catalunya. La història s’inicia a finals de 1938, amb l’exèrcit franquista preparat per eliminar tota resistència a la Catalunya republicana. Mentrestant, a les files republicanes creix el desànim entre els partidaris de la resistència a qualsevol preu i els que estan a punt de fugir a l’exili, alhora que coneixem també els qui esperen esperançats l’arribada de les tropes franquistes.