Presentació

És una indubtable satisfacció, tant institucional com personal, redactar aquesta presentació de l'Informe “"Els fluxos migratoris. Anàlisi demogràfica sobre processos d'assentament territorial de la població a Barcelona i la RMB". 

En el resum executiu, que hem elaborat des del Consell Econòmic i Social de Barcelona, podran trobar les lectores i lectors la síntesi del seu contingut i de les conclusions més rellevants de l'estudi. 

Dic que és una satisfacció institucional en la meva condició de President del CESB, ja que entre les funcions que té assignades en els seus Estatuts es troben les de “elaborar estudis, dictàmens i propostes de resolucions sobre matèries econòmiques i socials a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per pròpia iniciativa a proposta de qualsevol membre del CESB”, i “analitzar, promoure debats i elaborar propostes en qüestions d'àmbit socioeconòmic d'interès per a la ciutat. Impulsar accions orientades cap a la millora de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona”. 

No crec que pugui haver-hi cap dubte de la importància de conèixer la realitat de la diversitat poblacional existent a Barcelona i la RMB, i de com ha anat canviant i remodelant la vida quotidiana de les nostres poblacions, amb molta major intensitat a la nostra ciutat, que acull, segons les últimes dades estadístiques coneguts, a persones de 182 diferents nacionalitats. 

Barcelona, ho vaig dir en l'acte de la meva presa de possessió com a President el 19 de març “... és una ciutat plenament oberta al món, d'homes i dones amb moltes il·lusions, interessos, preocupacions, alegries, desencantaments, i de la qual moltes ciutats i territoris volen aprendre”, i que “la riquesa de la nostra ciutat es basa en el gresol de cultures i llengües que veiem diàriament per gran part d'aquesta, al mateix temps que això comporta una necessitat d'adoptar mesures que possibilitin que la ciutadania de Barcelona es beneficiï de tota aquesta riquesa i que no es converteixi, almenys d'una banda d'aquesta, en un problema. No és una tasca fàcil per als qui dirigeixen l'Ajuntament, i des del Consell ja s'han elaborat estudis, i espero que continuaran elaborant-se, de formulació de propostes en aquesta línia”.

Justament amb l'informe que ara es presenti, volem continuar contribuint al coneixement de la nostra realitat poblacional, de com ha canviat en els últims anys, i als debats de quines mesures cal adoptar per a adequar-se a aquesta nova realitat. 

Una realitat, que queda fidelment reflectida en la Memòria 2024 del CESB, recentment aprovada en la seva sessió plenària del dia 29 de setembre, de la qual em permeto reproduir aquelles dades que avalen les afirmacions fetes amb anterioritat. En la seva presentació vaig exposar que “Barcelona és, cada vegada més, una ciutat internacional, amb 182 nacionalitats presents i que atreu a una part important de la migració que arriba a Espanya, sent d'especial interès, i les dades publicades per l'Oficina Municipal de Dades així ho posen clarament de manifest, que una part important d'aquesta migració té un elevat nivell de qualificació acadèmica i professional. Una ciutat, amb el repte, un més dels que té davant, és conjugar la diversitat de la població que arriba amb la realitat dels qui viuen, i en gran part, treballen allí des de fa molts anys”. 

Aquests són les dades de 2024:

“El creixement natural de la ciutat manté un saldo negatiu amb 11.091 naixements i 14.680 defuncions durant 2024. La taxa de natalitat s'ha situat en 6,5 naixements per cada mil habitants, mentre que l'indicador de fecunditat aconsegueix només 0,88 fills per dona (inferior al nivel2). Aquest dèficit natural es compensa amb un saldo migratori positiu.

Per sisè any consecutiu, les persones no nascudes a la ciutat superen a les persones nascudes a la ciutat i la població nascuda a l'estranger aconsegueix el 35,4%, amb 612.529 persones residents. D'aquest 35% es destaca que un 29% (1 de cada 3) té la nacionalitat espanyola.

Tots els districtes de la ciutat han crescut i s'han produït 91.564 canvis de domicili entre districtes i barris, un 12% inferior a l'any anterior, i si s'observa en termes relatius per nacionalitats, les persones estrangeres han canviat gairebé 3 vegades més de domicili que les persones amb nacionalitat espanyola”.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

És, ja ho he indicat a l'inici d'aquesta presentació, una satisfacció personal, perquè he dedicat bona part de la meva activitat investigadora com a professor universitari, i com a persona, així ho crec, amb sensibilitat social, a l'estudi del fenomen migratori, des que en el llunyà any 1992, (recordin, els Jocs Olímpic de Barcelona, que van posar a la nostra ciutat a exposició de tot el món) vaig redactar una conferència sobre la realitat migratòria a Espanya quan aquesta no passava del 2,5% del conjunt de la població, i sempre amb especial atenció als marcs jurídics existents, posant de manifest la necessitat d'avançar en polítiques que permetessin que totes les persones que arribaven a la nostra ciutats poguessin fer-ho amb plenitud de drets i deures, una cosa que en l'actualitat, i cal lamentar-ho, encara no s'ha aconseguit, i per això cal continuar lluitant perquè sigui possible. La creació de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, de la qual en vaig ser el primer director des de la creació el 2002 fins al 2008, va ser un innegable punt de referència per a l'anàlisi de la realitat migratòria, justament des de la perspectiva de la plena aplicació dels drets humans a totes les persones. 

