L'Orgullosa

«Sade» explora les implicacions estètiques, filosòfiques i polítiques del llegat de l’escriptor llibertí Donatien Alphonse François Sade (1740-1814) en la cultura contemporània.

Durant la seva vida, Sade va patir la repressió, la presó i la censura, i es va escapar per poc de la guillotina; va estar a la presó durant vint-i-set anys i va acabar la seva carrera muntant obres de teatre al manicomi de Charenton, als afores de París. No obstant això, el redescobriment i la publicació de les seves obres al segle XX va fer que noves generacions d’escriptors i artistes adoptessin la seva filosofia transgressora i el seu missatge revolucionari com un mitjà d’alliberament de les normes socials i de la moral. És un personatge polèmic, revolucionari i alliberador per a uns, o perniciós i corruptor per a uns altres. El dilema és si llegir Sade com un filòsof a qui cal interpretar seriosament o com un novel·lista que es limita a construir fantasies extremes. Per superar aquesta contraposició, podem considerar que Sade ens proposa un desafiament: per la via de la ficció, ens convida a imaginar els límits i els perills de la sobirania del desig. Servint-nos de guia o mediador, ens porta a preguntar-nos si els seus escrits representen una filosofia de la llibertat, emancipadora i subversiva, o una filosofia del mal, que mostra la dimensió excessiva i violenta de l’experiència humana.

El tema de l’exposició són els múltiples ressons i encar­nacions d’una icona cultural controvertida, i remet a les diferents maneres de llegir el llegat d’aquest autor. A tra­vés de la recepció de les obres de Sade per part d’artis­tes i intel·lectuals i de la seva presència en la cultura de masses constatem l’impacte dels seus polèmics escrits. L’abundant producció cultural que es refereix directament o indirectament a Sade és un símptoma de la fascinació,incomoditat i ambivalència que les seves idees van pro­vocar en el segle XX, del seu potencial subversiu i de la mesura en què els seus escrits ressonen encara avui dia. L’exposició convidarà el públic a revisar estereotips, com els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com Sade pot provocar commoció i horror, d’una banda, ser aclamat com la personificació de la revolució, de l’altra, i trobar alhora expressió en múltiples aspectes de la cultura contemporània.

L’exposició rastrejarà el gir envers les idees trans­gressores de Sade en moments de canvis sociohistòrics i crisis al llarg dels últims cent anys. La primera meitat de segle XX va ser testimoni d’un autèntic culte a Sade, com una veu de resistència i un referent per als debats sobre la llibertat i el mal. La segona meitat va popularit­zar la seva figura, aprofitant el seu paper polèmic per explorar els límits de la representació de l’erotisme, a la vegada que contribuïa a l’alliberació de les pràctiques sexuals no normatives, com el BDSM. En el segle XXI, les referències sadianes han format part de les reflexions sobre les categories de gènere i han estat invocades per artistes i intel·lectuals queer.

El recorregut va des de la celebració de l’autor per part d’algunes figures fonamentals de les avantguardes (Guillaume Apollinaire, Georges Bataille, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray, entre d’altres) i la visió crítica de Pier Paolo Pasolini, fins a reflexions d’artistes contemporanis que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum. L’exposició compta amb documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jac­ques Lebel, projectes fotogràfics com ara els de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a més de literatura, cinema, còmics i vídeos d’entrevistes amb filòsofs i investigadors. Instal·lacions d’artistes com Laia Abril (On Rape, 2020), Paul Chan (Sade for Sade’s Sake, 2009), Shu Lea Cheang (Sade X, 2019), Teresa Margolles (PM 2010, 2012), Joan Morey (Gritos & Susurros, 2009) i Kara Walker (8 Possible Begin­nings or: The Creation of African-America, 2005) con­viuen en la mostra amb noves produccions a càrrec de Joan Fontcuberta, Domestic Data Streamers i la posada en escena, filmada, d’un fragment de l’obra Le retour de Sade, de Bernard Noël (dirigida per Guillem Sánchez Garcia i interpretada per Clàudia Abellán i Joel Cojal).

Comissariat: Alyce Mahon, Antonio Monegal