Autor guardonat: Eduardo Mendoza

Enguany, Barcelona Novel·la Històrica tindrà un únic escenari, la Sala Moragues d’El Born Centre de Cultura i Memòria, seu de l’edició. Així doncs, aquest serà l’espai on se celebrarà el primer acte del festival, el lliurament del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino. Aquest guardó reconeix el valor literari d’un autor o d’una autora que ha conreat el gènere i que, enguany, serà per a Eduardo Mendoza, un escriptor que ens ha fet visitar Barcelona un cop i un altre a través de les seves novel·les i que és un dels principals ambaixadors literaris de la ciutat. 

La glossa sobre l’autor i la seva obra serà a càrrec de Javier Aparicio Maydeu, Catedràtic de literatura de la Universitat Pompeu Fabra, crític literari a Babelia (El País), exagent de l’Agencia literària Carmen Balcells i autor de l’edició crítica d’Una comedia ligera d’Eduardo Mendoza.

Els escriptors Enric Calpena i Care Santos, els periodistes Sergi Doria i Óscar López, i Fèlix Riera, comissari de Barcelona Novel·la Històrica, componen el jurat de l’edició. Anteriorment, havien rebut el premi Barcino Lindsey Davis, Santiago Posteguillo, Simon Scarrow, Christian Jacq, Arturo Pérez-Reverte, Leonardo Padura i Isabel Allende.

LA CIUTAT DELS PRODIGIS

Trobada i diàleg entre Eduardo Mendoza i Lídia Heredia, periodista

La ciutat dels prodigis defineix l’essència de les ciutats mítiques que han de ser fabulades per convertir-se en mites. La feble frontera que separa la ficció de la realitat es dilueix en les pàgines dels prodigis d’Eduardo Mendoza i ens fa pobladores i pobladors, com al seu protagonista, Onofre Bouvila, d’una ciutat on tot pot passar i passa. És una ciutat tumultuosa i pintoresca, convulsa i vital, que entre les dues exposicions universals que van transformar-ne la fesomia (1888 i 1929), va viure un creixement desmesurat i la consciència d’una realitat social injusta, contra la qual les classes populars es van revoltar.

La novel·la és tota una lliçó d’història i de literatura reconeguda amb el premi Ciutat de Barcelona 1986.

NOMÉS ONLINE

L’any que Barcelona Novel·la Històrica se centra, justament, en la ciutat de Barcelona, Martí Gironell ha dissenyat una ruta per diversos períodes que marquen el relat del desenvolupament de la metròpoli. És un itinerari per la història a través de set llibres.

De fet, comencem per aquí, pel present, per la Barcelona dels nostres dies i les vicissituds del procés independentista que ha viscut la ciutat amb La tardor de la llibertat, de Víctor J. Jurado. La segona etapa, situada en el moment fundacional del FC Barcelona, ens permetrà prendre el pols a la ciutat del segle XIX amb El primer capità, d’Enric Calpena, mentre que la convulsa realitat dels anys vint i trenta, previs a la Guerra Civil Espanyola, es reflecteixen a El cònsol de Barcelona, d’Andreu Claret.

La primera i tímida tornada dels exiliats de la Guerra Civil, als anys setanta, s'evoca a Largo pétalo de mar, d'Isabel Allende, quarta novel·la d'aquesta ruta literària. La cinquena recorda la transformació de la capital arran dels Jocs Olímpics del 1992, un episodi històric que es percep a Entre el cel i la terra, de Gerard Quintana. A Bàrcino, de Maria Carme Roca, ens farà retrocedir a la Barcelona romana; i, per acabar el trajecte, ens capbussarem en la Barcelona medieval amb El mercader, de Coia Valls.

D’entre els més de cent clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona, la Biblioteca Sofia Barat n’ofereix un de novel·la històrica en format virtual. Conduït per l’arqueòloga, historiadora i escriptora Isabel García Trócoli, el club es reuneix per videoconferència el segon dimarts de cada mes (11.00 hores). I coincidint amb la celebració de Barcelona Novel·la Històrica, el 10 de novembre comentarà el llibre El misterio de la cripta embrujada, d’Eduardo Mendoza, Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2020.

