“Umbral” sorgeix en un lloc i un temps concrets. Neix en l’espai urbà, al si de la ciutat, i en un temps, el present, en què estem obligats a pensar en la migració i en els fluxos de persones refugiades com a condició de qualsevol societat contemporània. Cal assumir-ho des de la responsabilitat envers l’altre i envers nosaltres, una responsabilitat que es resol com a necessitat de primer ordre, sobretot, per un motiu important: saber que tots hem de néixer, viure i morir en un territori que ens garanteixi els drets humans. 

Es tracta d’una necessitat que, en els nostres dies, forma part d’un espai utòpic i irreal, una necessitat que s’emmarca, des de la seva mancança mateixa, en una infinitat de reaccions racistes i xenòfobes. Les actituds racistes assenyalen les altres persones com a responsables del mal contemporani, com si la seva mera presència fos la causant de les múltiples crisis econòmiques, polítiques, socials, però, sobretot, de valors, en les quals es veuen implicades les nostres societats, sense assumir que el sistema que les justifica és el generador del conflicte.

“Umbral” neix des de la consciència de saber acceptar un problema que ens incumbeix a tots, però que pateixen només uns quants. Aquesta diferència abismal, desigual i injusta és la que provoca voler crear un espai comú, un espai des del qual uns i d’altres ens agrupem per aixecar la veu de forma conjunta, incidir en la necessitat de fer visible el problema i exigir la necessitat de reformular la legislació, que ha de garantir que tots som iguals. Sabem que no és a les nostres mans modificar les estructures d’estat o les lleis territorials. I, encara que pot sembla obvi i, fins i tot, ingenu, des del lloc que genera l’acció artística i social, així com des de l’espai municipal, sí que apel·lem al potencial simbòlic de la nostra proposta a fi de generar aquest espai comú, de tots. Des d’aquí, convidem tota la ciutadania a acompanyar-nos per reivindicar que, mentre hi hagi desigualtats entre els éssers humans, no podem parlar de llibertat, benestar i igualtat. 

La nostra voluntat és la d’anunciar i afirmar que és responsabilitat de tothom: per això, pretenem generar un canvi. No volem continuar enganyant-nos amb paraules: el repte és comú, sí. Però hem de deixar de pronunciar que nosaltres “ens posem al lloc de l’altre”, quan és aquest “altre” qui està desproveït de drets. Per més que ho desitgi, ningú no pot posar-se al lloc de l’altre. En canvi, sí que podem situar-nos al seu costat, sí podem generar un espai de refugi, reconciliació i lluita comuna. 

Des d’aquest marc contextual, convidem un col·lectiu ampli de persones que són o han estat migrants, així com les que no ho han estat mai, a assenyalar les contradiccions i els conflictes que caracteritzen les nostres societats. Alhora, donem visibilitat a les conseqüències d’aquestes contradiccions. 

El problema no és la presència de l’altre en un territori estrany sinó que el conflicte prové de la manca d’una legislació que faciliti la integració de persones d’altres nacionalitats al lloc d’acollida. Aquesta manca d’estructura legal provoca que milions de persones quedin relegades a un espai en el qual es violen molts drets bàsics. Aquest espai es perllonga en el temps i, a més, no permet que aquestes persones puguin modificar la seva situació. 

Com apuntàvem, “Umbral” reflexiona sobre el fenomen de la migració com a característica de qualsevol societat contemporània i, especialment, futura. No només planteja les realitats diferents en les quals podem parlar de migració a escala global, sinó que incideix en la necessitat de crear estructures noves des de les quals es pugui pensar i integrar el flux d’éssers humans que, per motius polítics i socials, han de deixar les seves llars i emigrar a altres latituds. Aquesta decisió, en una gran part dels casos, és qüestió de supervivència. En aquest sentit, volem oferir un espai de reflexió i comprensió al voltant de la situació de desigualtat en la qual es troben milions de persones a tot el món. L’objectiu és apropar una problemàtica comuna a la ciutadania i cercar la responsabilitat i l’empatia entre els diversos grups de persones, independentment de l’origen, la cultura, l’edat o el sexe que tinguin.

El títol, doncs, no és gratuït. Un llindar, aquest umbral, és un espai transitori entre un lloc i un altre. “Umbral”, en canvi, apel·la a l’espai que generem i, sobretot, a una actitud: la que farà que ens agrupem en aquest emplaçament físic i mental. Aquest saber està relacionat amb no convertir els límits en un “no lloc” d’espera. Al contrari, cal generar simultàniament un espai simbòlic i físic, precisament perquè es fa en l’espai públic de la ciutat. Ens situa en un lloc intermedi entre la persona que arriba a un país estrany i la que viu de forma regular en aquest mateix territori. Ens situa en un espai on prenem consciència de la manca de recursos, ajuts i estructures amb què es troben les persones desplaçades i la manca d’empatia i solidaritat d’algunes de les persones del país d’acollida. “Umbral” és el lloc de trobada i apropament des del qual s’aborda aquesta situació. Col·locar-nos junts ens ajuda a percebre la manca de sensibilització general vers les persones que arriben, però també ens situa un pas per davant, des d’on volem veure aquesta realitat, des d’on volem pensar en la diàspora com en una conseqüència de les societats desequilibrades on no sempre es respecten els drets humans.

