Els preliminars: “Crida a l’afecte” i no “efecte crida”.

El 28 d’agost de 2015 va ser un dia molt calorós a Barcelona. Moltes persones eren a la platja, altres descobrien la ciutat per primer cop amb mirada de turista i unes altres arribaven a la recerca de refugi. Els diaris d’aquell dia destacaven que la guerra a Síria havia expulsat quatre milions de persones del país. 

En aquest context, l’alcaldessa de Barcelona va publicar al seu blog personal una reflexió sobre la necessitat d’una “crida a l’afecte”, que establia les bases del que més endavant es consolidaria com el pla “Barcelona, ciutat refugi”.

 

Cal que els governs deixin d'amenaçar amb l'"efecte crida". El que necessita Europa, urgentment, és una "crida a l'afecte", una crida a l'empatia. Podrien ser els nostres fills, germanes o mares. Podríem ser nosaltres, com també van ser exiliats molts dels nostres avis (...). Tot i que es tracta d'un tema de competència estatal i europea, des de Barcelona farem tot el que puguem per participar d'una xarxa de ciutats refugi. Volem ciutats compromeses amb els drets humans i amb la vida, ciutats de què sentir-nos orgulloses. 

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
28 d’agost de 2015

Com va començar?

Les ciutats i els municipis són els que acullen i integren les persones refugiades, però a l’Estat espanyol no participen en les polítiques d’asil ni reben finançament per poder-les desenvolupar de manera adequada. Malgrat això, amb la crisi humanitària internacional i davant de la inacció de l’Estat, el setembre del 2015 l’Ajuntament, les entitats socials i la ciutadania barcelonina van decidir mobilitzar-se un cop més. 

El pla “Barcelona, ciutat refugi” es va aprovar el 2 d’octubre del 2015 en el primer plenari ordinari del govern de la ciutat, per preparar Barcelona per acollir i garantir els drets de les persones refugiades. El pla, que s’ha hagut d’anar adaptant a un context canviant, a la manca de coordinació i a l’opacitat informativa del Govern central (que a hores d’ara encara no ha fet pública una estratègia ni un calendari d’arribada endreçada per a l’acollida de les persones refugiades que es va comprometre a reubicar i assentar) ofereix acollida, assistència i provisió dels serveis necessaris a les persones refugiades que arriben a la ciutat i en garanteix els drets. A més, el pla exigeix als estats que compleixin les normes més elementals dels drets humans.

 

Com hem acollit?

Des que Barcelona es va declarar Ciutat Refugi, l’arribada de persones refugiades a la ciutat s’ha multiplicat per cinc. Això ha significat un esforç per millorar els serveis d’acollida a persones sol·licitants d’asil i immigrants, per mitjà del reforç del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats, el SAIER, i l’impuls del programa Nausica. També s’han obert espais de participació a la ciutadania per millorar el repte d’acollir, s’han establert canals amb el voluntariat i s’ha creat una línia específica de subvencions per sensibilitzar en matèria de refugi. De totes les activitats, se n’informa de manera transparent a través del web ciutatrefugi.barcelona. Finalment, es fomenta l’acció exterior, es promou la col·laboració entre ciutats i s’ajuda entitats que treballen sobre el terreny.

 

 

-Barcelona, port segur

En els darrers mesos, molts estats i ciutats han tancat els ports a les ONG de rescat amb la complicitat de la Unió Europea. Organitzacions com Proactiva Open Arms, Metges Sense Fronteres o Save The Children han denunciat diverses vegades com s’amenaçava l’activitat de salvament marítim que duien a terme a la zona costanera de Líbia per la impossibilitat de garantir la seguretat de la tripulació davant de l’hostilitat dels guardacostes libis. A més, han xocat amb el veto del ministre de l’Interior Italià, Matteo Salvini, que ha posat en marxa una ofensiva contra les ONG que es dediquen a salvar vides a alta mar.

Barcelona s'ha reivindicat com a port segur i ha representat un precedent que han seguit altres ciutats refugi de l’Estat, com València. El vaixell Open Arms va arribar a Barcelona amb una seixantena de persones rescatades a la costa de Líbia després de la negativa de Malta i d’Itàlia d'obrir-los els ports. Barcelona es va oferir com a port segur davant la negativa d’altres països a acollir el desembarcament de la nau.

