Dispensari Antituberculós (1934-38)

Del 09/05/2019 al 19/05/2019
Lloc: Dispensari Antituberculós (Passatge de Sant Bernat, 10)
Hora: --

GATCPAC

Al 1924 l’escriptor alemany Tomàs Mann va publicar “La Muntanya Màgica” una novel·la on tota l’acció succeïa a un sanatori per malalts de tuberculosi al cim d’una muntanya. La tuberculosi va ser la gran malaltia de finals del segle XIX i principis del s. XX: altament contagiosa perquè es transmet a través de l’aire, fou la gran plaga que assolava als habitants de les grans ciutats, sobretot aquells que vivien en barris altament densificats i en habitatges insalubres. L’higienisme, la salubritat i l’ordre va ser un dels principals objectius de l’arquitectura moderna i el disseny d’hospitals va esdevenir una tipologia on poder expressar la capacitat organitzadora del funcionalisme. De fet, un dels projectes més importants de la història de l’arquitectura moderna va ser el Sanatori Antituberculós de Paimio, de l’arquitecte finlandès Alvaar Aalto construït entre 1929-33.

A Barcelona, el Districte V, conegut avui en dia com a Raval, era la zona amb la densitat d’habitants més alta de la ciutat. La seva població vivia en apartaments on cada habitació era rellogada, la qual cosa podia significar que una família sencera ocupés una única habitació i que en el pitjor dels casos aquesta no tingués ventilació directa.

Els arquitectes del GATCPAC denunciarien aquesta situació diverses vegades a les pàgines de la seva revista A.C. Ho van fer, citant les paraules del Dr. Aiguader, que coneixia de primera mà les dificultats de vida del Districte V, i del Dr. Sayé, que els va mostrar les fitxes de mortalitat dels edificis del districte o les notes de les visites a domicili a pacients del barri.

Va ser el propi Dr. Sayé el que va assessorar al 1933 al grup d’arquitectes del GATCPAC en el disseny del Dispensari Antituberculòs situat precisament al Districte V, sota encàrrec del Departament de Sanitat i Assistència Social.  En tractar-se d’un dispensari, l’edifici funcionava com a centre d’assistència primària i cures ambulatòries i no com a un hospital amb llits i pacients ingressats. Els arquitectes van seguir al peu de la lletra, un cop més, els 5 punts de l’arquitectura moderna establerts per Le Corbusier. A més, van fer servir elements estàndards i prefabricats cosa que permetia una construcció més ràpida i econòmica. L’edifici es col·loca en una banda de la parcel·la, alliberant un gran espai com a plaça, tota una novetat en una zona en la que no hi havia espais oberts. La seva organització responia a les indicacions del Dr. Sayé, diferenciant els accessos segons si els pacients ja estaven diagnosticats amb tuberculosi o encara no; la terrassa es feia servir per prendre banys de sol, l’edifici disposava també de laboratoris d’anàlisi, d’un gran espai biblioteca i un petit auditori amb cabina de projecció, com si fos un cinema.

 

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

 

Activitat gratuïta
Dispensari Antituberculós (1934-38)
Comparteix aquesta pàgina