El ferrocarril elèctric subterrani d’àmbit urbà va arribar a Barcelona ara fa just noranta anys, el 30 de desembre de 1924, per donar solució a un problema que totes les societats urbanes avançades es van plantejar al seu moment: com facilitar la mobilitat d’una població creixent, concentrada en unes àrees cada cop més extenses, alliberant espai, al mateix temps, en uns carrers col·lapsats pel transport de superfície.
Potser estaria bé que, alguna vegada, ens fixéssim en el rètol d’una estació i ens preguntéssim què signifiquen aquelles paraules. Perquè hi desfilen referències històriques, geogràfiques, personals.
El 30 de desembre de 1924 es va inaugurar la primera línia de metro de Barcelona –el Gran Metro, embrió de l’actual línia 3– entre les places de Lesseps i de Catalunya. Els inicis d’aquest mitjà de transport van ser força titubejants, ja que el poc ús que se’n feia va comportar dificultats econòmiques a la companyia.
Túnels i estacions en desús, antigues rajoles artístiques, publicitat d’altres temps, remors d’aigua i fins i tot llegendes de fantasmes expliquen la història del metro de Barcelona, ara accessible en directe per mitjà d’unes visites guiades
Una de les artèries viàries més importants de Barcelona, Via Laietana, amaga al seu subsòl dues parades de metro, una de les quals mai va arribar a funcionar.
El 30 de desembre de 1924 va circular el primer metro a Barcelona des de la plaça de Catalunya en direcció al passeig de Gràcia. Així comencen les rutes pel metro que es duen a terme amb motiu dels 90 anys d’aquest transport.
Si fas noranta anys vol dir que has viscut molt. En el cas del metro de Barcelona ha estat una vida de creixement, maduració i actualització. Amb l’entrada al segle xxi el transport es transforma una vegada més per resoldre la mobilitat d’una urbs que es proclama intel·ligent.