Presentació

JOAN SUBIRATS

Tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Els historiadors s’interessen cada vegada més per la petita història, la història que escriu, sense saber-ho, la gent del carrer, homes i dones allunyats de l’esfera pública que participen de manera activa en fets que marquen el progrés d’una societat. I cada vegada més, també, aquesta gent anònima conserva amb cura els records i documents dels seus grans, conscient del seu enorme valor humà i històric. Perquè entre les cartes, les fotografies i els dietaris de les generacions que ens han precedit podem trobar informació de primera mà sobre costums i tradicions, sobre lluites ignorades pels manuals d’història o transformacions urbanes.

Gràcies a la generositat de persones que han cedit el seu arxiu familiar per a la consulta i l’estudi, en els darrers temps, els arxius públics de Barcelona s’han anat engrossint. Pel·lícules domèstiques, documents oficials, postals, expedients o retalls de diaris s’han restaurat i catalogat perquè tothom pugui consultar-los. I no només els historiadors, sinó també els novel·listes, s’han nodrit d’aquestes fonts, autèntiques i legítimes, per recuperar episodis oblidats de la nostra història i personatges silenciats.

La gran literatura inspirada en les petites històries quotidianes centra aquesta edició de Barcelona Novel·la Històrica. Una literatura que ret tribut a les persones que han pres part en successos rellevants però no han estat objecte d’homenatges ni memòries. Una literatura que restitueix la gent corrent, anònima, en el lloc que li correspon en la història. La ciutadania, el poble, n’és protagonista.

 

 

FÈLIX RIERA

Comissari de Barcelona Novel·la Històrica

 

Petites Històries que han fet història

En parlar de la història no és estrany que la nostra mirada se centri principalment en les històries particulars dels grans homes i dones que han marcat cadascuna de les èpoques. El coneixement dels seus èxits polítics, militars, científics i artístics a través de la lectura desperten la nostra imaginació i ens fan reviure les seves gestes. No obstant això, quan ens endinsem en les claus d'una època per comprendre el seu esperit, amb les seves llums i les seves ombres, advertim que les petites històries d'homes i dones que no van tenir un paper predominant en el seu temps expliquen encara millor el que van ser aquells esdeveniments, a partir dels detalls de les seves vides i d’anhels que només ells poden revelar. En certa manera, les microhistòries, les petites històries, en ser novel·lades i posades al descobert, en un assaig o en un estudi historiogràfic, esdevenen macrohistòries.

En termes generals, la història sempre s'ha inclinat a establir, narrar i engrandir les gestes dels reis o reines davant els homes i les dones anònims del seu temps. L'historiador Carlo Ginzburg advertia el següent: "[...] abans era vàlid acusar els qui historiaven el passat de consignar únicament les gestes dels Reis. Avui en dia ja no ho és, ja que cada vegada s'investiga més sobre el que ells van callar, expurgar o simplement ignorar. 'Qui va construir Tebes de les set portes?', pregunta el lector obrer a Brecht. Les fonts res ens diuen d'aquells paletes anònims, però la pregunta conserva tota la seva càrrega". I així ho va plantejar Ginzburg en el pròleg de la seva obra El formatge i els cucs, en què ens descobreix la vida del moliner Domenico Scandella, acusat d'heretgia al segle XVI per la seva particular manera de veure el món.

Ens proposem, doncs, dedicar Barcelona Novel·la Històrica a les històries, les petites històries, de dones i homes anònims que han canviat el món sense reparar que ho feien; persones anònimes que desperten interès perquè endinsar-se en les seves vides ens permet entendre l'esdevenir de la història. En aquesta edició, proposem viatjar en el temps a través tant d'històries reals, documentades, com de fictícies, que ens ajuden a entendre la dimensió moral, social i artística d'una època.