Casa Thomas

La Casa Thomas, construïda entre el 1895 i el 1898, és la primera obra de Domènech i Montaner que combinava en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, en aquest cas, la Tipografia Thomas, pionera en la tècnica de la fototípia a tot l’Estat espanyol. Quinze anys més tard de la fundació de l’empresa, i amb el negoci consolidat, Josep Thomas encarregà a Lluís Domènech i Montaner la construcció del nou edifici al carrer Mallorca.

Entre el repertori decoratiu en destaca principalment la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic i la gran reixa de forja dels germans Flink, que protegeix el gran arc escarser de la planta baixa, fruit de l’afany de recuperació de les arts decoratives i industrials que caracteritzen l’obra domenequiana. També són de gran bellesa els treballs escultòrics de les columnes de la galeria del pis principal i del coronament de l’edifici.

Pel que fa al taller, situat a la planta baixa i semisoterrani, Domènech i Montaner aconseguí una nau oberta i diàfana amb l’ús de forjats amb grans bigues de ferro que es reforcen amb pilars circulars d’obra vista i bigues perpendiculars. I en destaca també la fusteria dels germans Viladevall per a les oficines, que se situaven a la part del davant de l’edifici, amb vistes al carrer Mallorca, i que rebien llum natural a través dels finestrals que cobrien l’arc escarser, realitzats pel taller d’Antoni Rigalt.

Domènech i Montaner dissenyà el vestíbul i el pis principal amb gran ostentació i s’envoltà dels millors artesans, que s’encarregaren d’elaborar la fusteria, l’escala esculturada, la vitralleria i els mosaics de gran qualitat que encara es conserven.

El 1912, dos anys més tard de la mort de Josep Thomas, els seus fills, que continuaren el negoci familiar, van decidir ampliar l’edifici aixecant tres plantes més a sobre del pis principal. Encarregaren el projecte a Francesc Guàrdia i Vial, gendre de Lluís Domènech i Montaner. Guàrdia va bastir els nous nivells de l’immoble mantenint l’estil domenequià, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció, fet que deixa veure el respecte de Guàrdia per l’obra original del seu mestre.