Per participar-hi, cal que us hi inscriviu a b.barcelona.sb@diba.cat. Les places són limitades.

“A l’home que cavalca llargament per terres selvàtiques, li escomet el desig d’una ciutat.” Fragment de “Les ciutats i la memòria”, de Les ciutats invisibles d’Italo Calvino

Quinze generacions de la família Riquer, ara setze, han recorregut cinc segles de la història reflectits en un excel·lent llibre de vida, memòria i document. L’obra dibuixa un arbre genealògic que permet veure la construcció de Barcelona des de l’òptica d’un llinatge que contribueix al seu desenvolupament arquitectònic i intel·lectual.

Conèixer l’esdevenidor de les ciutats és conèixer el de la seva gent, i fer-ho a través d’informació extreta d’un arxiu familiar i d’altres fonts autèntiques, un privilegi, sobretot quan la narració fidel de fets reals i contrastats es fa de manera vívida, gairebé novel·lada pel que fa al vigor i l’atractiu de la prosa. Lluites civils, revolucions i, fins i tot, històries d’amor configuren un atapeït mosaic de relacions personals que han acabat definint la ciutat moderna.

“A l’home que cavalca llargament per terres selvàtiques, li escomet el desig d’una ciutat.” Fragment de “Les ciutats i la memòria”, de Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.

En llegir les històries dels novel·listes que participen en aquesta activitat, ens adonem que ens enfrontem a fets històrics que han definit la ciutat de Barcelona. Com hi vivien els primers pobladors? Per quines causes van lluitar? Com es van obrir al comerç? Com van construir la Barcelona que toca el cel? Ningú escapa a una bona història i, encara menys, si es tracta de conèixer millor la ciutat i els seus límits.

La colonització romana del segle II aC, l’episodi que podria haver destruït la ciutat al segle X o el retaule d’una Barcelona erigida en port comercial el 1600, són algunes de les etapes per les quals transitarem sota el guiatge d’autores i autors experts.

“Passa amb les ciutats com amb els somnis: tot l’imaginable pot ser somiat,  però fins el somni més inesperat és una endevinalla que amaga un desig, o bé la seva inversa, una por.” Capítol III: Marco Polo explica a Khublai Kan els secrets de les ciutats a Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.

L’any 1714, els soldats de les tropes borbòniques de Felip V van assaltar Barcelona i van derrotar l’exèrcit català que donava suport a l’arxiduc Carles d’Àustria. La història de la ciutat va canviar i el seu desenvolupament posterior va quedar íntimament marcat per aquest episodi bèl·lic i polític. Com era la ciutat anterior als fets del 1714? Quina ciutat trobaríem si poguéssim reviure aquella època?

La commemoració, l’any 2014, del tricentenari dels fets d’aquell 11 de setembre va afavorir l’exploració i la documentació de la Barcelona anterior a la derrota, i ens va descobrir una ciutat d’una gran vitalitat, permeable i receptiva a cultures foranes i capdavantera en àmbits com l’estructura política i social. Sis anys després, tornem a aquella data per conèixer-ne encara més detalls.

“Passa amb les ciutats com amb els somnis: tot l’imaginable pot ser somiat,  però fins el somni més inesperat és una endevinalla que amaga un desig, o bé la seva inversa, una por.” Capítol III: Marco Polo explica a Khublai Kan els secrets de les ciutats a Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.

Barcelona és una ciutat construïda per arquitectes i filòsofs, pensadors i pensadores de ciutat: una ciutat on les idees i les pedres han dialogat. Si hi ha una capital europea que ha aconseguit una gran transformació al segle XX, ha estat Barcelona. La seva capacitat transformadora es fa evident en el seu urbanisme, en el disseny dels espais públics i en l’arquitectònic, que han creat un vincle profund entre la ciutat i la ciutadania.

