Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), el gran arquitecte del modernisme, va continuar les obres del Palau Montaner allà on, per desavinences amb la propietat, les va deixar Josep Domènech i Estapà, primer arquitecte de l’edifici. Tot i la llibertat creativa que l’editor Ramon de Montaner i Vila, propietari de l’edifici, va atorgar a Domènech i Montaner per bastir la seva mansió familiar, aquest va decidir continuar l’obra a partir de la carcassa construïda pel seu predecessor, introduir-hi elements ornamentals i ampliar-ne el ràfec previst per amorosir la severitat de les línies i dotar-la de caràcter.

A l’interior, Domènech i Montaner va dibuixar un ampli vestíbul amb una escalinata imperial de pedra amb elements esculturals florals i zoomòrfics. Al capdamunt hi va emplaçar una gran claraboia de vidre mosaic que il·lumina l’entrada amb llum zenital.

Domènech i Montaner es va envoltar d’un equip dels millors artesans de les arts aplicades de l’època: amb els mosaics de Lluís Bru, les escultures d’Eusebi Arnau, l’ebenisteria i els teixits de Gaspar Homar, la forja de Francesc Tiestos i els vitralls d’Antoni Rigalt.