La Barcelona del GATCPAC és un recorregut per Sant Gervasi, concebut i conduit per El globus vermell, que permet descobrir l’evolució de l’arquitectura al llarg del segle XX i posar-la en relació amb els esdeveniments més importants succeïts en l’àmbit polític, social, cultural i artístic a Barcelona

Activitat de pagament (10€), amb reserva prèvia al web de la Fundació.

Organitzador: Fundació Joan Miró

Descobriu els secrets que amaga l’edifici de l’antiga fàbrica modernista Casaramona i la seva transformació espectacular en CaixaForum Barcelona. L’edifici va ser un encàrrec de l’empresari Casimir Casaramona a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Aquesta visita permet descobrir en família i sota el guiatge d’un educador totes les cares de l’antiga fàbrica Casaramona. Us podreu posar en el paper dels dos protagonistes involucrats en el projecte, cercar elements arquitectònics per tot l’edifici i experimentar amb materials per entendre millor els aspectes més funcionals de la construcció. Una experiència educativa i divertida recomanada per a famílies amb infants a partir de 5 anys.

Activitat de pagament (3 €)

Organitzador: CaixaForum

La Setmana d’Arquitectura 2019 arriba al seu punt àlgid amb la Festa d’Arquitectura. L’acte principal serà la Gran Plantada d’Arbres #PlantemSomnis #FemPaisatge, una gran plantada d’arbres i arbust autòctons al parc de Collserola just davant de l’Hospital Sant Joan de Déu. Les tasques de cavar, plantar i regar les duran a terme els infants i joves que han participat en l’activitat Arquitectura a les Aules, junt amb les seves famílies, docents i els i les arquitectes que han guiat els tallers a les escoles. Cada escola apadrinarà un arbre. L’activitat és pública i està oberta a tothom.

Activitat gratuïta. Amb la col·laboració de Plant for the Planet.

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Taller familiar de construcció de tres bancs amb la tècnica de la terra comprimida. D’aquesta manera es vol dotar el parc de Collserola de zones de descans, miradors, punts de trobada… En aquest taller es treballarà amb les mans per connectar amb la terra i així explorar les possibilitats del terra comprimit i l’arquitectura amb terra. Amb la tècnica de ‘superadob’ s’utilitzen sacs plens de terra del lloc d’on es construeix, superposats entre si i units per filferro d’arç i en algunes ocasions estaques de fusta o bambú, formant estructures tipus cúpules, voltes i absis, creant resistència a terratrèmols, huracans, inundacions, incendis, foc… És una tècnica simple i senzilla on tota la família pot participar.

Activitat gratuïta. Amb la col·laboració de CalEarth.

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Amb pintura, aigua, sal i unes gotetes d’alcohol farem diferents paisatges: florits de primavera, més grisos d’hivern, mars de tempesta i fins i tot imatges de l’espai. Tot depèn dels colors que es vulguin posar. És una tècnica molt senzilla i relaxant.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Un dels tallers de la Festa de l’Arquitectura serà la construcció d’estructures de grans dimensions amb tubs de cartró. Les propietats geomètriques de la forma tubular i la seva capacitat mecànica per aguantar les compressions fan que aquest material -pel fet de ser un residu molt comú- tingui un especial interès a l’hora de generar solucions constructives sostenibles, econòmiques i estructuralment potents. A partir de l’estudi d’un projecte de l’arquitecte japonès, Shigeru Ban, pretenem generar una malla tridimensional de tubs que creï un forjat alleugerit i resistent. L’activitat és pública i està oberta a tothom que vulgui participar de la plantada i els tallers relacionats amb l’arquitectura i la natura que es duran a terme de forma paral·lela.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Un dels tallers de la Festa de l’Arquitectura serà la construcció amb fusta de la reproducció d’un pont de Leonardo da Vinci. Enguany es commemoren els 500 anys de la mort de l’artista florentí. Un dels capítols més destacats de la creativitat de Da Vinci és la construcció de ponts. En aquest taller recrearem un pont basat en el dissenyat per Leonardo entre 1485-1487: el Ponte Arcuato, una construcció concebuda per perseguir i escapar de l’enemic. L’originalitat d’aquest pont és que no requereix claus, cargols, cordes ni cap altre mitjà per romandre vertical. Aquesta estructura es muntarà entre tots els participants (infants, joves i adults) de la jornada. L’objectiu és mostrar les principals qualitats de la fusta: rapidesa de muntatge, lleugeresa de manipulat, resistència excepcional i sostenibilitat mediambiental.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Coneixerem els secrets de La Fàbrica del Sol mentre la dibuixem amb l’urban sketcherVíctor Sawsky.  Aprendrem els secrets de l’edifici demostratiu i d’aquesta tècnica d’esbós. L’activitat inclou el bloc de dibuix.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia.

Organitzador: La Fàbrica del Sol

Itinerari que té per objectiu general donar a conèixer el barri i l’arquitectura de l’Esquerra de l’Eixample, tot fent una especial atenció a la xarxa de jardins interiors d’illa i als personatges que els donen nom.

Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia.

**Places exhaurides

Organitzador: El Globus Vermell

Convidem a la ciutadania a participar en la votació per tal de definir quina de les propostes presentades és finalment la guanyadora del concurs d’idees sobre la mitgera del carrer Mineria 70-72. A més d’un premi econòmic, l’equip guanyador tindrà la possibilitat de ser contractat per seguir desenvolupant la proposta i acabar realitzant-la.​

Lloc: c/ Mineria 70-72, entrada al parc de la Font Florida

Horari: Entre setmana: de 10 a 14 h. i de 16 a 20 h. Cap de setmana: de 10 a 20 h.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Institut Municipal Paisatge Urbà - Ajuntament de Barcelona

Itinerari per conèixer l’arquitectura del barri de la Sagrada Família, tot fent una especial atenció a la xarxa de jardins interiors d’illa i als personatges que els donen nom.

Activitat gratuïta (taquilla inversa), amb inscripció prèvia a: info@elglobusvermell.org

**Places exhaurides

Organitzador: El Globus Vermell

Amb motiu del centenari de la creació de la Bauhaus, la Fundació Mies van der Rohe dona la benvinguda a TINY [BAU] HAUS, un projecte creat per l’Oficina Nacional de Turisme d’Alemanya (DZT) que consisteix en una estructura nòmada de 8 m2, dissenyada per Amsterdam DUS Architects i produïda per Aectual impresa en 3D a partir de llavor de lli, totalment reciclable, d’acord amb la idea de la Bauhaus de recórrer a solucions tecnològicament innovadores. Al seu interior ofereix als visitants la possibilitat de descobrir objectes de la Bauhaus amb una selecció d’objectes i pel·lícules inèdites que mostren les ubicacions de la Bauhaus (Weimar, Dessau i Berlín), així com la possibilitat de visitar el despatx d’arquitectura del director de la Bauhaus Walter Gropius amb una animació de realitat virtual.

