Casal de Barri de Sant Cristòfol

La soledad sonora  és una peça de dansa en format de solo que –inspirada pels poemes de San Juan de la Cruz– ens planteja un itinerari de recerca (del/la estimat/da, del coneixement, del saber universal… de la BELLESA) en el que es plantegen temes tan humans com l'amor, la solitud, la fe i la cerca de l'ésser. La peça s'estructura en cinc capítols en els que, mitjançant la interrelació del cos amb altres elements (sons, objectes, llum, el vestuari, la paraula…), es generen diàlegs de idees duals com l'absència/la trobada, el tot/el no-res, la llum/la nit i la mort/la vida. La pèrdua, la solitud, la recerca, la nit i la trobada són l'itinerari recorregut fins a conformar  la soledad sonora .

Recomanat a partir de 10 anys.