Estamos sufriendo una pandemia global, algo que nunca antes habíamos vivido. Todas y todos conocemos a alguna persona que se ha visto afectada por el coronavirus. O tenemos, desgraciadamente, una persona amiga, familiar o conocida que ha sufrido directamente la enfermedad o, incluso, que no la ha podido superar. Son tiempos muy difíciles. Y el confinamiento todavía los hace más difíciles. Centenares de ciudadanos y ciudadanas de Barcelona han perdido a seres queridos, que en algunos casos han muerto en soledad, sin que haya sido posible ningún tipo de despedida. ¡Es un golpe muy duro para mucha gente!

Pero, una vez más, nuestra querida ciudad está a la altura de lo que todos esperábamos y está respondiendo con solidaridad, valentía, empatía y ternura. Todo al mismo tiempo. Y no hemos querido dejar pasar la oportunidad de abrir este libro de recuerdos, condolencias, vivencias y emociones, con la intención de que la ciudadanía, como ha hecho antes en otras circunstancias dolorosas, pueda manifestar espontáneamente todos los sentimientos que quiera compartir públicamente.

Te invitamos a expresarte libremente y con respeto y a llenar de recuerdos, también esperanzados, este espacio virtual.

Escriu el teu missatge

  • Solo se publicarán los contenidos que respeten las condiciones de participación especificadas en este web.
  • Si envías una fotografía, evita que se puedan identificar personas menores de edad para proteger su imagen.
  • No se admitirán las aportaciones que no cumplan los objetivos de este espacio web.

De acuerdo con la normativa de protección de datos personales, te informamos de que al enviar este formulario das consentimiento para que el Ayuntamiento de Barcelona trate tus datos con las finalidades marcadas a tal efecto. Puedes consultar información adicional sobre el tratamiento y la protección de datos en ajuntament.barcelona.cat/protecciodedades

Para mi madre Mercedes Valenzuela. Una mujer valiente y luchadora, autodidacta y comprometida con sus creencias, con poca suerte en la vida, igual que muchas mujeres de su epoca. Aprendió bien sus lecciones y cumplió con ellas y la vida no supo recompensar su esfuerzo. Hasta su muerte ha sido injusta. Te querré siempre

Isabel Jimenez

L’adversitat ha fet mal, però si intentem ser positius, també ha fet que valorem mes família, amistats, tota aquella gent que ens cuida a centres sanitaris, hospitals, residencies, que posa en perill la seva salut per cuidar la nostra, que dona del seu temps i esforç...a favor dels altres, aquells que cuiden l’entorn , personal de neteja i d’altres no menys valuosos. Ens a permet pensar en els valors profunds de la societat, valors perdurables, valors que no es poden comprar... valors relacionats amb la vida: amor, amistat, lleialtat, altruisme, … que donen color i alegria a pesar dels problemes. Personalment sempre he trobat aquests valors en el meu llibre de capçalera la Bíblia, i especialment en els moments difícils, com els que vivim ara, o davant malalties, pèrdua de essers estimats, hi trobem bons consells i esperança, valors perdurables que al posar en pràctica ens ajuden a portar l’adversitat sense que ens enfonsi i mirar al futur amb un somriure.

Imma F

Tornarem a gaudir de la ciutat vella, de la màgia dels teus carrers, del so de les onades , dela teva esplendor...però abans hem de ser prudents... Un antic proverbi diu: "El prudent veu el perill i s'amaga; però el ximple passa endavant i en pateix les conseqüències" (Proverbis 22:3) Encara hem de fer bondat. Un últim esforç! Us deixo un enllaç a un article que dóna bons consells per fer front al confinament i que m'ha ajudat molt. Salut! www.jw.org/cat/que-diu-biblia/benestar-felicitat/com-fer-front-al-confin...

Jairo Lindes Martínez

TAMAR GOZÁLVEZ

El meu nom es Loida, tinc 23 anys. Volia enviar unes breus paraules d'ànim i consol en aquests moments tant díficils pels que esteu passant al perdre un ésser estimat. He pensat en vosaltres, al llegir aquestes paraules "perquè els vius saben que moriran però els morts no saben res" això es un consol per a nosaltres, saber que no pateixen. Però algo que també em reconforta i que a mi m'ha ajudat en moments com aquests, es saber que hi ha algú que ens estima i "ens consola en tots els patiments". Ens promet que això es temporal i que podrem tornar a veure els nostres éssers estimats, t’imagines com serà el moment en què els morts tornin a viure aquí a la terra? Déu ens diu que «eixugarà totes les llàgrimes dels [nostres] ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment» (Apocalipsi 21:3, 4).

Loida Casino Fortó

He passat el coronavirus o covid19, com li vulgueu dir, de la manera més cruel que es pot passar. apart dels que han mort. He estat un mes a la UCI de l'hospital de Bellvitge i un altre mes a les diferents plantes d'aquest mateix hospital, en total 56 dies sense veure a ningú de casa, sola i malalta. Només vull dir a la gent que no segueix les normes que no els desitjo ni a ells el que he passat, i que no es pensin que això no els pot afectar, ells també es poden posar malalts, o bé algun familiar directe seu, que li diguin al meu home i al meu fill com es passa quan des de l'hospital els insinuen que s'esperin el pitjor... En fi, si us plau, respecteu les normes

Núria Martínez Puigbò

Res ja no serà igual Maria. Ens has deixat sense avisar, a peu canviat. Et recordarem sempre i et portarem sempre als nostres cors i en la nostra feina, perquè eres una gran servidora pública, que creia en la seva feina al servei de la ciutadania i una gran professional: intel·ligent, sàvia, capaç i empoderada. Però sobretot t'enyorarem a tu, al teu somriure, al teu caràcter difícil, a les teves ganes de viure ... Que la terra et sigui lleu!

Districte de Sants

He Trobat a faltar moltissim a les meves amigues i amics. poguer fer petons i abraçades. Hem perdut un familiar amb el COVI-19, en Guillermo Pau Marco, sempre estaras al nostre pensament.

Gloria Cadena Garcia de la Mata

Les primeres imatges de la Barcelona deserta em vam anegar els ulls. Semblava que la vida havia fugit, però el que feia era aixoplugar-se per tornar amb restriccions, però alhora una mica millor. Millor perquè haurem estat capaços de valorar el que realment necessitem per viure i materialment és molt poquet. El que més necessitem és estar aprop dels que estimem família, amics i companys de feina. Malauradament alguns han marxat i no els hem pogut dir adéu. Han marxat en silenci i nosaltres no els hem pogut acompanyar. Encara ens queden molts éssers estimats, no deixem passar ni un dia per dir que els estimem i com són d’importants per a nosaltres. Encara hi som a temps i no ho haurem perdut tot.

Gloria Rodríguez Ruiz

Gràcies a totes les families de pacients COVID-19 pel seu comportament. Tot i no poder visitar els seus familiars a UCI, mai he rebut un retret quan els informava (per telèfon). Sempre han acceptat les normes del hospital. Gràcies de tot cor pel civisme demostrat malgrat el vostre dolor.

Maria D Carrasco Gonzalez