Cal inscripció prèvia a infoicub@bcn.cat

Màxim dues entrades per reserva. Cal indicar el dia que es vol assistir a l’itinerari i el nom i cognom de les persones assistents.

Petita ruta per la gran història

El periodista i escriptor Martí Gironell proposa en aquesta edició de Barcelona Novel·la Històrica una ruta literària que permet recuperar petites històries que han ajudat a escriure la història. La Universitat de Barcelona, a la Gran Via, és el punt de partida de la ruta i, també, l’escenari d’Els impostors, novel·la de Pilar Romera que ret tribut als professors d’universitat purgats després de la guerra. Ben a prop, a l’Hotel Regina, Joaquim Folch i Torres, futur director del primer MNAC, s’entrevista amb Ignasi Pollack, antiquari i marxant d’art, per rescatar les obres del romànic català als Pirineus: som al 1919 i l’escena ens remet a la novel·la Strappo, del mateix Martí Gironell.

Jo hauria pogut salvar Lorca, de Víctor Amela, recorda el recital que Lorca i Margarida Xirgu van oferir al Teatre Barcelona, avui desaparegut. Una multitud va omplir el teatre i el carrer, rambla de Catalunya amb ronda de Sant Pere. La ruta enfilarà cap al carrer de Mirallers, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera on Cristòfor Colom tenia casa: a L’enigma Colom, Maria Carme Roca ens trasllada a la Barcelona del 1493 i a les conspiracions que es teixien per fer fracassar el gran projecte de l’almirall. L’última etapa de l’itinerari ens porta al fossar de les Moreres: No s’hi enterra cap traïdor, de Víctor Jurado Riba, emprèn un viatge al setge del 1714 per conèixer els homes i les dones anònims que van fer-hi història.

En el seu debut literari, l’arqueòloga i historiadora Isabel García Trócoli emprèn un viatge al moment de la fundació de Barcino, la Barcelona romana, una ciutat construïda sobre ambicions, somnis i venjances. És l’any 13 aC i l’emperador August desembarca al port del Rubricatus (Llobregat), amb la intenció de prendre aquest territori als laietans, els pobladors ibers de Barkeno. Rubricatus, Barcino 13 a.C. dona veu i protagonisme als habitants de la ciutat, comerciants de vins, mestresses de casa, dides. Un treball d’arqueologia humana que dibuixa, com cap altre, els orígens de la capital mediterrània.

Cal inscripció prèvia a infoicub@bcn.cat

Màxim dues entrades per reserva. Cal indicar el dia que es vol assistir a l’itinerari i el nom i cognoms de les persones assistents.

Vuit històries en clau femenina que van fer història

Aquesta ruta segueix les petjades d’algunes de les dones escriptores i intel·lectuals que durant la Segona República i la Guerra Civil van deixar la seva empremta a la ciutat. Dones modernes que van integrar la generació que va conquerir el vot femení l’any 1933 i el llegat de les quals té un valor incalculable per a les noves generacions.

Les dones del 36 ret homenatge a aquestes pioneres, sovint oblidades per la història oficial, visitant espais de Ciutat Vella que van freqüentar, de la rambla de Canaletes al Teatre Principal, l’Escola Labouré o l’església de Betlem. Maria Teresa Vernet, Rosa Maria Arquimbau, Francesca Bonnemaison, Lola Anglada, Margarida Xirgu, Irene Polo, Anna Murià i Mercè Rodoreda són les dones que, amb les seves històries particulars, van fer història en majúscules. Coneixerem les seves trajectòries professionals i les seves vides però, també, els vincles que van establir entre elles i la relació que van tenir amb Barcelona en aquells temps convulsos.

Cal inscripció prèvia a infoicub@bcn.cat

Màxim dues entrades per reserva. Cal indicar el dia que es vol assistir a l’itinerari i el nom i cognom de les persones assistents.

Petita ruta per la gran història

El periodista i escriptor Martí Gironell proposa en aquesta edició de Barcelona Novel·la Històrica una ruta literària que permet recuperar petites històries que han ajudat a escriure la història.

La Universitat de Barcelona, a la Gran Via, és el punt de partida de la ruta i, també, l’escenari d’Els impostors, novel·la de Pilar Romera que ret tribut als professors d’universitat purgats després de la guerra. Ben a prop, a l’Hotel Regina, Joaquim Folch i Torres, futur director del primer MNAC, s’entrevista amb Ignasi Pollack, antiquari i marxant d’art, per rescatar les obres del romànic català als Pirineus: som al 1919 i l’escena ens remet a la novel·la Strappo, del mateix Martí Gironell.