 

“Totes les vides humanes importen, arribin d’on arribin, tant si és pel Mediterrani, com si arriben per Itàlia o per la frontera sud”. 

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
04 de juliol de 2018

 

A més, el Govern municipal ha col·laborat amb Proactiva Open Arms i amb Save The Children per donar suport en la tasca humanitària de salvament marítim que duen a terme a la Mediterrània, i també ha ofert suport econòmic i institucional. Així, s’ajuda els qui ajuden, que és en definitiva una de les màximes del pla “Barcelona, ciutat refugi”.

 

-El SAIER

El SAIER és el centre d’atenció de referència per a les persones immigrades i refugiades que arriben a la ciutat. És un servei municipal que ofereix informació i assessorament sobre immigració, refugi, emigració i retorn voluntari a qualsevol persona que visqui a Barcelona. El SAIER ofereix de manera personalitzada i confidencial orientació i assistència jurídica i assistència social per a sol·licitants de protecció internacional. El servei es va posar en marxa l’any 1989 i s’ha hagut d’adaptar en vista del canvi de fluxos migratoris.

 

-El programa Nausica

Nausica es va posar en marxa a finals del 2016 com a prova pilot. A través del programa, s’atenen de manera integral persones refugiades que han quedat excloses de la cobertura de l’Estat per millorar els processos d’inserció social i autonomia i garantir que, un cop acabada l’estada en el programa, les persones estiguin en situació d’incorporar-se al mercat laboral i començar una vida pel seu compte. Per aconseguir-ho, el programa inclou, a banda de la cobertura de necessitats bàsiques amb un dispositiu de places d’estada temporal, un pla de treball integral individualitzat amb tot un ventall de serveis, des del suport professional, social i psicològic i l’aprenentatge de llengües fins a l’orientació jurídica, formativa i laboral i l’escolarització dels infants.

 

«Impulsar aquest programa no és només una manera d’oferir una atenció integral i adequada a les persones refugiades en situació de més vulnerabilitat. És també una forma d’assenyalar les insuficiències i rigidesa del Programa estatal d’acollida i demostrar que amb voluntat política es pot acollir molt més i millor».

Jaume Asens, tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència
Setembre del 2016

 

-L’espai ciutadà

El pla “Barcelona, ciutat refugi” ha desenvolupat aquests anys un espai ciutadà per coordinar-se amb les entitats i col·lectius de la ciutat i vehicular les ofertes de recursos i els serveis que s'han rebut. L’espai ofereix activitats, formacions i recursos pedagògics per a les persones que volen implicar-se activament en l’acollida, i també redirecciona les forces dels voluntaris cap a organitzacions i espais que ja treballen en tasques d’acompanyament que ajudin els nouvinguts en el procés d’incorporació a la ciutat i a la vida social quotidiana. 

En aquesta mateixa línia, s’ha donat suport a iniciatives ciutadanes com “Refugiats Benvinguts”, una plataforma que posa en contacte persones refugiades que necessiten un habitatge, amb veïns i veïnes que volen llogar una habitació i mentors que volen donar suport en el procés d’acollida. Amb el suport municipal, aquest projecte s’ha consolidat a Barcelona i ha permès que hi hagi una quarantena de convivències en domicilis particulars.

 

-L’Oficina per la No Discriminació

El mes de maig passat es va posar en funcionament la nova Oficina per la No Discriminació. Aquesta oficina actua en situacions de discriminació per raó d’edat, gènere, orientació sexual, origen, religió, llengua, nacionalitat, salut, discapacitat o situació socioeconòmica, i ofereix informació, suport psicosocial i assessorament jurídic gratuït. L’impuls de la nova oficina ha permès dotar-la de més recursos per oferir un servei més complet, tant d’assessorament a les víctimes de discriminacions com d’informació i formació per a la ciutadania en general.