Organitzador: Fundació Mies van der Rohe + Deutsche Zentrale für Tourismus (DZT)

GATCPAC

Al 1924 l’escriptor alemany Tomàs Mann va publicar “La Muntanya Màgica” una novel·la on tota l’acció succeïa a un sanatori per malalts de tuberculosi al cim d’una muntanya. La tuberculosi va ser la gran malaltia de finals del segle XIX i principis del s. XX: altament contagiosa perquè es transmet a través de l’aire, fou la gran plaga que assolava als habitants de les grans ciutats, sobretot aquells que vivien en barris altament densificats i en habitatges insalubres. L’higienisme, la salubritat i l’ordre va ser un dels principals objectius de l’arquitectura moderna i el disseny d’hospitals va esdevenir una tipologia on poder expressar la capacitat organitzadora del funcionalisme. De fet, un dels projectes més importants de la història de l’arquitectura moderna va ser el Sanatori Antituberculós de Paimio, de l’arquitecte finlandès Alvaar Aalto construït entre 1929-33.

A Barcelona, el Districte V, conegut avui en dia com a Raval, era la zona amb la densitat d’habitants més alta de la ciutat. La seva població vivia en apartaments on cada habitació era rellogada, la qual cosa podia significar que una família sencera ocupés una única habitació i que en el pitjor dels casos aquesta no tingués ventilació directa.

Els arquitectes del GATCPAC denunciarien aquesta situació diverses vegades a les pàgines de la seva revista A.C. Ho van fer, citant les paraules del Dr. Aiguader, que coneixia de primera mà les dificultats de vida del Districte V, i del Dr. Sayé, que els va mostrar les fitxes de mortalitat dels edificis del districte o les notes de les visites a domicili a pacients del barri.

Va ser el propi Dr. Sayé el que va assessorar al 1933 al grup d’arquitectes del GATCPAC en el disseny del Dispensari Antituberculòs situat precisament al Districte V, sota encàrrec del Departament de Sanitat i Assistència Social.  En tractar-se d’un dispensari, l’edifici funcionava com a centre d’assistència primària i cures ambulatòries i no com a un hospital amb llits i pacients ingressats. Els arquitectes van seguir al peu de la lletra, un cop més, els 5 punts de l’arquitectura moderna establerts per Le Corbusier. A més, van fer servir elements estàndards i prefabricats cosa que permetia una construcció més ràpida i econòmica. L’edifici es col·loca en una banda de la parcel·la, alliberant un gran espai com a plaça, tota una novetat en una zona en la que no hi havia espais oberts. La seva organització responia a les indicacions del Dr. Sayé, diferenciant els accessos segons si els pacients ja estaven diagnosticats amb tuberculosi o encara no; la terrassa es feia servir per prendre banys de sol, l’edifici disposava també de laboratoris d’anàlisi, d’un gran espai biblioteca i un petit auditori amb cabina de projecció, com si fos un cinema.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• Arquitectura i medicina. Lluita antituberculosa i espai social al Raval dels anys 30 (18/05)

Artur Rigol i Riba

La preocupació per les ciutats malsanes i els problemes amb l’higienisme no es traduïa simplement en el disseny d’hospitals o d’habitatges correctament ventilats. L’alta densitat i les grans aglomeracions eren considerades nocives per a la vida. En canvi, el contacte amb la natura resultava purificant i la jardineria i la seva relació amb l’espai urbà van començar a considerar-se no només com un gest estètic per millorar la imatge de la ciutat sinó com una manera d’aconseguir espais oberts i nets que actuessin com a pulmó per a les ciutats massificades. Una de les vies per aconseguir això eren els projectes de ruralització a través de la idea de les ciutats jardins de finals del segle XIX. Aquesta noció va tenir a Barcelona el seu màxim exponent en el Park Güell de Gaudí: tot i que finalment només un parell de cases es van construir, el projecte original no era dissenyar un jardí sinó una urbanització amb habitatges unifamiliars.

La diferència, però, amb els jardins de finals del segle XIX i els que van començar a fer-se a la Barcelona de principis de segle amb l’arribada de Jean-Claude Nicolas Forestier al 1915 és que aquests no tenen una visió romàntica d’una natura salvatge i exuberant sinó que la presenten d’una manera endreçada, controlada i regulada a través de l’arquitectura.

Més enllà de les grans infraestructures de jardins com el de Montjuïc o el Guinardó, la construcció d’equipaments públics amb la Mancomunitat com biblioteques, escoles o hospitals, anirà també acompanyada de petites intervencions de verd, emmarcant sempre la natura sota el control de l’arquitectura.

En la selecció d’espais convidats d’aquesta edició de la Setmana d’Arquitectura es vol destacar els jardins de la Universitat de Barcelona que, tot i que originàriament formaven part del disseny de l’edifici, van ser reformats a 1934 per Artur Rigol. Rigol es va encarregar de l’enjardinament de les biblioteques populars de Barcelona a principis dels anys 20, i a diferència de Rubió i Tudurí que sempre va ser crític amb l’estètica de la màquina de Le Corbusier i l’arquitectura dels seus seguidors com el GATCPAC, Rigol va formar part del grup d’arquitectes moderns de Barcelona. Va col·laborar amb ells no només en el disseny d’algun jardí particular, com el cas de la casa Galobart de Josep Lluís Sert (avui en dia desapareguda), sinó que era col·laborador habitual de la revista A.C. escrivint sobre jardineria. Rigol a més va condicionar els entorns de les seves instal·lacions quan feien exposicions com la caseta desmuntable per vacances que el GATCPAC va dissenyar per oferir una alternativa econòmica per que els obrers poguessin disfrutar dels beneficis de l’aire lliure.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• Del Noucentisme al Racionalisme, la jardineria a Catalunya (14/05)

César Ortiz-Echagüe

El periodista nord-americà Tom Wolfe va publicar als anys 80 un llibre titulat “From Bauhaus to our house”  traduït al castellà amb el títol “Quién teme a la Bauhaus Feroz”, en aquest assaig, el periodista explicava com els arquitectes i professors de la Bauhaus com Walter Gropius o Mies van der Rohe van arribar als Estats Units a mitjans dels anys 30 fugint de la pujada al poder del partit nazi on van ser rebuts com si fossin deus. Les idees de la Bauhaus sobre democratització del disseny, de l’habitatge obrer, de la producció econòmica estandaritzada que estaven consolidades en el discurs dels arquitectes moderns europeus es van trobar als Estats Units amb un problema d’assimilació principalment cultural: el discurs democràtic del servei públic, de l’habitatge social, de la millora de la vida de l’obrer no formaven part del caràcter americà. Així, aquesta arquitectura va ser rebuda bàsicament com un nou estil -“l’estil internacional”- és a dir, només es va assimilar la seva part formal i no la de contingut.  Aquests professors europeus poc a poc van anar ocupant càtedres i direccions a les diferents escoles d’arquitectura arreu del país, provocant que el que abans es localitzava en un únic punt, estructurés el teixit de la nova arquitectura americana basada en la falta d’ornamentació, la simplicitat de les formes i volums i la planta lliure, produint exemples com els apartaments Lake Shore Drive a la riba del llac Michigan (1949), el Crown Hall de l’ITT, tots dos a Chicago, o la seu de  la Seagram a Nova York (1954-58) dissenyats tots per Mies van der Rohe.

