Barcelona és una ciutat plena de creativitat. Des de temps immemorials, hem trobat entre els seus veïns i veïnes una gran quantitat d’artistes i creadors/es, des d’arquitectes, a músics/ques, pintors/es o escriptors/es. L’espai públic, en convivència amb els conciutadans, ha estat sovint l’escenari que ha acollit l’expressió de l’art dels barcelonins i les barcelonines.
Barcelona és, també, una ciutat amb molta activitat a la via pública i molt atractiva pels passavolants que ens visiten tan de prop com de lluny. El bon temps, l’arquitectura, l’entorn, la cultura i la gastronomia no passen desapercebuts als ulls curiosos. No és casualitat que sigui un dels destins preferits pels turistes a nivell mundial.
La combinació d’ambdues coses ha fet que sovint els carrers de Barcelona hagin esdevingut un lloc d’encontre entre artistes i curiosos. Músics, pintors, estàtues humanes… han fet de l’exhibició del seu art al carrer una forma de vida. Tan les veïnes i veïns com els visitants, al seu pas, poden gaudir de diferents arts i artistes que els farà més agradable la seva visita a la ciutat.
Ara bé, aquesta activitat i aquest dret d’expressar-se creativament no han d’anar en detriment del respecte pels drets de la resta de la ciutadania. Dret al descans, dret a la circulació, a la trobada i al desplaçament de productes i mercaderies.
Per tot això, a finals del segle passat i a principis d’aquest, en observar l’augment de visitants que arribaven a la ciutat de Barcelona i l’increment de persones que volien mostrar el seu art als carrers de la ciutat, es va començar a plantejar les millors maneres de garantir la convivència a l’espai públic, sobretot al Districte de Ciutat Vella, lloc on es concentrava la majoria dels artistes i els visitants.
Així, el 1989 tenim constància de la publicació d’un BAN de l’Alcalde Maragall com un primer pas per a regular “l’actuació de músics i altres actuants a la via pública”.
Els següents anys van anar prenent forma diferents actuacions per regular les activitats segons disciplines (estàtues humanes, pintors i caricaturistes....) en funció de les seves necessitats i fases d’organització en la que es trobaven.
Així a la regulació de l’activitat de les estàtues de carrer, va seguir, l’any 2004, la regulació de l’activitat de música al carrer.
Aquesta primera regulació va consistir en identificar 19 punts de tot el districte de Ciutat Vella hàbils per a fer-hi música i excloure la resta de la via pública d’aquesta activitat. A més, s’establien torns de, com a màxim, dues hores per músic que s’havien d’apuntar en un dependència municipal un cop per mes. Es van establir altres limitacions: no estaven permesos els instruments de percussió, i cada músic podia tocar com a molt quatre hores al dia. No es podia repetir més de dues vegades en un mateix punt. i també es prohibien la repetició de temes en períodes breus de temps - dins dels torns de dues hores.
Des dels seus inicis, un dels punts més complicats de gestionar del projecte va ser la de donar cabuda a tots els musics i musiques que volien disposar d’una acreditació per poder realitzar l’activitat a Barcelona. Així, aquest problema, es va intentar salvar amb l’ampliació de l’activitat a tots els districtes de la ciutat. Durant el temps en que no va ser possible dur a terme aquesta ampliació, la renovació de les acreditacions dels musics va quedar congelada.
El 2019 la gestió del projecte, que fins aleshores depenia del Districte de Ciutat Vella, passa a dependre de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) amb la idea d’ampliar-la a tots els districtes de la ciutat i de dotar-li d’un reconeixement i projecció cultural.
No va ser fins a l’any 2022, després de la publicació de la mesura de govern “Cultura i espai públic: dret a l’accés i a la participació cultural al carrer” inclosa en el Pla de drets culturals de Barcelona del 2021, que el projecte va començar a desplegar-se a la resta de districtes de la ciutat. No és fins el 2024 que s’arriba a localitzar punts autoritzats de Música al Carrer en tots els districtes de la ciutat.
Aquesta ampliació neix de la defensa de l’espai públic com a un dels escenaris principals de la vida cultural de la ciutat. Un espai òptim per garantir l’accés a la cultura i afavorir la participació cultural de manera sostenible, atenent necessitats i realitats molt diverses i fent compatibles aquests usos amb la convivència veïnal, descongestionant el centre de la ciutat, augmentant el número de músics acreditats i fomentant el desenvolupament de la cultura al carrer.
La música al carrer forma part del patrimoni cultural i del paisatge urbà de la ciutat. La seva regulació permet tenir una visió integral de l'activitat i mediar entre els interessos dels diferents agents que hi intervenen (des dels músics fins les veïnes, passant per comerciants, districtes i guàrdia urbana). També permet protegir l'ofici de músic al carrer, evitant el caos i la repressió de l’activitat no reglada, i alhora recuperar els espais públics per a usos culturals.
El projecte, per tant, dignifica la música al carrer i atorga als músics el màxim reconeixement, convivint amb harmonia amb altres usos de l’espai públic.