Casa Garriga Nogués – Fundació Mapfre

La seu de la Fundació MAPFRE ocupa els baixos i la planta noble d’un casal destacat de l’Eixample barcelonès. Es tracta de la casa Garriga Nogués que l’arquitecte Enric Sagnier va construir en el trànsit del segle XIX al segle XX per al banquer Rupert Garriga Miranda.

La casa Garriga Nogués és un petit tresor del paisatge urbà de Barcelona, que només espera ser redescobert pels ciutadans de Barcelona i per tots aquells que la visiten.

La casa està situada al carrer Diputació, 250, en un emplaçament cèntric, entre la Rambla de Catalunya i Balmes. En aquesta trama de l’Eixample trobem alguns dels exemplars més destacats del Modernisme arquitectònic. La família Garriga Nogués n’ocupà el pis principal fins a l’esclat de la Guerra Civil; després d’un període com a col·legi religiós, l’edifici va ser adquirit per la Fundació Enciclopèdia Catalana, que ho va ocupar fins a 2006, quan passa a propietat de la Fundació Francisco Godia, que ha tingut en ell la seva seu fins a l’any 2015.

La importància de la planta principal es visualitza a través del balcó sobre la porta d’accés, sostingut per quatre grans mènsules esculpides per Eusebi Arnau. La planta baixa s’endinsa cap al centre de l’illa de cases amb una estructura de cobert sostinguda per altes columnes de ferro colat. Des del vestíbul es puja a la planta noble a través de l’escala d’honor. L’interior de la planta noble ha estat totalment restaurat i s’ha procurat restituir-lo al seu estat originari. L’enfilada d’habitacions culmina amb un vitrall paisatgístic, obra de l’establiment A. Rigalt i C. Al fons de l’habitatge destaca per mèrits propis el gran saló-menjador, amb les seves columnes de marbre verd i capitells de bronze daurat.

Des d’octubre 2015 és la seu de Fundación MAPFRE a Barcelona, que desenvolupa en ella la seva activitat expositiva, en la qual alterna mostres de finals del S. XIX i primer terç del segle XX, tant de pintura com d’altres arts plàstiques, i una programació dedicada a la fotografia artística i contemporània.

Durant el període d’aquesta campanya d’estiu, la visita inclou també l’accés a l’exposició Shomei Tomatsu, una àmplia retrospectiva de la singular obra d’aquest fotògraf japonès (1930-2012), en les imatges del qual es reflecteix, amb una extraordinària força visual i artística, l’evolució de la societat japonesa des de la postguerra i els seus contrastos entre la modernització i les formes de vida tradicionals.