Casa Amatller

Antoni Amatller i Costa (1851-1910) era la tercera generació d’una nissaga de xocolaters iniciada pel seu avi Gabriel Amatller, que el 1794 ja consta com a xocolater amb un obrador artesanal al carrer Manresa de Barcelona. Antoni Amatller va rebre el testimoni de l’empresa familiar de mans del seu pare i del seu oncle i ja de ben jove va dirigir la nova fàbrica moderna inaugurada el 1878 a Sant Martí de Provençals. Va encarregar els seus pòsters publicitaris de Chocolate Amatller a artistes estrangers com Alfons Mucha i també artistes locals com Apel·les Mestres.

A més de dirigir el seu negoci, Antoni Amatller era un amant de la fotografia i els viatges. Juntament amb Pau Audouard, va ser membre fundador de la Societat Espanyola de Fotografia (1891). Gran viatger, anava sempre acompanyat de la seva càmera i de la seva filla Teresa.

Antoni Amatller va ser un gran col·leccionista de vidre i obres d’art, assessorat per Mn. Josep Gudiol (1872-1831), conservador del Museu Episcopal de Vic. A l’interior de la casa veurem les seves col·leccions de vidre arqueològic, com la col·lecció Caballero Infante de Sevilla i la col•lecció Franz Merkens d’Alemanya.. A més del vidre, Antoni Amatller es va interessar per altres formes artístiques: cal destacar-ne un retaule romànic d’Agustrina (S.XII), un oli de Ramon Casas, dos compartiments de retaule de Bartolomé Bermejo (S.XV) i dos bodegons d’Andrés Deleito (S.XVII).

El 12 de març de 1898, Antoni Amatller va comprar una finca situada al número 101 (després 41) del passeig de Gràcia. En va pagar 490.000 pessetes Era un edifici construït el 1875 sota la direcció del mestre d’obres Antoni Robert.

Antoni Amatller va encarregar la remodelació de l’edifici a Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) per tal de convertir-lo en la seva residència. L’arquitecte, format a l’època de la Renaixença, també va ser polític i historiador de l’art i tenia una concepció arquitectònica força particular. Per poder efectuar aquesta remodelació, era imprescindible comptar amb la col·laboració dels tallers artesanals, el col•lectiu capaç de convertir els projectes dels arquitectes en realitat. Així doncs, Josep Puig i Cadafalch va treballar amb Eusebi Arnau (escultor), els germans Juyol (talla de pedra), Mario Maragliano (mosaic romà), Escofet (mosaic hidràulic) i Gaspar Homar (mobiliari), entre d’altres.