 

El memorial

El memorial “Som i serem ciutat refugi” és una forma de record i denúncia a les víctimes mortes al Mediterrani a la recerca de refugi. És un monòlit situat a la platja de la Barceloneta que incorpora el “comptador de la vergonya”, que també es pot consultar al web de Ciutat Refugi. La xifra reflecteix el nombre de persones mortes o desaparegudes a la Mediterrània des del començament d’any. El recompte el porta a terme el projecte “Missing Migrants Project”, de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM). L’OIM obté les dades de diverses fonts: oficials, ONG, premsa i entrevistes amb els supervivents. El comptador s’actualitza periòdicament.

 

Tres anys de Ciutat Refugi en xifres

Els tres últims anys, el reforç del SAIER ha estat clau per donar una resposta adequada a l’increment de les persones usuàries. S’ha passat d’atendre 11.370 persones l’any 2015 a 19.264 l’any 2018 (xifra provisional estimada, tenint en compte les 16.517 persones ateses fins a l’octubre). Pel que fa a les famílies refugiades ateses enguany pel SAIER, hi figuren 1.445 menors, una xifra que ja supera els 846 de tot l’any 2017.

Avui dia s’estan fent obres en un nou equipament per ampliar l’espai d’atenció del servei en més de 300 m2

 

Nausica té una capacitat aproximadament de 80 persones. Durant els primers 20 mesos del programa, 124 persones n’han estat usuàries, 98 de les quals han accedit al dispositiu residencial. El programa ha contribuït a fer possible que un 43% de les persones ateses aconsegueixin feina, malgrat que només el 5% l’obté amb contracte indefinit. El programa reorienta el perfil professional amb cursos de formació en sectors d’activitat amb més capacitat d’ocupació i en l’aprenentatge de llengües: el 90% de les persones milloren el nivell de castellà, però un 7% comença el programa sense entendre gens el castellà i en només vuit mesos l’escriu. Les dades també revelen que les persones beneficiàries incrementen en un 18% la seva autonomia personal i en un 48% la seva autonomia social.

Pel que fa a l’origen de les persones usuàries, hi ha una gran diversitat. Veneçuela continua sent el país d’origen de la majoria de persones que sol·liciten protecció internacional, i, juntament amb les provinents de Colòmbia, Hondures i Geòrgia, sumen el 60% del total. D’altra banda, des del mes de març del 2018 s’ha registrat una caiguda del nombre de persones refugiades d’origen ucraïnès. 

 

Reptes de futur: per una acollida humana, integral i afectuosa

La migració és un fenomen estructural que va en augment en els darrers anys a totes les ciutats i països del nostre entorn. En els darrers mesos s’han incrementat les arribades a l’Estat espanyol a través de la costa a causa del tancament de les rutes migratòries per l’est d’Europa. Lluny de tractar-se d’un fenomen nou, els indicadors se situen en nivells similars als del 2006. 

 

-El futur de l’acollida: un repte multinivell

És competència exclusiva de l’Estat no només concedir l’estatus d’asil —oferint vies legals i segures—, sinó també oferir una atenció adequada a aquelles persones que el sol·liciten. Malgrat l’incompliment de les quotes de reubicació i reassentament per part de l’Estat espanyol, milers de persones han aconseguit arribar a Barcelona. La majoria ho han fet amb seus propis mitjans i, malgrat totes les dificultats en què s’han trobat, han fet de Barcelona la seva ciutat. La ciutat afronta el repte d’acollir-les amb la dignitat que es mereixen. S’han de reforçar els recursos que es destinen a l’acollida: augmentar el nombre de places d’allotjaments, reforçar els serveis d’orientació i informació i promoure’n l’autonomia perquè puguin reconstruir la seva vida. La implicació de totes les administracions és clau per acollir de manera efectiva.

 

«Xoquem amb dos límits clars que ens recorden que no podem ser autocomplaents i que queda molt camí per recórrer. En primer lloc, la falta de competències en asil i estrangeria impedeix que puguem donar una resposta digna als centenars de persones que arriben a la ciutat i que no poden treballar de manera legal perquè no tenen permís de treball. Si no tenim eines per regularitzar aquestes persones, és molt difícil treballar en la seva acomodació a la ciutat. En segon lloc, la falta de recursos suficients per poder atendre amb condicions òptimes les persones que busquen refugi a Barcelona. 