En parlar de les Barcelones, parlem d’un plural de ciutat que sorgeix de la novel·lística, de l’arquitectura, del pensament, de la política i de les manifestacions socials. La complexitat de la ciutat ens porta a preguntar-nos quantes Barcelones hi ha, quina ciutat s’està construint des dels records i des de l’impuls de noves idees, i quina ciutat ens han llegat els escriptors i escriptores que l’han retratada.

NOMÉS ONLINE

L’any que Barcelona Novel·la Històrica se centra, justament, en la ciutat de Barcelona, Martí Gironell ha dissenyat una ruta per diversos períodes que marquen el relat del desenvolupament de la metròpoli. És un itinerari per la història a través de set llibres.

De fet, comencem per aquí, pel present, per la Barcelona dels nostres dies i les vicissituds del procés independentista que ha viscut la ciutat amb La tardor de la llibertat, de Víctor J. Jurado. La segona etapa, situada en el moment fundacional del FC Barcelona, ens permetrà prendre el pols a la ciutat del segle XIX amb El primer capità, d’Enric Calpena, mentre que la convulsa realitat dels anys vint i trenta, previs a la Guerra Civil Espanyola, es reflecteixen a El cònsol de Barcelona, d’Andreu Claret.

La primera i tímida tornada dels exiliats de la Guerra Civil, als anys setanta, s'evoca a Largo pétalo de mar, d'Isabel Allende, quarta novel·la d'aquesta ruta literària. La cinquena recorda la transformació de la capital arran dels Jocs Olímpics del 1992, un episodi històric que es percep a Entre el cel i la terra, de Gerard Quintana. A Bàrcino, de Maria Carme Roca, ens farà retrocedir a la Barcelona romana; i, per acabar el trajecte, ens capbussarem en la Barcelona medieval amb El mercader, de Coia Valls.

“En aquell moment tots els espais canvien les altures, les distàncies,  la ciutat es transfigura, es torna cristal·lina, transparent com una libèl·lula.” Fragment de “Les ciutats ocultes”, de Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.

La novel·la Senyoria de Jaume Cabré ens permet endinsar-nos en la Barcelona del segle XVIII, en la ciutat, però també en la corrupció, en les il·lusions i els misteris que amenacen de destruir-la. El títol fa referència al jutge Massó, regent civil de la urbs a les acaballes del segle, i a la seva lluita despietada pel poder.

Es tracta d’una història de passions i intrigues que permet parlar de la ciutat com a escenari d’allò ocult, allò que tothom sap, però ningú no s’atreveix a dir en veu alta. I la ciutat acaba donant intensitat als protagonistes d’una trama complexa i veraç. Senyoria va rebre els premis Prudenci Bertrana de novel·la, Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig i el de la Crítica de narrativa catalana, entre d’altres.

ACTE ANUL·LAT

Itinerari pel centre de la ciutat que resseguirà els punts principals de Ciutat Vella i la façana marítima de Barcelona que van ser bombardejats durant la Guerra Civil Espanyola. L’itinerari connectarà dos punts neuràlgics de la ciutat que van esdevenir dos dels episodis més sinistres de l’ofensiva aèria feixista: els bombardeigs de l’escola de Sant Felip Neri i de l’Escola del Mar.

Des de la plaça de Sant Felip Neri resseguirem els carrers adjacents per conèixer els bombardeigs de la catedral, la plaça de Sant Jaume, el Mercat de Santa Caterina, la Via Laietana, el port i la Barceloneta, entre d’altres. Mireia Capdevila Candell conduirà un recorregut traçat a partir del llibre Barcelona bombardejada (Efadós, 2020).

“La ciutat on es canvia la memòria en cada solstici i en cada equinocci.” Fragment de “Les ciutats i els canvis”, de Les ciutats invisibles d’Italo Calvino

Entre els anys vint i els seixanta del segle passat, Barcelona viu alguns dels seus moments més conflictius i descoratjadors des de la Setmana tràgica: la crisi econòmica del 1929 que va assotar tot el món, fins a la Guerra Civil Espanyola, l’exili i el franquisme. És una etapa durant la qual la ciutat viu l’experiència dolorosa de la destrucció, però també l’impuls de la seva reconstrucció. I, en aquest procés, els seus habitants seran presents en tots els fronts.