Jo hauria pogut salvar Lorca, de Víctor Amela, recorda el recital que Lorca i Margarida Xirgu van oferir al Teatre Barcelona, avui desaparegut. Una multitud va omplir el teatre i el carrer, rambla de Catalunya amb ronda de Sant Pere. La ruta enfilarà cap al carrer de Mirallers, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera on Cristòfor Colom tenia casa: a L’enigma Colom, Maria Carme Roca ens trasllada a la Barcelona del 1493 i a les conspiracions que es teixien per fer fracassar el gran projecte de l’almirall. L’última etapa de l’itinerari ens porta al fossar de les Moreres: No s’hi enterra cap traïdor, de Víctor Jurado Riba, emprèn un viatge al setge del 1714 per conèixer els homes i les dones anònims que van fer-hi història.

Personatges que ens expliquen la història

Paraules com exili, pres polític, camps d’extermini o dictadura no han d'usar-se mai a la lleugera, perquè apel·len al patiment de famílies concretes, famílies ferides. Dory Sontheimer, una farmacèutica barcelonina que, als 57 anys, va descobrir els seus orígens jueus i la realitat d’una família flagel·lada pel nazisme, i Javier Argüello, novel·lista argentí nascut a Xile i resident a Barcelona, la família del qual va haver de fugir de dues dictadures, reivindiquen als seus llibres el llegat d’aquest terrible passat familiar.

Cal inscripció prèvia a infoicub@bcn.cat

Màxim dues entrades per reserva. Cal indicar el dia que es vol assistir a l’itinerari i el nom i cognoms de les persones assistents.

Vuit històries en clau femenina que van fer història

Aquesta ruta segueix les petjades d’algunes de les dones escriptores i intel·lectuals que durant la Segona República i la Guerra Civil van deixar la seva empremta a la ciutat. Dones modernes que van integrar la generació que va conquerir el vot femení l’any 1933 i el llegat de les quals té un valor incalculable per a les noves generacions.

Les dones del 36 ret homenatge a aquestes pioneres, sovint oblidades per la història oficial, visitant espais de Ciutat Vella que van freqüentar, de la rambla de Canaletes al Teatre Principal, l’Escola Labouré o l’església de Betlem. Maria Teresa Vernet, Rosa Maria Arquimbau, Francesca Bonnemaison, Lola Anglada, Margarida Xirgu, Irene Polo, Anna Murià i Mercè Rodoreda són les dones que, amb les seves històries particulars, van fer història en majúscules. Coneixerem les seves trajectòries professionals i les seves vides però, també, els vincles que van establir entre elles i la relació que van tenir amb Barcelona en aquells temps convulsos.

A mig camí entre un acte literari i un de lúdic, Cronos posa el punt final a una nova edició de Barcelona Novel·la Històrica. Màrius Serra, filòleg i ludolingüista, ens convida cada tardor a participar al Cronòstic, un joc d’endevinament que posa a prova els coneixements històrics dels assistents. La mecànica és senzilla: una selecció d’autors i autores llegeix fragments breus de les seves novel·les històriques i, tot seguit, el públic fa una travessa per pronosticar l’any en què ocorre cada fragment. L’objectiu final és endevinar la mitjana exacta entre tots els anys del Cronograma.

Cal inscripció prèvia a infoicub@bcn.cat

Màxim dues entrades per reserva. Cal indicar el dia que es vol assistir a l’itinerari i el nom i cognom de les persones assistents.

Petita ruta per la gran història

El periodista i escriptor Martí Gironell proposa en aquesta edició de Barcelona Novel·la Històrica una ruta literària que permet recuperar petites històries que han ajudat a escriure la història. La Universitat de Barcelona, a la Gran Via, és el punt de partida de la ruta i, també, l’escenari d’Els impostors, novel·la de Pilar Romera que ret tribut als professors d’universitat purgats després de la guerra. Ben a prop, a l’Hotel Regina, Joaquim Folch i Torres, futur director del primer MNAC, s’entrevista amb Ignasi Pollack, antiquari i marxant d’art, per rescatar les obres del romànic català als Pirineus: som al 1919 i l’escena ens remet a la novel·la Strappo, del mateix Martí Gironell.

Jo hauria pogut salvar Lorca, de Víctor Amela, recorda el recital que Lorca i Margarida Xirgu van oferir al Teatre Barcelona, avui desaparegut. Una multitud va omplir el teatre i el carrer, rambla de Catalunya amb ronda de Sant Pere. La ruta enfilarà cap al carrer de Mirallers, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera on Cristòfor Colom tenia casa: a L’enigma Colom, Maria Carme Roca ens trasllada a la Barcelona del 1493 i a les conspiracions que es teixien per fer fracassar el gran projecte de l’almirall. L’última etapa de l’itinerari ens porta al fossar de les Moreres: No s’hi enterra cap traïdor, de Víctor Jurado Riba, emprèn un viatge al setge del 1714 per conèixer els homes i les dones anònims que van fer-hi història.