Cases Barates a Can Peguera (1930)

Del 09/05/2019 al 19/05/2019
Lloc: Can Peguera 08031 Barcelona
Hora: --

Entre 1900 i 1930 la ciutat de Barcelona va duplicar la seva població, passant de mig milió a un milió d’habitants: diferents onades de migració van anar arribant atretes per la possibilitat de trobar feina a les fàbriques. La ciutat però no estava preparada per aquest tipus de creixement, els barris més populars es van omplir d’habitatges de rellogats i a les perifèries i solars de la cantera de Montjuïc, de la platja o dels entorns de la inacabada Gran Via es van aixecar petites ciutats de barraques.

La preocupació respecte a la problemàtica de les condicions de l’habitatge va fomentar, a principis dels anys 20, que es realitzessin una sèrie de recerques i xerrades denunciant les condicions d’aquests espais que el Dr. Emili Mira va batejar com a “Barracòpolis” i que la premsa denominava també “Les Hurdes de Barcelona”. Paral·lelament, al 1921 es va crear la segona Llei de Cases Barates i durant la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1927, l’Ajuntament de Barcelona va establir el Patronat Municipal de l’Habitació amb l’objectiu de donar sortida a aquest problema i, alhora, alliberar els terrenys de l’Exposició Internacional de barraques. Aquestes cases barates acostumaven a trobar en terrenys rústics allunyats de la ciutat en un moment d’alta conflictivitat obrera, per la qual cosa el distanciament era també una manera d’evitar revoltes, vagues… o les típiques barricades que s’aixecaven en els aldarulls al centre històric.

Les cases barates eren doncs, unes construccions econòmiques i senzilles. Tot i que, el 1929, a la ciutat alemanya de Frankfurt es va celebrar el 2on congrés dels arquitectes moderns (CIAM) sota la temàtica de la “Habitatge mínim” i es van discutir qüestions de tipologies, superfícies i distribucions analitzant exemples a nivell europeu, les solucions adoptades en aquests conjunts s’allunyaven molt de les idees modernes i seguien una forma de construcció amb materials tradicionals i tipologies de planta baixa amb un pati posterior. De fet, per a molts, els habitatges barats van resultar ser tan barats que moltes vegades es veien com una continuació més del barraquisme.

Un d’aquests grups d’habitatges va ser el de Ramon Albó, avui conegut com a Can Peguera, situat al costat del turó de la Peira. El barri tenia una caserna de la Guàrdia Civil i una parròquia i la distribució dels habitatges en carrers paral·lels no s‘allunyava gaire de la imatge d’un campament militar; de fet, la presència de la Guàrdia Civil assegurava el control de la vida obrera del barri.

 

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

Activitat gratuïta
Cases Barates a Can Peguera (1930)
Comparteix aquesta pàgina