Nadal 2023

La sopa de galets és un dels plats típics del dia de Nadal. Aquesta pasta en forma de cargol és genuïnament catalana, si més no la versió gran, que és la típica del Nadal.

Sembla que els galets es van inventar a partir de la necessitat de fer més petits els macarrons, per poder-los agafar amb facilitat amb la cullera. Si es fan servir aquests galets petits, la sopa inclou la pilota, mentre que si s'utilitzen els galets gegants, aquests es farceixen amb la carn picada, entre altres ingredients.

La recepta de la sopa de galets exigeix un caldo contundent, fet tant a partir de verdures com d'au o carn. Si el caldo s'enriqueix amb botifarra negra i blanca, cansalada o orella de porc, entre altres, estem davant d'una escudella de Nadal en tota regla. Amb aquest plat és fàcil entrar en calor, i potser aquí es troba la raó de per què es pren per Nadal.

Els canelons van arribar a casa nostra al segle XIX amb els cuiners italians que treballaven per a la burgesia de l'època. Ràpidament la recepta es va popularitzar entre totes les classes socials, si bé es va modificar respecte a la italiana.

Així, la pasta no es deixa al dente, sinó més tova, i pel que fa al farcit, es fa servir carn rostida, en lloc de carn picada o de botifarra. De fet, com que l'elaboració dels canelons és força laboriosa, s'ha popularitzat menjar-los en dies festius.

Per tant, per Sant Esteve és molt probable que us trobeu aquest plat a taula. Segons una teoria, els canelons se serveixen l'endemà de Nadal perquè així s'aprofiten les restes de l'escudella i del rostit nadalenc per elaborar-los, tot i que no tots els experts gastronòmics hi estan d'acord. Avui dia, en moltes llars se serveixen canelons amb mil i un farciments, que van des del marisc fins a les verdures passant pels bolets.

El cava és la beguda que no pot faltar en cap àpat nadalenc i és l'escollida per brindar en totes les ocasions festives, des del Nadal fins al Cap d'Any, i fins i tot per Reis. De fet, és durant aquestes dates que es venen més ampolles d'aquesta beguda escumosa.

Potser són les seves bombolles, l'aroma delicat o el color daurat de la majoria de varietats, però el cert és que el cava s'ha convertit en la copa per excel·lència del Nadal.

Som davant els dolços típics de Nadal probablement més antics de casa nostra. El rei Jaume I ja en menjava, Ramon Llull en parla al Llibre de les meravelles, i al monestir de Santes Creus se'n fabricaven al segle XIV. Diuen que devia ser una monja qui va inventar la neula, en enrotllar una hòstia.

A poc a poc la recepta d'aquest full de pasta de farina en forma de canó es va anar perfeccionant i va esdevenir més cruixent. De fet, ja a l'època medieval era típic sucar les neules en piment, un vi ranci especiat amb mel i pebre.

Avui dia, les neules s'han fet més llargues i se suquen en cava. A més, se'n poden trobar diverses varietats, de tot tipus de xocolata i farcides amb ingredients que van des del torró fins al formatge.

Tot i que no se sap del cert, es creu que el torró és d'origen àrab, si més no pels ingredients de la varietat més típica, l'ametlla, la mel i l'ou. Aquest dolç nadalenc, que també existia a l'edat mitjana, estava reservat als rics, que el menjaven a l'hora de les postres en ocasions especials.

No obstant això, els torrons van acabar popularitzant-se i ara tothom en menja per Nadal, des dels més tradicionals, el de Xixona i el d'Alacant, fins als més gormands, com els de xocolata o fruites confitades, sense oblidar els més sofisticats i de disseny, com els torrons de mojito.

Diu una dita que "menjar raïm per Cap d'Any, porta diners per a tot l'any". De fet, de totes les menges típiques del Nadal, el raïm és una de les més noves. Fa tan sols un segle i escaig que hi ha el costum d'acompanyar les campanades de Cap d'Any amb grans de raïm, especialment de la varietat del Vinalopó.

L'any 1909 hi va haver un excedent en la collita de raïm i a partir d'aquest fet es va animar la gent a menjar-ne per acomiadar l'any. No obstant això, es veu que a Madrid ja hi havia gent que abans d'aquesta data tenia per costum ingerir raïm davant de la Puerta del Sol.

Així, doncs, la sobreproducció va contribuir a popularitzar aquest costum, que gràcies a la retransmissió per televisió de les dotze campanades, es va acabar de consolidar.

En forma d'anella, amb fruita confitada i farcit de massapà, crema o nata, el tortell de Reis és el rei del dia de Reis, tot i que també pot menjar-se a la vigília. La particularitat d'aquest dolç rau en el fet que porta amagada una fava i una figureta de rei. Qui troba la fava ha de pagar el tortell, mentre que qui descobreix la figureta és coronat rei.

Sembla que el tortell de Reis es pot vincular a les saturnals romanes, que eren les festes d'hivern en honor del déu Saturn, ja que aquesta antiga civilització també feia servir les faves per votar el rei de les festes i també menjava tortells a base de figues, dàtils i mel.