Barcelona Cultura

“Entenem el teatre com un motor de canvi”

Un dels projectes escènics de l’Arnau Itinerant 2019 és l’espectacle ‘Com menja un caníbal’, una coproducció amb la companyia de teatre La Virgueria que s’estrena el 20 i 21 de desembre a la Lleialtat Santsenca. Parlem amb l’Aleix Fauró –codirector i coautor de l’espectacle conjuntament amb la Isis Martín sobre el projecte i sobre aquesta companyia que es va formar fa 10 anys amb l’objectiu de generar pensament crític a través del teatre.

Parla’ns de la Virgueria. Com va néixer el projecte i com us definiu?

La Virgueria es va formar fa 10 anys com un projecte de dues persones, l’Isis Martín i jo, que enteníem el teatre d’una mateixa manera. El primer espectacle ‘Si avui és diumenge, demà és dijous’ el vam estrenar el 2009, i a partir d’allà vam decidir convertir-nos en una companyia perquè crèiem que era la manera de poder fer el teatre que ens donés la gana, treballar a partir de la nostra llibertat i de les nostres inquietuds. Nosaltres entenem el teatre com un motor de canvi. Fem teatre per canviar el món, encara que sigui des de la nostra petita parcel·la.

Què us va impulsar a formar part de l’Arnau Itinerant?

Nosaltres formem part del Col·lectiu de companyies i aquest col·lectiu es va involucrar en el procés de l’Arnau. Aleshores alguns ens vam afegir a les assemblees per intentar generar nous projectes. El nostre espectacle es va començar a escriure fa 4 anys, però ens van suggerir que el presentéssim perquè tenia totes les característiques necessàries per estar dins d’un projecte com l’Arnau Itinerant. Ens agrada treballar amb l’Arnau perquè el tipus de teatre que s’està plantejant és el teatre que creiem que necessita Barcelona i perquè és una manera de vincular-nos amb els barris.

Al desembre estreneu ‘Com menja un caníbal’. Quines particularitats té?

‘Com menja un caníbal’ tracta sobre la fragilitat. Jo tinc un germà amb una discapacitat, el cromosoma X fràgil, i feia temps que tenia ganes d’escriure sobre el tema. Però, més enllà d’això, ens vam adonar que, en realitat, ens venia de gust parlar sobre la fragilitat en general, sobre què passa amb aquelles persones a qui el sistema productiu deixa de banda. Des de la fantasia, que és el llenguatge a partir del qual hem treballat aquest text, volem obrir les portes de la reflexió. L’obra explica la història de la Dora, una dona que als anys 50 emigra des d’un poble d’Aragó fins a Barcelona amb un germà que té una discapacitat. Ella es veu amb la necessitat de generar un ambient molt més agradable al voltant del seu germà, i el que fa és inventar-se un món per a ell.

Aleix Fauró a un dels laterals de l’Arnau Gallery

Expliqueu, doncs, la discapacitat des de la fantasia?

Sí, però amb una alarma. Per a nosaltres és molt important no caure en el paternalisme quan parlem d’aquelles persones discriminades pel sistema. Treballem des de la fantasia però no volem construir un món meravellós ni evitar la crítica sobre com funcionen les coses. Volem evidenciar que hi ha gent que té dificultats afegides i que això en cap cas és un privilegi, és una merda…

Què voleu provocar en el públic que vagi a veure l’obra?

La gent que vingui a veure ‘Com menja un caníbal’ passarà una molt bona estona, perquè és un espectacle aparentment amable però que, al mateix temps, et sacseja. A més, l’experiència comença molt abans de l’espectacle i acaba molt després d’aquest. A través de l’Arnau Itinerant farem una exposició prèvia per generar un espai de reflexió.

A banda de l’obra, treballeu conjuntament amb altres projectes de l’Arnau Itinerant?

Sí, amb Creuem el Paral·lel, per exemple, entrarem a una escola del Raval i generarem uns tallers segons la necessitat de l’escola. La nostra protagonista és una dona migrada i serà interessant treballar amb alumnes que, en molts casos, procedeixen de famílies que també han emigrat dels seus llocs d’origen per intentar trobar una vida millor.

Per acabar, explica’ns com celebrareu aquests 10 anys de La Virgueria.

A la primavera farem un Virgmut, la segona edició d’una festa que ja vam fer i va ser tot un èxit. Hi haurà moltes sorpreses que anirem desvetllant quan s’acosti la data. Però per a nosaltres, la millor manera de celebrar els 10 anys és estrenant ‘Com menja un caníbal’ al desembre i un text de l’Helena Tornero a la Sala Beckett el 20 de febrer.