Jardins de Ferran Soldevila (1934)

Del 09/05/2019 al 19/05/2019
Lloc: Jardí Ferran Soldevila (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)
Hora: De dilluns a divendres de 8 a 21 hores. Dissabtes i diumenges de 10 a 19 hores.

Artur Rigol i Riba

La preocupació per les ciutats malsanes i els problemes amb l’higienisme no es traduïa simplement en el disseny d’hospitals o d’habitatges correctament ventilats. L’alta densitat i les grans aglomeracions eren considerades nocives per a la vida. En canvi, el contacte amb la natura resultava purificant i la jardineria i la seva relació amb l’espai urbà van començar a considerar-se no només com un gest estètic per millorar la imatge de la ciutat sinó com una manera d’aconseguir espais oberts i nets que actuessin com a pulmó per a les ciutats massificades. Una de les vies per aconseguir això eren els projectes de ruralització a través de la idea de les ciutats jardins de finals del segle XIX. Aquesta noció va tenir a Barcelona el seu màxim exponent en el Park Güell de Gaudí: tot i que finalment només un parell de cases es van construir, el projecte original no era dissenyar un jardí sinó una urbanització amb habitatges unifamiliars.

La diferència, però, amb els jardins de finals del segle XIX i els que van començar a fer-se a la Barcelona de principis de segle amb l’arribada de Jean-Claude Nicolas Forestier al 1915 és que aquests no tenen una visió romàntica d’una natura salvatge i exuberant sinó que la presenten d’una manera endreçada, controlada i regulada a través de l’arquitectura.

Més enllà de les grans infraestructures de jardins com el de Montjuïc o el Guinardó, la construcció d’equipaments públics amb la Mancomunitat com biblioteques, escoles o hospitals, anirà també acompanyada de petites intervencions de verd, emmarcant sempre la natura sota el control de l’arquitectura.

En la selecció d’espais convidats d’aquesta edició de la Setmana d’Arquitectura es vol destacar els jardins de la Universitat de Barcelona que, tot i que originàriament formaven part del disseny de l’edifici, van ser reformats a 1934 per Artur Rigol. Rigol es va encarregar de l’enjardinament de les biblioteques populars de Barcelona a principis dels anys 20, i a diferència de Rubió i Tudurí que sempre va ser crític amb l’estètica de la màquina de Le Corbusier i l’arquitectura dels seus seguidors com el GATCPAC, Rigol va formar part del grup d’arquitectes moderns de Barcelona. Va col·laborar amb ells no només en el disseny d’algun jardí particular, com el cas de la casa Galobart de Josep Lluís Sert (avui en dia desapareguda), sinó que era col·laborador habitual de la revista A.C. escrivint sobre jardineria. Rigol a més va condicionar els entorns de les seves instal·lacions quan feien exposicions com la caseta desmuntable per vacances que el GATCPAC va dissenyar per oferir una alternativa econòmica per que els obrers poguessin disfrutar dels beneficis de l’aire lliure.

 

Activitats programades durant la Setmana de l’Arquitectura:

Activitat gratuïta
Jardins de Ferran Soldevila (1934)
Comparteix aquesta pàgina