Va ser llavors que aquesta nova arquitectura moderna, versió americana, més gran i més esplèndida que mai, va tornar a Europa a través de les imatges de les revistes d’arquitectura.  L’espectacularitat d’aquesta arquitectura va impactar amb la seva simplicitat de línies i la qualitat tecnològica i va influir en les noves onades d’arquitectes que van sorgir de les escoles d’arquitectura passada la postguerra. Els joves arquitectes eren més seduïts pels productes americans que no pas per les referències a l’arquitectura anterior a la II Guerra Mundial, fet que s’explica perquè qualsevol relació amb l’arquitectura moderna de la II República estava fora de lloc sota la Dictadura Franquista.

És possible que molts coneguin els edificis de la SEAT (1958-59) de la plaça Cerdà, però a les instal·lacions de l’empresa a la Zona Franca es van construir al 1956 una sèrie d’equipaments, els menjadors per als obrers i els laboratoris, que conjuntament amb les oficines de la ciutat estableixen una forta relació entre arquitectura i missatge: la intenció de construir una imatge de modernitat d’una empresa estatal que volia semblar cosmopolita i avantguardista i una arquitectura que assentava la idea d’edifici corporatiu. Les instal·lacions dels menjadors i dels laboratoris es van construir amb estructura d’alumini (una solució innovadora al país) degut a la mala qualitat del terreny sobre el que s’assentaven. El conjunt ofereix una idea de neteja, ordre i eficiència, i transparència que supera la idea de la indústria bruta i tancada de manera que el conjunt industrial té una aparença de campus amb zones enjardinades i pavellons.

El resultat va ser tal que, al 1957, coincidint amb el primer centenari del American Institut of Architects s’organitza un concurs amb l’empresa Reynols per premiar a la millor arquitectura realitzada amb estructura d’alumini; dels mes de 80 edificis que es van presentar provinents de 19 països, van ser les instal·lacions de la SEAT les que es van endur el premi atorgat per un jurat del qual Mies Van der Rohe en formava part.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• Visita als menjadors i Laboratoris de la SEAT (18/05)

Les principals llibreries d’arquitectura de Barcelona (La Capell, Laie, La Central, Sala Ciutat, llibreria Fundació Joan Miró, llibreria del Pavelló Mies) oferiran al públic de la Setmana d’Arquitectura descomptes en llibres i productes; i realitzaran un sorteig de 10 lots de llibres i articles d’arquitectura entre el públic que visiti els seus espais i realitzi una compra mínima d’un llibre d’arquitectura. El sorteig de 10 lots de llibres i productes estarà abastit per les editorials Actar, Gili, Tenov, dpr-barcelona, Puente Editores, COAC, Triangle Postals, Beamalevich, Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona, Fundació Mies van de Rohe, Fundació Arquia, Phaidon, Fundació Joan Miró.

Organitzador: Mies Van der Rohe Foundation

Pedro López Iñigo, Guillermo Giraldez Dávila i Xavier Subias Fages

Als anys 50 la Diagonal més enllà del Palau de Pedralbes no estava acabada. Hi havia una carretera però a banda i a banda no passava res. Però la seu de la Universitat de Barcelona al centre de la ciutat gairebé no podia allotjar més estudiants des dels anys 40. A més, semblava que els estudiants eren difícils de controlar i tenien certa tendència a queixar-se sobre el règim franquista, així que desplaçar les universitats als afores de la ciutat en un sistema de edificis aïllats, endreçats i organitzats solucionaria dos problemes d’un sol cop.

Fora de tot pronòstic tota una sèrie d’arquitectes joves van guanyar els successius concursos per a l’execució d’algunes de les facultats més importants. Francisco Javier Carvajal i Rafael Castro van guanyar el concurs al 1954 per dissenyar l’escola d’alts estudis Mercantils (Empresarials). El projecte col·locava en planta baixa les aules i la sala d’actes, diferenciant entre espais comuns i despatxos, que es resolen en el cos elevat. No obstant, la seva ubicació original havia de ser al costat de la Avinguda de Pedralbes, orientat d’ Est a Oest, però finalment va ser construïda al 1961 al solar actual, a la cara nord de la Diagonal amb la façana de finestrals de vidre orientada totalment a sud. El projecte no va canviar res, en la creença que el disseny funcional podria ser aliè al context i l’orientació.

Va ser diferent el cas de la Facultat de Dret, el projecte es va atorgar directament durant l’estiu del 1957 i sense concurs a l’arquitecte de la Junta d’Obres Pedro López Iñigo per aixecar la nova facultat a l’espai on hauria d’haver-se edificat Mercantils. Un cop rebut l’encàrrec va decidir associar-se amb Xavier Subías i Guillermo Giraldez. Al febrer del 1958 ja va a sortir a concurs la constructora, i a l’octubre del mateix any els estudiants estaven fent servir les aules. Els arquitectes van dissenyar, calcular i dibuixar meticulosament tot el projecte per poder complir amb els terminis establerts i superar les dificultats d’una mà d’obra i una industria de la construcció que no estava a l’alçada de les expectatives “avantguardistes”  dels joves arquitectes.

La Facultat de Dret va ser, a més, la guanyadora del primer Premi FAD al 1958. Tot i això, els seus detractors sempre van pensar que era un projecte excessivament americà.

