Parlem amb el Joel Álvarez i la Júlia Gutiérrez d’Art&Coop

“L’espectacle comunitari és un espai on es trenquen barreres interculturals, intergeneracionals i de tot tipus”

Parlem amb el director i dramaturg i amb la codirectora de ‘Parrhesia. Espectacle autocensurat’, l’obra comunitària que ha tancat la programació escènica del Teatre Arnau Itinerant 2018. La Júlia i el Joel formen part de la cooperativa Art&Coop, encarregada de la coordinació del projecte. Volem saber tots els detalls d’aquest projecte que es va gestar durant set mesos i que es va estrenar amb gran èxit al Mercat de les Flors. Acompanyeu-nos a descobrir alguns dels secrets de ‘Parrhesia’!

Dieu que ‘Parrhesia’ és un espectacle comunitari… Què vol dir exactament això?

Júlia: Per a nosaltres un projecte de teatre comunitari vol dir que la temàtica, la forma escènica i qui finalment interpreta l’espectacle són veïns i veïnes. És una manera d’agafar idees i inquietuds que afecten directament als veïns i veïnes i sobre les quals volen parlar. I un equip de professionals fem l’acompanyament perquè això sigui possible.

Com va néixer aquest projecte, el segon espectacle de l’Arnau Itinerant, en concret?

Júlia: Aquest espectacle va sorgir com a iniciativa des de la mateixa programació del Teatre Arnau. Vam fer una convocatòria oberta on es podia apuntar qualsevol veí o veïna dels barris que envolten l’Arnau. Aleshores en una primera fase vam organitzar tallers d’entitats amb l’equip de l’arxiu de memòries. Allà informàvem del projecte i animàvem a la gent a que participés.

Quin és el perfil dels actors, actrius i del veïnat que va participar en el projecte?

Júlia: Vam aconseguir crear un grup d’unes quaranta persones de diferents edats, des d’adolescents fins a gent gran. Tots amateurs i la majoria no es coneixien entre ells, tot i que alguns sí perquè havien format part de projectes anteriors gestionats per nosaltres.

Joel: Els actors i actrius eren amateurs però el projecte ha estat professional. No eren actors professionals però es van entrenar com a tal, van aprendre com a tal i tota l’estructura era professional. No només van fer veure que eren professionals sinó que es va aprofitar la seva realitat de veïns i veïnes; vam jugar amb el meta teatre constantment durant l’espectacle.

Com ha estat la relació entre els participants?

Joel: Boníssima. Aquests projectes tenen dos objectius principals i un d’ells és la convivència. És un espai on es trenquen barreres interculturals, intergeneracionals i de tot tipus.

Quins són els grans temes de ‘Parrhesia. Espectacle autocensurat’?

Joel: En els nostres projectes sempre hi ha un període dedicat a fer una diagnosis de què es vol parlar a través del teatre. Aquí es va dir que volíem parlar de la memòria del Paral·lel i també vam començar a parlar sobre la llibertat d’expressió i la censura per fer un lligam amb el present.

Júlia: Aquests temes han tingut molta força perquè era una cosa que tenia protagonisme en el passat del Teatre Arnau i perquè està a l’ordre del dia. En el moment en què fèiem el procés de pensar els temes coincidia amb les sentències de Valtonyc i d’altres vinculades amb el tema de la censura.

Per què vau anomenar-lo “espectacle autocensurat”?

Joel: El que hem buscat no és tant desgranar els casos concrets del que està succeint ara sinó parlar de quines són les pors que, a través de la història i de l’herència familiar, s’han enganxat i al mínim moment de repressió es tornen a despertar i ens porten a l’autocensura.

Amb quina sensació volíeu que sortís el públic després de veure l’obra?

Joel: Hem volgut convidar a la reflexió sobre fins a quin punt la por de dir allò que pensem ens acaba fent còmplices d’estats i situacions repressores. És una obra molt política però la gent s’ho ha passat molt bé.

Només dues funcions i set mesos de preparació. Us sap greu no fer-ne més?

Júlia: Des d’Art&Coop li donem molta importància tant al procés de creació com al resultat. Per això destinem tants recursos i esforç en què la posada en escena tingui una qualitat professional i es faci en un teatre professional. Per a nosaltres té valor tot perquè entenem el resultat com una part del procés.