Són quaranta anys que sumiran la ciutat en un procés de resistència per mantenir la seva identitat oberta, cosmopolita i dinàmica: una lluita ciutadana emmarcada en una lluita global.

La ciutat on es canvia la memòria en cada solstici i en cada equinocci.” Fragment de “Les ciutats i els canvis”, de Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.

Barcelona ha estat imant d’escriptors i escriptores hispanoamericans des de fa cent cinquanta anys. Rubén Darío i Gabriel García Márquez, per citar només dos autors de celebritat universal, van escriure part de la seva obra a la capital catalana.

Ara, quatre novel·listes de dues generacions que han fet de Barcelona casa seva reflexionen sobre el seu dens i ric palimpsest cultural. Són autors guardonats que provenen de l’Argentina, el Perú i Mèxic, i que, fins i tot, han convertit la ciutat en escenari de la seva narrativa.

Una ruta pel Gòtic: de la placeta de Montcada a la capella d’en Marcús Amb motiu de la publicació de La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII), la monumental obra de l’historiador Albert Garcia Espuche, l’Ajuntament de Barcelona, Biblioteques de Barcelona i el Museu Picasso proposen fer un recorregut per un dels carrers amb més història de la ciutat: el carrer de Montcada. És un itinerari ple d’anècdotes i d’històries de les persones que hi van viure i que posa fi als tòpics sobre la noblesa i parla de la creació d’un barri anomenat Gòtic, les alteracions radicals d’edificis de la via i l’ús del tot inadequat del concepte de palau. Aquest viatge en el temps transcorre entre els segles XIII i XVIII i pararà una atenció especial a les cases que constitueixen l’actual Museu Picasso. “La gent del carrer Montcada”, conduïda per Rafa Burgos, inclou una conversa amb Albert Garcia Espuche.

Aquest itinerari pel centre de la ciutat ressegueix la presència de l’Alemanya nazi a Barcelona durant els primers anys de postguerra. Amb la caiguda de la ciutat a mans franquistes, el 26 de gener de 1939, les noves autoritats municipals van cedir l’espai públic i els principals edificis de la ciutat als nous amics i aliats, l’Alemanya d’Adolf Hitler i, en menor grau, la Itàlia de Benito Mussolini. Espais emblemàtics com la Universitat de Barcelona, la plaça de Sant Jaume o el Palau de la Música es van veure engalanats amb esvàstiques i retrats de Hitler. Entre el 1939 i el 1945, la presència nazi i feixista a la ciutat va ser continuada.

NOMÉS ONLINE

L’any que Barcelona Novel·la Històrica se centra, justament, en la ciutat de Barcelona, Martí Gironell ha dissenyat una ruta per diversos períodes que marquen el relat del desenvolupament de la metròpoli. És un itinerari per la història a través de set llibres.

De fet, comencem per aquí, pel present, per la Barcelona dels nostres dies i les vicissituds del procés independentista que ha viscut la ciutat amb La tardor de la llibertat, de Víctor J. Jurado. La segona etapa, situada en el moment fundacional del FC Barcelona, ens permetrà prendre el pols a la ciutat del segle XIX amb El primer capità, d’Enric Calpena, mentre que la convulsa realitat dels anys vint i trenta, previs a la Guerra Civil Espanyola, es reflecteixen a El cònsol de Barcelona, d’Andreu Claret.

La primera i tímida tornada dels exiliats de la Guerra Civil, als anys setanta, s'evoca a Largo pétalo de mar, d'Isabel Allende, quarta novel·la d'aquesta ruta literària. La cinquena recorda la transformació de la capital arran dels Jocs Olímpics del 1992, un episodi històric que es percep a Entre el cel i la terra, de Gerard Quintana. A Bàrcino, de Maria Carme Roca, ens farà retrocedir a la Barcelona romana; i, per acabar el trajecte, ens capbussarem en la Barcelona medieval amb El mercader, de Coia Valls.