Jaume Asens, tinent d’Alcaldia de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència
Novembre del 2018

 

-Una xarxa de ciutats per l’acollida

La col·laboració amb altres ciutats és fonamental. Des de la seva posada en funcionament, Barcelona ha compartit aquest pla amb diferents municipis. Ciutats com Madrid, València, la Corunya, Saragossa, Sabadell, Sant Boi de Llobregat o el Prat de Llobregat estan impulsant iniciatives fermes per acollir refugiats. Paral·lelament, en l’àmbit europeu, s’ha impulsat la xarxa “Solidarity Cities” que aglutina també Atenes, Amsterdam, Berlín, Copenhaguen, Nàpols, etcètera. Cal seguir compartint el coneixement generat a cada ciutat i veure’n la viabilitat i l’adaptació que es pugui fer a casa nostra. 

 

«Cal que l’Estat espanyol obri un espai de cooperació amb les ciutats per garantir una acollida digna als milers de persones que arrisquen la seva vida al Mediterrani”. 

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
Març del 2017

 

Aquesta és la principal clau dels reptes de futur: més enllà d’acollir, cal millorar com acollim i fer-ho amb dignitat. En aquest sentit, el mes de novembre passat va tenir lloc la quarta trobada de ciutats refugi de l’Estat al Congrés dels Diputats, on es van exposar totes les demandes concretes per millorar i dignificar l’acollida de les persones migrades i refugiades: ampliar i reforçar els protocols de recepció als punts d’arribada; crear un protocol de comunicació entre la Secretaria d’Estat de Migracions i les ciutats; generar un espai de coordinació entre el Govern de l’Estat, les comunitats autònomes i els municipis; posar fi a les llistes d’espera per entrar al programa estatal d’asil, i flexibilitzar l’accés a permisos de residència i treball. 

 

I jo, què hi puc fer?

Les administracions són clau per canalitzar ajudes i donar assistència amb immediatesa. Però la implicació del veïnat ha de fer de Barcelona la ciutat oberta que volem. A Barcelona s’ha sabut canalitzar la preocupació de milers de ciutadans que veien amb frustració la resposta nefasta dels líders de la Unió Europea a la crisi de les persones refugiades i s’ha sabut convertir aquesta preocupació en propostes d’acció i mobilització. A escala institucional, s’ha impulsat aquest pla i s’ha promogut una xarxa de ciutats que ha estat un agent global de pes per exigir el compliment del dret d’asil. Pel que fa a la ciutadania, a Barcelona es va impulsar una de les manifestacions més grans de la història d'Europa amb el lema “Volem acollir”. 

Convé continuar amb aquest esforç col·lectiu per seguir construint una societat d’acollida i millorar la convivència en una ciutat diversa i intercultural. Cal atendre les arribades, però també és necessari incloure les persones nouvingudes a la ciutat, als entorns laborals, escolars i socials. També s’han de generar les condicions perquè se sentin part de Barcelona i contrarestar els prejudicis i el discurs racista contra les persones refugiades i immigrades. El primer pas és, doncs, entendre que darrere de la mal anomenada “crisi de refugiats” s’amaga una profunda crisi de valors a Europa, que en lloc de solidaritat i respecte pels drets humans, culpabilitza les persones refugiades per haver de fugir de casa seva.

Ens hem d’acollir mútuament, respectant-nos, entenent-nos i prodigant-nos l’afecte que ens farà ser una sola ciutat. Benvingudes, benvinguts!

 

«El repte no és només que les persones nouvingudes puguin aprendre la nostra cultura, sinó que nosaltres també puguem aprendre les seves llengües, les seves tradicions i les seves formes d’entendre el món, i en aquest procés enriquir-nos com a ciutat. Com a ciutat cada vegada més diversa, tenim el repte d’incorporar-los als debats i les reflexions que configuren la nostra societat, en un intercanvi d’igual a igual». 

Jaume Asens, tinent d’Alcaldia de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència
Novembre del 2018