Casa Bloc (1932-36)

Del 09/05/2019 al 19/05/2019
Lloc: Casa Bloc (Passeig Torras i Bages, 91)
Hora: --

GATCPAC

Poc després de la declaració de la 2ª República un grup d’arquitectes amb idees similars entre ells van acordar organitzar-se sota el nom de GATEPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles por el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). Com els seus membres eren de tot el país, per poder gestionar millor els seus treballs i recerques es van dividir en tres grups: el central, a Madrid, el Nord, al País Basc i l’Est, a Catalunya, que acabaria sent conegut com a GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). La idea d‘organitzar-se en grup els servia per establir temes de recerca i desenvolupar projectes en equip, sota un nom comú. El grup català va ser el més actiu amb diferència i s’encarregà a més de l’edició de la revista AC que servia com a medi de propaganda de les seves idees sobre arquitectura moderna i racional i les seves visions sobre les transformacions urbanes. Un mes després de la declaració de la República ja estaven distribuint-se temes de treball entre els diferents socis a Barcelona: Ordenances municipals, habitatges per a obrers, la Barcelona futura (sobre infraestructures i connexions), la urbanització de la Diagonal i un nou Pla d’Estudis per a l’Escola d’Arquitectura.

Un any més tard es creava el Comissariat de l’Habitatge Obrer presidit pel Dr. Aiguader, en aquell moment alcalde de Barcelona, un personatge que portava denunciant les condicions de vida de la classe obrera des dels anys vint. Dins d’aquesta comissió es trobaven també Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana i Josep Lluís Sert, arquitectes fundadors del GATCPAC.

Els mateixos arquitectes es van encarregar de posar en marxa el disseny i construcció d’un petit projecte d’habitatges unifamiliars a Sant Andreu que pretenia superar la idea de les Cases Barates. No obstant, aquests habitatges els van semblar d’exemple per demostrar que només amb cases unifamiliars no es podia acabar amb el problema de la falta d’habitatge pels obrers i que era necessari treballar amb blocs d’habitatges. Al març de 1933 se’ls encarregaria el projecte per a la construcció de la Casa Bloc.

La Casa Bloc es presenta com un prototip experimental que segueix tots els punts de l’arquitectura moderna de Le Corbusier (planta baixa aixecada sobre pilars, de manera que la superfície del carrer s’estén per sota de l’edifici, planta i façana lliure perquè l’estructura es realitza amb pilars i no amb murs de càrrega, finestres horitzontals i coberta planta, com a pati comunitari), assumint les idees de l’habitatge mínim desenvolupades al congrés del 29 a Frankfurt (habitacions diferenciades per a cada us, cuina tancada amb ventilació directa al igual que el bany privat).

El bloc, a diferència dels edificis tradicionals de Barcelona no té patis interiors, i totes les habitacions ventilen directament al exterior. Es tracta d’un bloc estret en forma de S amb habitatges de tipus dúplex amb 3 habitacions al pis superior. Els passadissos de distribució són com carrers elevats, oberts al exterior com un gran balcó comunitari amb orientacions a nord o a oest, mentre que els habitatges se situen a l’altra banda, i els menjadors i balcons privats s‘orienten sempre a sud o a l’est. L’edifici comptava a més amb espais comunitaris per facilitar la vida dels obrers, com una guarderia, bugaderia, sales de trobada i reunions i similars. Es va fer servir estructura metàl·lica i es va intentar seguir els estàndards de construcció moderna, els arquitectes també van oferir mobles de sèrie per a que els obrers poguessin acoblar els seus habitatges de manera econòmica. Avui en dia continuen sent un referent d’habitatges social força vàlid.

Activitat de pagament
Casa Bloc (1932-36)
Comparteix aquesta pàgina