Casa Francesc Vilaró (1930)

Del 09/05/2019 al 19/05/2019
Lloc: Casa Francesc Vilaró (Avinguda del Coll Portell, 43)
Hora: --

Sixte Illescas

A les pàgines de la revista AC els arquitectes moderns i racionalistes criticaven la forma de viure burgesa típica de finals del s. XIX i principis del s. XX, on els interiors dels habitatges es carregaven de mobles, quadres, tapissos… A una banda posaven una foto d’un interior burgès decadent, amb una creu vermella tatxant la imatge, i a la plana del costat, un interior senzill, sofisticat i amb mobles de línies modernes. En realitat, era una continuació de les idees que el arquitecte austríac Adolf Loos havia presentat a través dels seus articles a principis de segle en contra de l’ornamentació i la competició pels estils que cada any poblava els salons de les arts decoratives. Eren també les idees que defensava Le Corbusier quan, al seu llibre “Cap a una Arquitectura” (1923), posava com a exemple un propietari de banc o un industrial envoltat a la seva feina de modernitat, economia i racionalisme, però pres dins un habitatge carregat i antic, que no havia evolucionat des de feia segles. Per als futurs clients de l’arquitectura moderna, Le Corbusier va preparar una série de capítols del seu famós llibre sota el títol “ulls que no veuen” on es dedicava a mostrar exemples de disseny contemporani del mon de l’enginyeria: cotxes, avions i transatlàntics. L’estètica de la màquina, la perfecció, la senzillesa de línies, cromats i baranes de perfils tubulars servien d’inspiració i referència per a l’arquitectura moderna. Si avui en dia, els últims models d’automòbils apareixen fotografiats al costat de edificis de dissenys radicals, durant els anys 20 i 30 era tot el contrari: la modernitat de l’automòbil indicava la modernitat de l’habitatge.

Entre 1928 i 1930 un parell de cases unifamiliars es presentarien com a “manifest” de modernitat, avantguarda i racionalisme. La Villa Savoye de Le Corbusier, que reflexa els seus 5 punts de l’arquitectura moderna i la Villa Tugendhat de Mies van der Rohe, una versió domèstica i habitable del que l’arquitecte alemany havia assajat al Pavelló Alemany de 1929 construït a Barcelona per a l’Exposició Internacional.

Paral·lelament, als voltants del Park Güell, Sixte Illescas, un jove arquitecte que en un parell d’anys seria membre del GATCPAC, assajava la seva particular modernitat a la Casa Vilaró. Per al seu disseny, seguiria el llenguatge estètic de les màquines aconsellat per Le Corbusier, però alhora, com a la Tugendhat, col·locava la casa sobre un terreny irregular baixant la muntanya a partir de terrasses i plataformes. La Casa Vilaró destaca per la seva façana totalment blanca, sense elements decoratius ni balustrades però amb línies horitzontals marcades pels voladius i les baranes que recorden a un vaixell, i al seu interior encara es conserva mobiliari de l’època, sense motllures ni ornaments.

 

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

Activitat de pagament
Casa Francesc Vilaró (1930)
Comparteix aquesta pàgina