La primera manifestació de l’Orgull LGBTIQ+ a Barcelona: de la clandestinitat a l’esfera pública
El 28 de juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ en commemoració dels aldarulls de Stonewall de 1969, considerada la primera vegada en què un nombre significatiu de persones homosexuals s’oposaven a ser arrestades i ocupaven l’espai públic en forma de protesta. Però Catalunya i Barcelona també tenen la seva pròpia història de reivindicacions LGBTIQ+, que es remunta al 1977. Repassem-la a través d’algunes de les fotografies i documents que conservem d’aquestes manifestacions anuals a l’Arxiu.
Manifestació homosexual. 1978. AFB
El diumenge 26 de juny de 1977, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) va convocar la seva primera manifestació, que ha passat a la història com a la primera marxa pels drets LGBTIQ+ d’Espanya. En vista de totes les lluites polítiques per a l’alliberament que tenien lloc durant la transició democràtica, el FAGC va considerar que el col·lectiu també es mereixia reivindicar la seva llibertat. El FAGC va sorgir el 1975 d’una branca del Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (MELH) amb un manifest contundent que queda retratat en el seu logotip: el triangle equilàter invertit, que era el símbol que es posava als homosexuals als camps d’extermini nazis, per recordar d’on venien; les quatre barres per identificar-se amb la terra oprimida; i el puny alçat com a signe de lluita amb perspectiva obrera.
Lluites compartides
Als seus inicis, el FAGC sortia als carrers per acompanyar altres lluites socials del moment, com la manifestació per l’amnistia de 1977, el Dia de la Dona, el Dia dels Treballadors i la Diada de Catalunya. L’últim cap de setmana del juny de 1976, fent honor als aldarulls de Stonewall, van convocar la seva primera manifestació demanant la derogació de la Llei de Perillositat i Reforma Social, que permetia que les forces de l’ordre detinguessin i empresonessin a persones homosexuals.
L’organització, en aquell moment encara il·legal, va rebre el suport del moviment feminista, el moviment veïnal, sindicats i partits que es van sumar a la manifestació en solidaritat amb la seva causa, sumant un total d’aproximadament 5.000 manifestants. La marxa havia de caminar tota la Rambla de platja a muntanya, però va ser dispersada pels cossos policials gairebé al final, quan van agredir als i les manifestants amb cops i bales de goma.
L’any següent, el 1978, es va tornar a convocar una manifestació, que va tenir rèpliques a Madrid, Bilbao i Sevilla. A finals d’aquell mateix any es va aconseguir la retirada de l’homosexualiat de la Llei de Perillositat i Reforma Social. Des de llavors, s’ha convocat anualment destacant una reivindicació específica del moment, com la legalització de les organitzacions gais, les dades de morts en el col·lectiu, la lluita contra el feixisme o la lliure expressió de l’homosexualitat.
Abans i després de la manifestació del 1977
Malgrat que aquella manifestació va marcar un abans i un després en el moviment pels drets LGBTIQ+, anys després, alguns dels organitzadors han reflexionat sobre algunes de les seves mancances, com haver-se esvaït en el moment de l’atac policial i haver deixat les dones trans i les travestis fent d’escut, a qui l’organització no havia deixat ocupar la capçalera de la manifestació perquè els preocupava la seva imatge. Actualment, les diverses accions que es duen a terme per commemorar l’Orgull LGBTIQ+, com el Pride o l’Orgull Crític, inclouen la diversitat d’identitats sexuals i de gènere a la seva lluita.
Avui en dia, al mes de juny, tota la ciutat es bolca en la celebració de l’Orgull: equipaments, barris i districtes ofereixen una programació de proximitat intergeneracional, transfeminista i interseccional per reivindicar els drets LGBTIQ+. Consulteu totes les propostes de l’Orgull 2025 a Barcelona: https://www.barcelona.cat/orgull/ca
També podeu trobar documents a l’Hemeroteca.
Fonts principals:
1977: El día en que la homosexualidad salió de la clandestinidad para tomar la calle