Les altres facultats que es destaquen per la seva modernitat a la Zona Universitària són l’Escola Tècnica superior d’Enginyers Industrials dissenyada per Robert Terradas i Via entre 1955 – 64 i la Facultat d’Econòmiques de 1964-67 dissenyada per, precisament, López Iñigo, Giráldez i Subies.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• La ciutat universitària de la Diagonal (13/05)

Javier Carvajal Ferrer i Rafael García de Castro Peña

Als anys 50 la Diagonal més enllà del Palau de Pedralbes no estava acabada. Hi havia una carretera però a banda i a banda no passava res. Però la seu de la Universitat de Barcelona al centre de la ciutat gairebé no podia allotjar més estudiants des dels anys 40. A més, semblava que els estudiants eren difícils de controlar i tenien certa tendència a queixar-se sobre el règim franquista, així que desplaçar les universitats als afores de la ciutat en un sistema de edificis aïllats, endreçats i organitzats solucionaria dos problemes d’un sol cop.

Fora de tot pronòstic tota una sèrie d’arquitectes joves van guanyar els successius concursos per a l’execució d’algunes de les facultats més importants. Francisco Javier Carvajal i Rafael Castro van guanyar el concurs al 1954 per dissenyar l’escola d’alts estudis Mercantils (Empresarials). El projecte col·locava en planta baixa les aules i la sala d’actes, diferenciant entre espais comuns i despatxos, que es resolen en el cos elevat. No obstant, la seva ubicació original havia de ser al costat de la Avinguda de Pedralbes, orientat d’ Est a Oest, però finalment va ser construïda al 1961 al solar actual, a la cara nord de la Diagonal amb la façana de finestrals de vidre orientada totalment a sud. El projecte no va canviar res, en la creença que el disseny funcional podria ser aliè al context i l’orientació.

Va ser diferent el cas de la Facultat de Dret, el projecte es va atorgar directament durant l’estiu del 1957 i sense concurs a l’arquitecte de la Junta d’Obres Pedro López Iñigo per aixecar la nova facultat a l’espai on hauria d’haver-se edificat Mercantils. Un cop rebut l’encàrrec va decidir associar-se amb Xavier Subías i Guillermo Giraldez. Al febrer del 1958 ja va a sortir a concurs la constructora, i a l’octubre del mateix any els estudiants estaven fent servir les aules. Els arquitectes van dissenyar, calcular i dibuixar meticulosament tot el projecte per poder complir amb els terminis establerts i superar les dificultats d’una mà d’obra i una industria de la construcció que no estava a l’alçada de les expectatives “avantguardistes”  dels joves arquitectes.

La Facultat de Dret va ser, a més, la guanyadora del primer Premi FAD al 1958. Tot i això, els seus detractors sempre van pensar que era un projecte excessivament americà.

Les altres facultats que es destaquen per la seva modernitat a la Zona Universitària són l’Escola Tècnica superior d’Enginyers Industrials dissenyada per Robert Terradas i Via entre 1955 – 64 i la Facultat d’Econòmiques de 1964-67 dissenyada per, precisament, López Iñigo, Giráldez i Subies.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• La ciutat universitària de la Diagonal (13/05)

Pedro López Íñigo, Guillermo Giráldez Dávila i Xavier Subias Fages

Als anys 50 la Diagonal més enllà del Palau de Pedralbes no estava acabada. Hi havia una carretera però a banda i a banda no passava res. Però la seu de la Universitat de Barcelona al centre de la ciutat gairebé no podia allotjar més estudiants des dels anys 40. A més, semblava que els estudiants eren difícils de controlar i tenien certa tendència a queixar-se sobre el règim franquista, així que desplaçar les universitats als afores de la ciutat en un sistema de edificis aïllats, endreçats i organitzats solucionaria dos problemes d’un sol cop.

Fora de tot pronòstic tota una sèrie d’arquitectes joves van guanyar els successius concursos per a l’execució d’algunes de les facultats més importants. Francisco Javier Carvajal i Rafael Castro van guanyar el concurs al 1954 per dissenyar l’escola d’alts estudis Mercantils (Empresarials). El projecte col·locava en planta baixa les aules i la sala d’actes, diferenciant entre espais comuns i despatxos, que es resolen en el cos elevat. No obstant, la seva ubicació original havia de ser al costat de la Avinguda de Pedralbes, orientat d’ Est a Oest, però finalment va ser construïda al 1961 al solar actual, a la cara nord de la Diagonal amb la façana de finestrals de vidre orientada totalment a sud. El projecte no va canviar res, en la creença que el disseny funcional podria ser aliè al context i l’orientació.

Va ser diferent el cas de la Facultat de Dret, el projecte es va atorgar directament durant l’estiu del 1957 i sense concurs a l’arquitecte de la Junta d’Obres Pedro López Iñigo per aixecar la nova facultat a l’espai on hauria d’haver-se edificat Mercantils. Un cop rebut l’encàrrec va decidir associar-se amb Xavier Subías i Guillermo Giraldez. Al febrer del 1958 ja va a sortir a concurs la constructora, i a l’octubre del mateix any els estudiants estaven fent servir les aules. Els arquitectes van dissenyar, calcular i dibuixar meticulosament tot el projecte per poder complir amb els terminis establerts i superar les dificultats d’una mà d’obra i una industria de la construcció que no estava a l’alçada de les expectatives “avantguardistes”  dels joves arquitectes.

La Facultat de Dret va ser, a més, la guanyadora del primer Premi FAD al 1958. Tot i això, els seus detractors sempre van pensar que era un projecte excessivament americà.

Les altres facultats que es destaquen per la seva modernitat a la Zona Universitària són l’Escola Tècnica superior d’Enginyers Industrials dissenyada per Robert Terradas i Via entre 1955 – 64 i la Facultat d’Econòmiques de 1964-67 dissenyada per, precisament, López Iñigo, Giráldez i Subies.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• La ciutat universitària de la Diagonal (13/05)

Robert Terradas

Als anys 50 la Diagonal més enllà del Palau de Pedralbes no estava acabada. Hi havia una carretera però a banda i a banda no passava res. Però la seu de la Universitat de Barcelona al centre de la ciutat gairebé no podia allotjar més estudiants des dels anys 40. A més, semblava que els estudiants eren difícils de controlar i tenien certa tendència a queixar-se sobre el règim franquista, així que desplaçar les universitats als afores de la ciutat en un sistema de edificis aïllats, endreçats i organitzats solucionaria dos problemes d’un sol cop.

Fora de tot pronòstic tota una sèrie d’arquitectes joves van guanyar els successius concursos per a l’execució d’algunes de les facultats més importants. Francisco Javier Carvajal i Rafael Castro van guanyar el concurs al 1954 per dissenyar l’escola d’alts estudis Mercantils (Empresarials). El projecte col·locava en planta baixa les aules i la sala d’actes, diferenciant entre espais comuns i despatxos, que es resolen en el cos elevat. No obstant, la seva ubicació original havia de ser al costat de la Avinguda de Pedralbes, orientat d’ Est a Oest, però finalment va ser construïda al 1961 al solar actual, a la cara nord de la Diagonal amb la façana de finestrals de vidre orientada totalment a sud. El projecte no va canviar res, en la creença que el disseny funcional podria ser aliè al context i l’orientació.

