El dissabte 05 i diumenge 6 d’octubre de 2025 es va portar a terme l’activitat Ruta en Viu Montjuïc 2025: Espais comunitaris i de resistències de la muntanya

Hi ha històries que no s’escriuen als llibres oficials, sinó que es graven a les parets de pedra de Montjuïc i en el record col·lectiu dels seus veïns. El passat cap de setmana del 5 i 6 d’octubre, aquestes veus van tornar a prendre el carrer amb l’itinerari “Espais comunitaris i de resistències de la muntanya”, una proposta que, sota el paraigua de Viu Montjuïc, va demostrar que la memòria històrica està més viva que mai quan es barreja amb les arts escèniques. Aquest va ser el tercer any que el Teatre Arnau organitzava una ruta combinant memòria històrica, teatre i música en directe dins del programa de Viu Montjuïc

L’itinerari va recórrer cinc punts clau: el Refugi 307 (autoorganització veïnal), Blai 34 (reivindicació de centres culturals), la Plaça del Sortidor (memòria dels refugis i l’Arnau), el Passatge de l’antic carrer València (lluites urbanístiques i de La Satalia) i la Plaça Margarida Xirgu (equipaments i reforma de Montjuïc). El format va combinar relat històric amb  micromonòlegs i accions de teatre físic per parada, integrant música durant els desplaçaments. Aquesta metodologia d’arts vives va permetre connectar la recerca històrica del Cerhisec amb la interpretació escènica en un recorregut accessible de 120 minuts.

Una ruta contra l’oblit

L’itinerari, que va exhaurir totes les entrades setmanes abans de la cita, no va ser una simple passejada turística. Des del Refugi 307, símbol de l’autoorganització veïnal davant la por, fins a la Plaça Margarida Xirgu, cada parada va funcionar com una estació d’un viatge en el temps.

El relat històric, rigorosament documentat pel Cerhisec, va cobrar vida de manera inesperada. No hi havia només dades: hi havia micromonòlegs que feien bategar els conflictes de l’antic carrer València i accions de teatre físic que narraven la lluita per centres culturals com el de Blai 34. La música, lluny de ser un simple acompanyament, va actuar com el fil conductor que unia els passos dels assistents, creant una atmosfera de comunitat en moviment.

“La metodologia de les arts vives ens permet que la recerca històrica no es quedi en un arxiu, sinó que interpel·li directament qui camina pel barri avui”, comentaven des de l’organització.

El Poble-sec com a node de cultura viva

L’èxit de la convocatòria —consolidant aquesta tercera edició— rau en la seva gènesi: la cocreació. El projecte és el fruit d’un teixit comunitari dens i ben articulat. La Taula de Cultura Comunitària del Poble-sec, amb el lideratge del Teatre Arnau, Cerhisec, la Sala Dau al Sec i el CC Albareda, i l’acompanyament de Transductores, ha aconseguit el que sovint sembla impossible: unir rigor acadèmic, qualitat artística i compromís social.

L’itinerari va posar especial èmfasi en les memòries migrants i els col·lectius vulnerabilitzats, recordant que Montjuïc ha estat, històricament, un lloc d’acollida i de lluita per la dignitat urbana. En recuperar simbòlicament aquests espais, el projecte no només mira al passat, sinó que reclama un futur on la cultura sigui accessible i transformadora per a tothom.

Memòria que construeix futur

En acabar els 120 minuts de recorregut, la sensació entre el públic era d’haver descobert una ciutat invisible que batega sota l’asfalt. Aquesta proposta d’arts vives a l’espai públic reafirma que, quan les entitats del barri s’uneixen, la cultura es converteix en l’eina de resistència més potent.

Montjuïc ja no és només una muntanya de museus; és, gràcies a iniciatives com aquesta, el diari obert de les nostres lluites compartides.

Crèdits del projecte: Una iniciativa de  Teatre Arnau itinerant i la Taula de Cultura Comunitària del Poble-sec amb Cerhisec, Dau al Sec, Centre Cultural Albareda i Transductores.