Volen en grup. Centenars de milers d'aus es desplacen conjuntament pel cel de l'hivern. En una coreografia precisa, s'estiren i es contrauen, planen i remunten formant grans nuvolades; és el que coneixem com a "dansa dels estornells". Ningú pot preveure quins en seran els moviments, de fet ni ells mateixos saben cap a on volaran durant els segons que han de venir. En un veritable ballet aeri, aquests ocells despleguen, com ben pocs, una perfecta sincronia de vol. És a través d'aquestes danses aèries que abordem doblement i de manera directa la Col·lecció MACBA, celebrant-ne el trentè aniversari i reflexionant sobre els processos de subjectivació contemporània. De la mateixa manera que el moviment sincrònic i coral dels estornells -conegut en anglès com a "murmuration", que evoca el murmuri que acompanya el seu vol- configura imatges volàtils i canviants, també les obres de la col·lecció s'ajusten i es reagrupen en les seves diferents presentacions formant nusos o mapes de sentit. 

La celebració dels 30 anys del museu convida a fer una reflexió pausada, una parada per mirar el passat sobre el qual s'ha construït el present del MACBA, i per revisitar-ne la trajectòria. Una mena d'homenatge, però també una revisió crítica dels fils que han teixit el museu actual. Des dels seus orígens, la construcció de la Col·lecció MACBA s'ha fet de manera gradual, abraçant els reptes de la seva contemporaneïtat i assumint els riscos necessaris per convertir-la en altaveu de pràctiques audaces i políticament compromeses. Una col·lecció que s'articula com un murmuri que creix any rere any, una constel·lació de veus que emergeix del passat en una ressonància polifònica que es vol infinita, il·limitada i diversa.

Si bé aquesta presentació s'emmarca dins de les celebracions dels nostres 30 anys, no és una mostra commemorativa, sinó que té una identitat pròpia. Així doncs, el murmuri de la col·lecció que hi dibuixem pren la forma d'una coreografia del subjecte contemporani. Defugint l'exposició cronològica, la mostra s'articula a través de nodes connectors on es treballen conceptes sobre aquest subjecte entès com una entitat mal·leable, que no es construeix de manera aïllada, sinó de manera coral, en diàleg amb les experiències col·lectives, les lluites socials i els contextos interculturals. Es tracta d'existències que s'entrellacen i estan en transformació constant, entorn de les quals reflexionen moltes obres de la Col·lecció MACBA i que ofereixen un enfocament plural, flexible i dinàmic. 

Explorarem doncs el concepte de subjecte híbrid, que desafia les identitats fixades per categories, com el gènere, la raça, la nacionalitat o la classe. Una hibridació que sorgeix de la interacció contínua entre diferents mons i que, com els ocells en el seu vol col·lectiu, permetrà presentar obres que evoquen un jo construït orgànicament, des de la comunitat i la natura, sense desatendre la relació sagrada amb els mons espirituals, que hi tindran un paper essencial. L'experiència del somni, el joc i el ritual seran elements clau per mostrar un ésser que es connecta amb dimensions invisibles i transcendentals de l'existència, fins i tot amb el deliri com a força nodridora. 

L'exposició es complementa amb tres obres deslocalitzades i presentades en tres centres educatius públics de la ciutat. Aquestes obres, d'Alán Carrasco, Dora García i Tanit Plana, formen part de la nova edició de "Fora de reserves", un programa d'acollida temporal a escoles i instituts d'obres del fons d'art contemporani del MACBA en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.