Va ser diferent el cas de la Facultat de Dret, el projecte es va atorgar directament durant l’estiu del 1957 i sense concurs a l’arquitecte de la Junta d’Obres Pedro López Iñigo per aixecar la nova facultat a l’espai on hauria d’haver-se edificat Mercantils. Un cop rebut l’encàrrec va decidir associar-se amb Xavier Subías i Guillermo Giraldez. Al febrer del 1958 ja va a sortir a concurs la constructora, i a l’octubre del mateix any els estudiants estaven fent servir les aules. Els arquitectes van dissenyar, calcular i dibuixar meticulosament tot el projecte per poder complir amb els terminis establerts i superar les dificultats d’una mà d’obra i una industria de la construcció que no estava a l’alçada de les expectatives “avantguardistes”  dels joves arquitectes.

La Facultat de Dret va ser, a més, la guanyadora del primer Premi FAD al 1958. Tot i això, els seus detractors sempre van pensar que era un projecte excessivament americà.

Les altres facultats que es destaquen per la seva modernitat a la Zona Universitària són l’Escola Tècnica superior d’Enginyers Industrials dissenyada per Robert Terradas i Via entre 1955 – 64 i la Facultat d’Econòmiques de 1964-67 dissenyada per, precisament, López Iñigo, Giráldez i Subies.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• La ciutat universitària de la Diagonal (13/05)

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Si les Olimpíades de 1992 van deixar a Barcelona un element estrany a l’horitzó de la ciutat com és la Torre de Collserola de l’arquitecte Norman Foster, avui dia tan integrada que gairebé no recordem que va haver-hi una època en que no hi era, l’Exposició Internacional de 1929 va dotar a la ciutat d’una estació de ràdio i una gran antena des d’on irradiar al món sencer els esdeveniments d’aquella època. Ara encara existeix el petit pavelló blanc i l’enorme antena, que fins i tot un fotògraf de la modernitat com Gabriel Casas no se’n va poder d’estar de fotografiar en el seu reportatge sobre l’Exposició.

L’arquitecte que va dissenyar aquest edifici va ser Nicolau Mª Rubió i Tudurí, més conegut  pels seus projectes d’enjardinament i per la seva col·laboració amb Jean-Claude Nicolas Forestier en el disseny dels jardins de la muntanya de Montjuïc o del Guinardó, a principis de segle, i més endavant, ja en solitari, amb obres com el Turó Park, els jardins del Palau de Pedralbes o la Plaça de Francesc Macià.

El projecte de l’estació de Radio Barcelona de Rubió i Tudurí és un petit pavelló totalment blanc, amb un gran voladiu marcant la seva entrada. Els interiors, dels que només es conserven fotografies, mostraven un espais simples i moderns, amb les sales de gravació i una zona d’oficines. Uns anys més tard, l’arquitecte és lamentaria d’haver-se deixat endur excessivament per l’estètica maquínista i funcional típica d’arquitectes com Le Corbusier.

La Fundació Mies van der Rohe s’afegeix a la iniciativa europea de la Nit dels Museus, tal i com fan moltes altres institucions culturals de Barcelona per a celebrar aquesta nit extraordinària durant la qual els museus obren gratuïtament i fora de l’horari habitual, el Pavelló Mies van der Rohe tindrà portes obertes i accés gratuït de 19 h a 1 h. A les 19h estudiants de l’Institut del Teatre oferiran una peça de dansa contemporània pensada especialment per l’espai del Pavelló.

Organitzador: Mies Van der Rohe Foundation

Sixte Illescas

A les pàgines de la revista AC els arquitectes moderns i racionalistes criticaven la forma de viure burgesa típica de finals del s. XIX i principis del s. XX, on els interiors dels habitatges es carregaven de mobles, quadres, tapissos… A una banda posaven una foto d’un interior burgès decadent, amb una creu vermella tatxant la imatge, i a la plana del costat, un interior senzill, sofisticat i amb mobles de línies modernes. En realitat, era una continuació de les idees que el arquitecte austríac Adolf Loos havia presentat a través dels seus articles a principis de segle en contra de l’ornamentació i la competició pels estils que cada any poblava els salons de les arts decoratives. Eren també les idees que defensava Le Corbusier quan, al seu llibre “Cap a una Arquitectura” (1923), posava com a exemple un propietari de banc o un industrial envoltat a la seva feina de modernitat, economia i racionalisme, però pres dins un habitatge carregat i antic, que no havia evolucionat des de feia segles. Per als futurs clients de l’arquitectura moderna, Le Corbusier va preparar una série de capítols del seu famós llibre sota el títol “ulls que no veuen” on es dedicava a mostrar exemples de disseny contemporani del mon de l’enginyeria: cotxes, avions i transatlàntics. L’estètica de la màquina, la perfecció, la senzillesa de línies, cromats i baranes de perfils tubulars servien d’inspiració i referència per a l’arquitectura moderna. Si avui en dia, els últims models d’automòbils apareixen fotografiats al costat de edificis de dissenys radicals, durant els anys 20 i 30 era tot el contrari: la modernitat de l’automòbil indicava la modernitat de l’habitatge.

Entre 1928 i 1930 un parell de cases unifamiliars es presentarien com a “manifest” de modernitat, avantguarda i racionalisme. La Villa Savoye de Le Corbusier, que reflexa els seus 5 punts de l’arquitectura moderna i la Villa Tugendhat de Mies van der Rohe, una versió domèstica i habitable del que l’arquitecte alemany havia assajat al Pavelló Alemany de 1929 construït a Barcelona per a l’Exposició Internacional.

Paral·lelament, als voltants del Park Güell, Sixte Illescas, un jove arquitecte que en un parell d’anys seria membre del GATCPAC, assajava la seva particular modernitat a la Casa Vilaró. Per al seu disseny, seguiria el llenguatge estètic de les màquines aconsellat per Le Corbusier, però alhora, com a la Tugendhat, col·locava la casa sobre un terreny irregular baixant la muntanya a partir de terrasses i plataformes. La Casa Vilaró destaca per la seva façana totalment blanca, sense elements decoratius ni balustrades però amb línies horitzontals marcades pels voladius i les baranes que recorden a un vaixell, i al seu interior encara es conserva mobiliari de l’època, sense motllures ni ornaments.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• Portes obertes a la Casa Vilaró (13/05)

Josep Lluís Sert – Luís Lacasa

Les exposicions internacionals són una oportunitat pel món de l’arquitectura i per als diferents països per fer declaracions d’intencions a través dels seus projectes d’arquitectura. Així va passar amb el pavelló Alemany dissenyat per Mies van der Rohe i Lily Reich al 1929 per a l’Exposició Internacional de Barcelona (reconstruït al 1986). Al 1937, amb Espanya en plena Guerra Civil, el Govern de la República va voler aixecar un pavelló a l’exposició internacional de París. Els arquitectes que el van dissenyar van ser Josep Lluís Sert, un dels fundadors del GATCPAC i Luis Lacasa. Si el pavelló Alemany va cridar l’atenció per que estava buit, i era la pròpia arquitectura a que s’exposava, el pavelló de la República estava ben ple.

