El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica de l’anomenat moviment modern, va ser projectat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, acer i diverses classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar la recepció oficial presidida pels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia al costat de les autoritats alemanyes.

Un cop passada la clausura de l’Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930. Amb el temps va esdevenir un referent clau tant en la trajectòria de Mies van der Rohe com per al conjunt de l’arquitectura del segle XX. El 1980, Oriol Bohigas va impulsar la iniciativa de la reconstrucció del Pavelló des de la Delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos van ser els arquitectes designats per dur-ne a terme la recerca, el disseny i la direcció. Les obres es van iniciar el 1983 i el nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament original.