Barcelona
Recorda

BCN
Recorda

Comparteix com et sents

Estem patint una pandèmia global com mai abans no l’havíem viscut. Totes i tots coneixem alguna persona que s’ha vist afectada pel coronavirus. O tenim, malauradament, una persona amiga, familiar o coneguda que ha patit directament la malaltia o, fins i tot, que no l’ha pogut superar. Són temps molt difícils. I el confinament encara els fa més difícils. Centenars de ciutadans i ciutadanes de Barcelona han perdut éssers estimats, que en alguns casos han mort en soledat, sense que hagi estat possible cap tipus de comiat. És un cop molt dur per a molta gent!

Però, un cop més, la nostra estimada ciutat està a l’altura del que tots esperàvem i està responent amb solidaritat, valentia, empatia i tendresa. Tot alhora. I no hem volgut deixar passar l’oportunitat d’obrir aquest llibre de records, condols, vivències i emocions, amb la intenció que la ciutadania, com ho ha fet abans en altres circumstàncies doloroses, pugui manifestar espontàniament tots els sentiments que vulgui compartir públicament.

Us convidem a expressar-vos lliurament i amb respecte i a omplir de records, també esperançats, aquest espai virtual.

Escriu el teu missatge

Formats acceptats: jpg, jpeg i png. Màxim: 8MB
More information
  • Files must be less than 8 MB.
  • Allowed file types: jpg jpeg png.
  • Únicament es publicaran els continguts que respectin les condicions de participació especificades en aquest web.
  • Si envies una fotografia evita que es puguin identificar persones menors d'edat per tal de protegir la seva imatge
  • No s’admetran les aportacions que no compleixin els objectius d’aquest espai web.

D'acord amb la normativa de protecció de dades personals, t'informem que enviant aquest formulari dones consentiment per que l'Ajuntament de Barcelona tracti les teves dades amb les finalitats marcades a aquest efecte. Pots consultar informació addicional sobre el tractament i la protecció de dades a ajuntament.barcelona.cat/protecciodades

Para mi madre Mercedes Valenzuela. Una mujer valiente y luchadora, autodidacta y comprometida con sus creencias, con poca suerte en la vida, igual que muchas mujeres de su epoca. Aprendió bien sus lecciones y cumplió con ellas y la vida no supo recompensar su esfuerzo. Hasta su muerte ha sido injusta. Te querré siempre

Isabel Jimenez

L’adversitat ha fet mal, però si intentem ser positius, també ha fet que valorem mes família, amistats, tota aquella gent que ens cuida a centres sanitaris, hospitals, residencies, que posa en perill la seva salut per cuidar la nostra, que dona del seu temps i esforç...a favor dels altres, aquells que cuiden l’entorn , personal de neteja i d’altres no menys valuosos. Ens a permet pensar en els valors profunds de la societat, valors perdurables, valors que no es poden comprar... valors relacionats amb la vida: amor, amistat, lleialtat, altruisme, … que donen color i alegria a pesar dels problemes. Personalment sempre he trobat aquests valors en el meu llibre de capçalera la Bíblia, i especialment en els moments difícils, com els que vivim ara, o davant malalties, pèrdua de essers estimats, hi trobem bons consells i esperança, valors perdurables que al posar en pràctica ens ajuden a portar l’adversitat sense que ens enfonsi i mirar al futur amb un somriure.

Imma F

Tornarem a gaudir de la ciutat vella, de la màgia dels teus carrers, del so de les onades , dela teva esplendor...però abans hem de ser prudents... Un antic proverbi diu: "El prudent veu el perill i s'amaga; però el ximple passa endavant i en pateix les conseqüències" (Proverbis 22:3) Encara hem de fer bondat. Un últim esforç! Us deixo un enllaç a un article que dóna bons consells per fer front al confinament i que m'ha ajudat molt. Salut! www.jw.org/cat/que-diu-biblia/benestar-felicitat/com-fer-front-al-confin...

Jairo Lindes Martínez

TAMAR GOZÁLVEZ

El meu nom es Loida, tinc 23 anys. Volia enviar unes breus paraules d'ànim i consol en aquests moments tant díficils pels que esteu passant al perdre un ésser estimat. He pensat en vosaltres, al llegir aquestes paraules "perquè els vius saben que moriran però els morts no saben res" això es un consol per a nosaltres, saber que no pateixen. Però algo que també em reconforta i que a mi m'ha ajudat en moments com aquests, es saber que hi ha algú que ens estima i "ens consola en tots els patiments". Ens promet que això es temporal i que podrem tornar a veure els nostres éssers estimats, t’imagines com serà el moment en què els morts tornin a viure aquí a la terra? Déu ens diu que «eixugarà totes les llàgrimes dels [nostres] ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment» (Apocalipsi 21:3, 4).

Loida Casino Fortó

He passat el coronavirus o covid19, com li vulgueu dir, de la manera més cruel que es pot passar. apart dels que han mort. He estat un mes a la UCI de l'hospital de Bellvitge i un altre mes a les diferents plantes d'aquest mateix hospital, en total 56 dies sense veure a ningú de casa, sola i malalta. Només vull dir a la gent que no segueix les normes que no els desitjo ni a ells el que he passat, i que no es pensin que això no els pot afectar, ells també es poden posar malalts, o bé algun familiar directe seu, que li diguin al meu home i al meu fill com es passa quan des de l'hospital els insinuen que s'esperin el pitjor... En fi, si us plau, respecteu les normes

Núria Martínez Puigbò

Res ja no serà igual Maria. Ens has deixat sense avisar, a peu canviat. Et recordarem sempre i et portarem sempre als nostres cors i en la nostra feina, perquè eres una gran servidora pública, que creia en la seva feina al servei de la ciutadania i una gran professional: intel·ligent, sàvia, capaç i empoderada. Però sobretot t'enyorarem a tu, al teu somriure, al teu caràcter difícil, a les teves ganes de viure ... Que la terra et sigui lleu!

Districte de Sants

He Trobat a faltar moltissim a les meves amigues i amics. poguer fer petons i abraçades. Hem perdut un familiar amb el COVI-19, en Guillermo Pau Marco, sempre estaras al nostre pensament.

Gloria Cadena Garcia de la Mata

Les primeres imatges de la Barcelona deserta em vam anegar els ulls. Semblava que la vida havia fugit, però el que feia era aixoplugar-se per tornar amb restriccions, però alhora una mica millor. Millor perquè haurem estat capaços de valorar el que realment necessitem per viure i materialment és molt poquet. El que més necessitem és estar aprop dels que estimem família, amics i companys de feina. Malauradament alguns han marxat i no els hem pogut dir adéu. Han marxat en silenci i nosaltres no els hem pogut acompanyar. Encara ens queden molts éssers estimats, no deixem passar ni un dia per dir que els estimem i com són d’importants per a nosaltres. Encara hi som a temps i no ho haurem perdut tot.

Gloria Rodríguez Ruiz

Gràcies a totes les families de pacients COVID-19 pel seu comportament. Tot i no poder visitar els seus familiars a UCI, mai he rebut un retret quan els informava (per telèfon). Sempre han acceptat les normes del hospital. Gràcies de tot cor pel civisme demostrat malgrat el vostre dolor.

Maria D Carrasco Gonzalez

Compartiu aquest contingut

Telèfon de suport emocional per a la ciutadania

649 756 713

de 9:00 a 20:00 h. de dilluns a diumenge; gratuït