Des del primer moment es va considerar l’arquitectura com un recipient i suport de l’art, la cultura i del missatge que es volia transmetre, per això a banda dels arquitectes, artistes, fotògrafs i escriptors van treballar en la preparació de materials que documentessin per una banda el projecte democràtic de la 2ª República, i per altra, denunciessin la situació en la què es trobava el país assolat per la Guerra Civil.

Degut a la manca de temps i les dificultats econòmiques, els arquitectes van dissenyar un projecte de pavelló fet amb estructura prefabricada metàl·lica i panells de diferents materials. El volum s’aixecava sobre pilars, deixant la planta baixa lliure i aprofitant l’espai per crear un pati des d’on s’accedia a una rampa que dirigia el recorregut fins a l’última planta del pavelló on començaven els diferents espais expositius coberts de fotografies de gran format, fotomuntatges o estadístiques informatives sobre el país. Diversos pintors i artistes van col·laborar amb les seves obres, des de Joan Miró, Julio González, Josep Renau, Luis Buñuel o Max Aub. Però, sense dubte, la col·laboració més memorable va ser per la gran pintura exposada al mur de la planta baixa just a l’entrada del pati: un quadre de grans dimensions que Pablo Picasso va pintar expressament per al pavelló: El Guernica.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• Investigar, documentar, divulgar. Xerrada al voltant de El Guernica i el Pavelló de la República (14/05)
• Visites guiades al Pavelló de la República (10/05)
• Visites guiades al Pavelló de la República (17/05)

Entre 1900 i 1930 la ciutat de Barcelona va duplicar la seva població, passant de mig milió a un milió d’habitants: diferents onades de migració van anar arribant atretes per la possibilitat de trobar feina a les fàbriques. La ciutat però no estava preparada per aquest tipus de creixement, els barris més populars es van omplir d’habitatges de rellogats i a les perifèries i solars de la cantera de Montjuïc, de la platja o dels entorns de la inacabada Gran Via es van aixecar petites ciutats de barraques.

La preocupació respecte a la problemàtica de les condicions de l’habitatge va fomentar, a principis dels anys 20, que es realitzessin una sèrie de recerques i xerrades denunciant les condicions d’aquests espais que el Dr. Emili Mira va batejar com a “Barracòpolis” i que la premsa denominava també “Les Hurdes de Barcelona”. Paral·lelament, al 1921 es va crear la segona Llei de Cases Barates i durant la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1927, l’Ajuntament de Barcelona va establir el Patronat Municipal de l’Habitació amb l’objectiu de donar sortida a aquest problema i, alhora, alliberar els terrenys de l’Exposició Internacional de barraques. Aquestes cases barates acostumaven a trobar en terrenys rústics allunyats de la ciutat en un moment d’alta conflictivitat obrera, per la qual cosa el distanciament era també una manera d’evitar revoltes, vagues… o les típiques barricades que s’aixecaven en els aldarulls al centre històric.

Les cases barates eren doncs, unes construccions econòmiques i senzilles. Tot i que, el 1929, a la ciutat alemanya de Frankfurt es va celebrar el 2on congrés dels arquitectes moderns (CIAM) sota la temàtica de la “Habitatge mínim” i es van discutir qüestions de tipologies, superfícies i distribucions analitzant exemples a nivell europeu, les solucions adoptades en aquests conjunts s’allunyaven molt de les idees modernes i seguien una forma de construcció amb materials tradicionals i tipologies de planta baixa amb un pati posterior. De fet, per a molts, els habitatges barats van resultar ser tan barats que moltes vegades es veien com una continuació més del barraquisme.

Un d’aquests grups d’habitatges va ser el de Ramon Albó, avui conegut com a Can Peguera, situat al costat del turó de la Peira. El barri tenia una caserna de la Guàrdia Civil i una parròquia i la distribució dels habitatges en carrers paral·lels no s‘allunyava gaire de la imatge d’un campament militar; de fet, la presència de la Guàrdia Civil assegurava el control de la vida obrera del barri.

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

• Marxing band (09/05)

GATCPAC

Poc després de la declaració de la 2ª República un grup d’arquitectes amb idees similars entre ells van acordar organitzar-se sota el nom de GATEPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles por el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). Com els seus membres eren de tot el país, per poder gestionar millor els seus treballs i recerques es van dividir en tres grups: el central, a Madrid, el Nord, al País Basc i l’Est, a Catalunya, que acabaria sent conegut com a GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). La idea d‘organitzar-se en grup els servia per establir temes de recerca i desenvolupar projectes en equip, sota un nom comú. El grup català va ser el més actiu amb diferència i s’encarregà a més de l’edició de la revista AC que servia com a medi de propaganda de les seves idees sobre arquitectura moderna i racional i les seves visions sobre les transformacions urbanes. Un mes després de la declaració de la República ja estaven distribuint-se temes de treball entre els diferents socis a Barcelona: Ordenances municipals, habitatges per a obrers, la Barcelona futura (sobre infraestructures i connexions), la urbanització de la Diagonal i un nou Pla d’Estudis per a l’Escola d’Arquitectura.

Un any més tard es creava el Comissariat de l’Habitatge Obrer presidit pel Dr. Aiguader, en aquell moment alcalde de Barcelona, un personatge que portava denunciant les condicions de vida de la classe obrera des dels anys vint. Dins d’aquesta comissió es trobaven també Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana i Josep Lluís Sert, arquitectes fundadors del GATCPAC.

Els mateixos arquitectes es van encarregar de posar en marxa el disseny i construcció d’un petit projecte d’habitatges unifamiliars a Sant Andreu que pretenia superar la idea de les Cases Barates. No obstant, aquests habitatges els van semblar d’exemple per demostrar que només amb cases unifamiliars no es podia acabar amb el problema de la falta d’habitatge pels obrers i que era necessari treballar amb blocs d’habitatges. Al març de 1933 se’ls encarregaria el projecte per a la construcció de la Casa Bloc.