El concepte d’umbral, d’origen llatí, assenyala tres idees que fonamenten el moviment que es genera des de dins. D’una banda, apunta a la idea de límit o frontera (liminaris), quelcom que és inevitable i necessari, atès que la frontera és la que estableix el límit entre un territori propi i un d’estrany. És l’exclusió d’un subjecte que ha arribat a un espai que el refusa. La segona accepció fa referència a la llum (també ve de lumen), una llum que trobem en la voluntat que volem mostrar des d’“Umbral”. Un dels objectius del projecte és il·luminar el conflicte i fer-lo visible. En tercer lloc, assenyala la idea de la llar (del castellà lumbre o ‘llar de foc’) i, d’alguna manera, reclama aquest espai de lluita comuna per reivindicar la necessitat no només de tenir una llar per viure sinó d’esdevenir un espai d’acollida i ser un territori habitable. 

Metafòricament, volem donar visibilitat a aquest límit i aquesta frontera, pensant a il·luminar el conflicte i projectant la ciutat com un espai que pertany a les persones que l’habiten. 

Com s’estructura “Umbral”? A partir de la intervenció directa en l’espai públic de Barcelona, diferenciant les dues naturaleses diferents que té. D’una banda, hi ha l’espai subterrani del metro, com una metàfora sobre la realitat del problema: un espai que no es veu, que és invisible, però que forma part de la ciutat, amb una intervenció de dotze artistes (Leila Alaoui, Yto Barrada, Banu Cennetoğlu, Ramón Esono, Eulàlia Grau, Daniel G. Andújar, Hiwa K, Rogelio López Cuenca i Elo Vega, Teresa Margolles, Estefanía Peñafiel Loaiza i Dan Perjovschi) i tres entitats amb projectes locals (“Sueños Refugiados”, “Frontera Sur” i “Un regalo para Kushbu”), que actuen directament a tretze estacions de metro. 

En els llocs on habitualment trobem publicitat, ara es generaran altres discursos, per crear una mena de contrainformació. El fet d’ocupar l’espai públic provoca que eliminem les fronteres que sovint produeixen altres projectes similars situats dins d’institucions culturals. L’espai públic ens permet eliminar qualsevol filtre i facilitar que qualsevol ciutadà o ciutadana (tant si té una situació regular com si no) accedeixi o participi a “Umbral”.

En segon lloc, en l’espai públic obert treballem per igual amb els deu districtes de la ciutat, a partir de quatre projectes pedagògics: “Rescats pòstums”, generat pel col·lectiu La Llista Oblidada; Ràdio Afrika, plataforma dirigida per Tania Adams des de la qual fem difusió a través d’altres mitjans i generem una nova sèrie de continguts; Equip Rizoma, dirigit per Anita García, en col·laboració amb Edo Bazzato i Susan Kalunge, que incideixen directament en l’àmbit educatiu, i, finalment, Diom-Coop en col·laboració amb la Fundació Quepo els quals, a través de la projecció del documental Diom, proposen un diàleg amb els assistents, apropant una problemàtica municipal a la ciutadania.

Aquesta publicació dona visibilitat a les diverses intervencions d’“Umbral” i s’hi sumen Amadou Bocar Sam, Carmen Juares, Babiche Kampote, Paola Lo Casio, Óscar Monterde, Agus Morales, María Eugenia Palop, Carmen Pardo, Javier Pérez Andújar, Stop Mare Mortum i Antonio Valdecantos, a través de diversos articles i entrevistes que aprofundeixen en les migracions i en les ciutats contemporànies.

L’objectiu últim és assenyalar qualsevol indici de racisme, intolerància o xenofòbia en la nostra comunitat. Com anunciàvem al principi, sabem que no sempre ens podem posar al lloc de l’altre sense caure en una impostura, però sí que podem reivindicar conjuntament que un impuls més gran per atendre aquesta situació de desigualtat i injustícia. Tot i que sabem l’ús del terme racisme és relativament recent, la seva pràctica ens remet a l’origen de la nostra història. Per això, ens situem en el temps actual, on cadascuna de les situacions i dels contextos generats ens són contemporanis i familiars. 

“Umbral” és, en la seva totalitat, una iniciativa per a tothom que vol i exigeix generar un lloc comunitari i assumeix que, per superar la desigualtat present, cal lluitar per la igualtat futura.

 

Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, Espanya, 1975), comissària independent i crítica d’art, i professora d’art contemporani i nous mitjans a l’Escola Universitària Eram (Universitat de Girona). Ha realitzat diferents exposicions en l’àmbit nacional i internacional, com ara “Beyond the tropics”, “Prophetia” o “Hic et nunc”, relacionades amb les paradoxes del capitalisme i les societats democràtiques. Col·labora en diferents mitjans. És autora del documental Eco de primera muerte. Ha obtingut el premi GAC a la crítica d’art (2018).

 

Autor: 
Imma Prieto