Estabilització de les platges de Barcelona
El front litoral metropolità de Barcelona és un sistema caracteritzat per un conjunt de platges de caràcter marcadament antròpic. Aquestes platges, majoritàriament d’origen artificial, formen part d’un sistema costaner altament dinàmic i experimenten constantment modificacions com a resposta natural a la acció de l’onatge. Cal destacar que aquest sistema parteix d’una manca d’aportacions naturals de sediment i, per tant, el volum i amplada d’aquestes platges és el resultat del balanç entre les aportacions humanes i les pèrdues de sediment originades com a conseqüència de l’impacte de l’onatge i els corrents marins.
Per evitar la pèrdua progressiva de sediments que experimenten les platges, el litoral disposa d’una sèrie d’infraestructures de protecció costera (espigons i dics emergits i submergits). Tanmateix, tot i les obres d’estabilització executades, les platges de Barcelona continuen perdent sorra a escala global. D’acord amb el seguiment topobatimètric que efectua periòdicament l’Ajuntament de Barcelona s’arriba a la conclusió que el comportament de les platges de Barcelona és clarament erosiu, de fet, s’ha registrat una pèrdua de 30.000 m3/anual. En efecte, totes les platges de la ciutat experimenten, en més o menys grau, pèrdues de sorra i regressió de la línia de la costa.
Què estem fent?
Escau, doncs, gestionar el sediment de les platges per tal de minimitzar, en la mesura que sigui possible, la pèrdua de les sorres existents o bé reposar-les periòdicament. Tenint en compte les pèrdues de sediment sofertes per les platges en la seva zona més interna, crítica per a la disponibilitat d’una platja seca de suficient funcionalitat i amb capacitat pràcticament nul•la de recuperació de manera natural, se’n proposa la compensació a l’escala temporal del Pla Litoral (10 anys) mitjançant aportacions artificials de sorra.
En aquest sentit, anualment i abans de l’inici de la temporada, des de la Direcció de Platges s'efectuen moviments de sorres amb maquinària terrestre, els quals permeten redistribuir la sorra disponible mitjançant el trasllat de material dels punts d’acumulació fins als espais més crítics i que presenten una amplada inferior als 25 m, que és la mínima necessària que es considera per garantir la funció de protecció de la platja sobre la ciutat. Així mateix, els anys que hi ha un dragatge de manteniment de la bocana de Port Olímpic, si les sorres compleixen amb els requisits pel que fa a la qualitat ambiental, s'aporten a les platges que presenten més erosió. A més, des del 2025, s’han iniciat aportacions de sorra de platges provinent d’obres públiques de parcel·les litorals, ja que en la seva excavació han trobat material apte per dur a terme aquestes operacions.