La Casa Bloc es presenta com un prototip experimental que segueix tots els punts de l’arquitectura moderna de Le Corbusier (planta baixa aixecada sobre pilars, de manera que la superfície del carrer s’estén per sota de l’edifici, planta i façana lliure perquè l’estructura es realitza amb pilars i no amb murs de càrrega, finestres horitzontals i coberta planta, com a pati comunitari), assumint les idees de l’habitatge mínim desenvolupades al congrés del 29 a Frankfurt (habitacions diferenciades per a cada us, cuina tancada amb ventilació directa al igual que el bany privat).

El bloc, a diferència dels edificis tradicionals de Barcelona no té patis interiors, i totes les habitacions ventilen directament al exterior. Es tracta d’un bloc estret en forma de S amb habitatges de tipus dúplex amb 3 habitacions al pis superior. Els passadissos de distribució són com carrers elevats, oberts al exterior com un gran balcó comunitari amb orientacions a nord o a oest, mentre que els habitatges se situen a l’altra banda, i els menjadors i balcons privats s‘orienten sempre a sud o a l’est. L’edifici comptava a més amb espais comunitaris per facilitar la vida dels obrers, com una guarderia, bugaderia, sales de trobada i reunions i similars. Es va fer servir estructura metàl·lica i es va intentar seguir els estàndards de construcció moderna, els arquitectes també van oferir mobles de sèrie per a que els obrers poguessin acoblar els seus habitatges de manera econòmica. Avui en dia continuen sent un referent d’habitatges social força vàlid.

Al 1932 els membres del CIRPAC (Comité Internacional para la Resolución de los Problemas de la Arquitectura Contemporánea) es van trobar a Barcelona per a acabar de detallar les idees del que seria el seu proper congrés internacional al 1933 dedicat a la Ciutat Funcional. Anteriorment el col·lectiu d’arquitectes moderns havia debatut al voltant de l’habitatge mínim; en aquesta ocasió, entendrien el problema urbà en conjunt i encarregarien als representants de cada país que analitzessin les seves ciutats sota els mateixos criteris, per així un cop trobats al congrés poder fer una comparativa entre totes. D’aquest congrés sorgiren una sèrie de conclusions per reorganitzar les ciutats que van ser publicats més tard per Le Corbusier sota el títol de “Carta d’Atenes”. Una de les principals conclusions era la falta d’organització interna de les ciutats i la necessitat de dividir els espais segons les diverses funcions: dormir, treballar, govern, oci,… tot connectat amb una bona xarxa d’infraestructures que permet una eficiència de moviments interns.

Tot això va establir una sèrie de criteris que amb molt bona intenció confiaven que l’eficàcia tecnològica i l’ordre urbà resoldrien per si mateixos els problemes de la deficiència d’habitatges i del caos de les ciutats. A la llarga. aquestes idees es van simplificar en excés, concretant-se després de la segona guerra mundial en barris de grans blocs en alçada construïts amb elements prefabricats a gran velocitat, amb espais públics buits, aliens i anodins, allunyats dels centres històrics i on es recollien les classes treballadores i la població immigrant.

De la mateixa manera que als anys 20, al 1957 es va posar en marxa la Ley de Urgencia Social amb intenció de resoldre un cop més els problemes de l’habitatge i poder recollir a la població immigrant que arribava a les capitals del país. A Barcelona, un d’aquests casos és el polígon d’habitatges del Besòs Oest on van participar diversos arquitectes en el disseny de les diferents blocs, alguns dels quals com Pedro López Iñigo, Xavier Subias i Guillermo Giráldez, coneguts per haver construït la Facultat de Dret, que rebé el premi FAD de 1958.

Mostra retrospectiva dels 20 anys de l’estudi d’arquitectes b720 Fermín Vázquez Arquitectos que s’articula a través de l’exposició de les maquetes de 20 dels seus projectes més representatius. Hi destaca la reproducció d’una parada del Mercat dels Encants de Barcelona, un dels projectes més coneguts d’aquest estudi d’arquitectes. Visites guiades amb cita prèvia.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Simon i b720 Fermín Vázquez Arquitectos

La Filmoteca d’Arquitectura de la Fundació Arquia obre al públic l’accés online al seu cicle d’audiovisuals dedicat a la Bauhaus  i a algunes figures referents implicades en l’escola. El cicle és un recull d’audiovisuals i altres referències filmogràfiques que parlen sobre la modernitat i l’avantguarda promoguda per l’escola alemanya. Ha sigut comissariat per Jorge Torres Cueco, autor del llibre BAUHAUS. El mito de la modernidad.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Fundación Arquia

L’exposició ‘BARCELONA cares b L’EIXAMPLE el pla de barcelona’ neix d’entendre que la ciutat que vivim, l’actual, és una entre totes les ciutats possibles i ha sigut construïda a partir de la suma de reflexions i propostes al llarg del temps. En aquest sentit, la mostra recull diferents projectes plantejats sobre l’espai urbà que, per no haver estat construïts o no haver tingut prou difusió, no són coneguts. En combinar-los, col·locar-los l’un al costat de l’altre, sense importar-ne la cronologia, s’evidencien aquestes altres ciutats possibles.

Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia.

Organitzador: Arquitectes per l'Arquitectura

Aquesta visita permet descobrir l’antiga fàbrica Casaramona, dissenyada per Josep Puig i Cadafalch i un bell exemple de l’arquitectura modernista industrial. També és una oportunitat per conèixer la singular intervenció arquitectònica d’Arata Isozaki, premi Pritzker 2019. Els visitants podran descobrir la història de l’edifici i recórrer-ne l’interior i l’exterior, incloent-hi les terrasses.

Activitat de pagament (3 €)

Organitzador: CaixaForum

L’exposició mostra el viatge dels arquitectes Enric Miralles i Elias Torres a l’Índia l’any 1992. Durant aquest viatge, van tenir l’oportunitat de contemplar les obres de Le Corbusier a Chandigarh i Ahmedabad.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Fundació Enric Miralles

Descompte del 20% en la compra d’entrades (visita lliure). Descompte amb motiu de la Setmana de l’Arquitectura introduint el codi: ARQUITECTURA durant el procés de compra. Oferta no acumulable.

Activitat de pagament

Organitzador: Casa Vicens

ArquiEscola és un programa educatiu adreçat a centres educatius de primària i secundària amb què el COAC posa a disposició dels docents un seguit de recursos perquè es pugui treballar l’arquitectura de manera transversal. El programa, que compta amb el suport del Consorci d’Educació de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, es basa en tres eixos: cos, hàbitat i territori que es treballen transversalment amb conceptes com la perspectiva de gènere, la diversitat funcional i cultural, la sostenibilitat i les identitats. Durant la Setmana d’Arquitectura, està previst portar l’arquitectura a més de 50 centres educatius amb tallers i xerrades conduïts per arquitectes dins l’horari lectiu.

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

El 9 d’abril a les 19 h el COAC inaugura l’exposició “Lina Bo Bardi a Bahia”, concebuda i comissariada per l’arquitecta Carla Zollinger. La mostra ensenya un dels períodes més creatius i alhora menys coneguts de l’arquitecta italobrasilera Lina Bo Bardi. A l’acte inaugural comptarem amb una xerrada a càrrec de l’arquitecte Xavier Monteys i de la historiadora de l’art Maria Iñigo Clavo.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.

Activitat de pagament (7€).

Organitzador: Fundació Joan Miró

Una exposició als districtes de Barcelona que mostra les obres de la ciutat que formen part del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe 2019, juntament amb altres obres també destacades. Aquesta mostra és una extensió de l’exposició que té lloc al Palau Victòria Eugènia, a Montjuïc, al costat del Pavelló Mies van der Rohe, on es presenten les 40 obres seleccionades al Premi. Maquetes, vídeos, dibuixos i fotografies sintetitzen el millor de l’arquitectura europea dels dos últims anys a partir de les reflexions del jurat del Premi.

Organitzador: Mies Van der Rohe Foundation

Dins del marc del Premi d’Arquitectura Contemporània – Premi Mies van der Rohe i la Setmana d’Arquitectura, l’hotel Alma presenta l’exposició “The work of Zaha Hadid in the EU Mies Award”. Es podran conèixer les maquetes de 5 dels projectes que van ser destacat pels jurats del premi i que inclouen la zona d’aparcament i parada del tranvia d’Estrasburg amb el qual l’arquitecta Zaha Hadid va guanyar el Mies Award al 2003, el Phæno Science Centre, el Nordpark Cable Railway i també el MAXXI Museum of XXI Century Arts. Un homentage a l’arquitecta més reconeguda i prolífica de les últimes dècades.

Organitzador: Mies Van der Rohe Foundation

En l’any del centenari de la fundació de l’escola Bauhaus, el llegat del moviment modern en disseny i arquitectura ja no és quelcom que s’assumeix de manera indiscutible, si no que esdevé un paisatge pendent de ser reconsiderat constantment en relació a les inquietuds i els reptes actuals i de futur.

L’escola Elisava ha desenvolupat en els últims anys una sèrie de projectes que tenen com a entorn de referència La Ricarda i la Casa Bloc, amb la intenció d’alumnes i professors de reflexionar, replantejar i transformar el model funcional, estètic o social que aquestes icones de l’arquitectura moderna catalana van proposar en el seu moment.

Us convidem a visitar una exposició on mostrem el procés de treball d’alumnes de Grau en Disseny d’Elisava dels últims 4 anys reflexionant sobre la Casa Bloc i La Ricarda.

Organitzador: Elisava

Exposició on es mostra la feina realitzada pels alumnes de l’Escola d’Arquitectura La Salle (URL), en la realització del Workshop a la Vall de Bianya, amb la col·laboració de RCR arquitectes i un posterior workshop d’estiu a Venècia, dins del marc de la XVI Biennal d’Arquitectura de Venècia. A les dues activitats proposades, els alumnes van treballar en grups formats per representants de diferents cursos, on es pretenia donar-lis una visió polièdrica de la seva professió; Paisatge, arquitectura i art s’entrellacen per generar un projecte nou, viable i resolt sota mirades molt diverses.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Salle (URL)

Visita en grup a l’antiga fàbrica Casaramona, exemple del Modernisme industrial català, dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Podreu conèixer la seva història, la seva convivència amb l’estil particular de l’arquitecte Arata Isozaki, premi Pritzker 2019, i la seva transformació en centre cultural. Dia i hora a convenir.

Activitat de pagament

Organitzador: CaixaForum

«El millor disseny de l’any» és l’exposició imprescindible per descobrir el millor del disseny, l’arquitectura, la moda i les arts. La mostra s’ha realitzat en col·laboració amb el Museu del Disseny i recull les obres finalistes i guanyadores dels premis organitzats per les associacions del FAD en les diferents disciplines del disseny: els Premis ADG Laus de Disseny Gràfic i Comunicació Visual, els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, els Premis ArtsFAD a la creació artística, i els Premis MODA-FAD al disseny i la indústria de la moda, així com els Premis Habitàcola per a estudiants d’arquitectura i disseny.

Inauguració 17 de maig 2019 a les 19 hores.

Activitat gratuïta.

Organitzador: FAD (Foment de les Arts i del Disseny)

Des de els seus orígens (1875) la ETSAB disposa d’una biblioteca especialitzada en arquitectura que al llarg del temps ha anat conformant un extens patrimoni que cada any continua creixen. Coincidint amb el centenari de la Bauhaus la biblioteca ha preparat una exposició amb una tria de llibres i documentació sobre aquesta escola d’art i arquitectura, amb materials que van des dels anys 20 fins a l’actualitat, així com a altres publicacions que reflecteixen la seva influència i algunes de les seves les figures més destacades com a alumnes, professors i directors.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB- UPC)

Exposició que commemora el centenari de la nova pedagogia artística iniciada per la BAUHAUS l’any 1919, una nova manera d’ensenyar que va canviar la comprensió de l’arquitectura, del disseny del mobiliari, de la decoració dels interiors i de la planificació urbanística.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Facultat d’Humanitats i Institut de Cultura de la UPF

Coneix els projectes seleccionats als EU Mies Award a través d’aquesta exposició on podràs trobar dibuixos, plànols, maquetes i vídeos que mostren els 40 projectes d’arquitectura realitzats a Europa per arquitectes europeus seleccionats entre tots els nominats.

Descobreix els projectes d’una edició on gairebé el 50% de les obres s’han definit com a intervencions o restauracions, arribant un dels membres del jurat a la conclusió de que cada vegada més els arquitectes europeus eren conscients que allò nou és principalment una nova capa afegida a sobre d’allò vell.

Activitat gratuïta.

Organitzador: Mies Van der Rohe Foundation

Taula rodona entre professionals d’arquitectura experts en què s’explorarà l’arquitectura amb construccions de fusta al detall. L’objectiu és inspirar als futurs arquitectes a considerar la fusta com a material estructural per als seus projectes. La trobada estarà moderada per Eva Woode, comissària de l’exposició ‘Gratacels de fusta’ i entre els experts hi podem trobar Robert Schmitz, de White Arkitekter, LaCol Architects, Waugh Thistleton Architects.

Activitat gratuïta amb inscripció.

Organitzador: Roca Barcelona Gallery