Fa ja molts anys, en el llunyà 2008, vaig escriure un article titulat “La immigració: una oportunitat i no un problema”. Hi ha fragments que, lògicament adaptats a la realitat actual, conserven plenament tot el seu valor al meu parer, i que per això em permeto reproduir:

“Quan algunes Comunitats Autònomes superen el 10% de població estrangera ... sembla un exercici d'hipocresia intel·lectual continuar debatent sobre les bondats o maldats de la immigració, perquè el que cal fer és gestionar correctament la situació i saber fer cap on volem dirigir-la. En moltes ocasions la immigració es percep com un problema, el demostren els baròmetres del CIS, i negar que a vegades això pugui ser així seria negar els ulls a la realitat. Però encara pitjor seria no reconèixer que bona part de l'economia del país, i en concret alguns sectors productius, difícilment podrien funcionar com l'estan fent en l'actualitat sense el treball, regular o irregular, dels immigrants... No hi ha dubte que hem d'apostar per la millora de qualitat i la competitivitat del nostre teixit productiu, i això no pot fer-se per la via d'una política de mà d'obra que opti per la precarietat, la desregulació i l'incompliment de la legalitat. Necessitem apostar per una política de mà d'obra que potenciï la formació i la qualificació del personal. D'aquí ve que la incorporació dels immigrants al mercat de treball ha de fer-se de manera que aprofitin tots els seus coneixements i habilitats. 

... La normes que regulen la immigració no pot anar d'una banda mentre que la realitat econòmica i social va per un altre; ni tampoc pot un Estat, o una Comunitat Autònoma, fer una política migratòria que no prengui en consideració la realitat comunitària i internacional... a Espanya i a Catalunya, l'objectiu a aconseguir, i en això han d'implicar-se activament totes les Administracions i tots els agents socials, és la plena regularitat del treball que prestin els immigrants. És obvi que és molt fàcil de dir i més que difícil d'aplicar, però ens juguem bona part de la cohesió social que hem de tenir... 

La immigració ens interpel·la, ens interroga, ens crea problemes, però també aporta (ens aporta) riqueses econòmiques, culturals i humana (perquè convé recordar també que els immigrants són persones i no merament mà d'obra). No cal negar que es produeix un increment de necessitats econòmiques per part de les Administracions competents per a cobrir les noves realitats, per exemple, en els àmbits sanitaris o educatius. Però, qui pot negar que l'activitat productiva, per compte propi o aliè, millora el nivell de creixement del país, i al mateix temps pot significar un mecanisme important per a afavorir les polítiques de codesenvolupament amb els països d'origen?

Ja és hora de deixar de debatre sobre la immigració com si fos una realitat encara poc present o desenvolupada al nostre país. El debat ara ja no és la immigració sinó la integració dels immigrants. I del debat, de les paraules, hem de passar als fets, les mesures per a facilitar aquesta integració regular. ...

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

En la preparació d'aquesta presentació he tingut oportunitat de debatre, a partir del contingut de l'Informe que ara es presenta, sobre el fenomen migratori, tant amb l'equip de treball del CESB com amb persones directament, m'atreveixo a dir que molt directament, de la realitat migratòria de Barcelona, des de la seva talaia del Departament d'interculturalitat i assumptes religiosos de l'Ajuntament. 

D'aquest molt ric debat d'intercanvi d'idees, vull recollir en aquesta presentació algunes que considero d'especial importància, sempre en la perspectives de les mesures i accions que poden emprendre's pels poders públic municipals per a atendre la diversitat poblacional. 

La immigració és una realitat molt diversa. En els debats sobre la població migrant, és erroni plantejar que hi ha un “ells” i “nosaltres”. Si s'efectua aquesta diferència, deixem de fer polítiques “d'inclusió” i passem a efectuar-les de “separació” Estem parlant de persones. Buscar respostes a la problemàtica de cadascuna d'elles és un exercici responsable de ciutadania

La immigració és una oportunitat. No és un problema i per tant no pot tractar-se com a tal. És una realitat que cal saber gestionar en benefici de tota la ciutadania, i sempre des de la perspectiva de la plena aplicació a tota ella dels drets humans.

Aquesta realitat es demostra a Barcelona amb l'existència, a més de les dades anteriorment exposades, de 37 confessions religioses i de 300 llengües, i una immensa varietat de cultures gastronòmiques que enriqueixen aquesta diversitat i que a més generen creació d'ocupacions en el sector de la restauració. 

Sens dubte, cal tenir en consideració el marc jurídic sobre l'accés a la situació de regularitat administrativa, però això no és obstacle de cap manera al fet que des de les competències municipals es procuri garantir els drets econòmics i socials per les respectives Corporacions Locals a totes les persones que arriben a Barcelona i a tota la RMB. 

Cal plantejar-se mesures que impactin positivament sobre la situació laboral, i això requereix adoptar les que possibilitin que les persones que arriben a les nostres ciutats adquireixin al més aviat possible, si no la té ja d'entrada, la documentació que acrediti la seva regularitat i per consegüent el ple exercici dels seus drets i deures. 

Cal lloar els esforços dels qui han actuat per a potenciar les polítiques d'inclusió en l'àmbit laboral, vetllant perquè totes les persones, provinguin d'on provinguin, es trobin en les mateixes condicions laborals i tinguin accés a tots els drets, i al compliment de deures, que els marcs normatius regulen. En aquest terreny, els poders públics han de potenciar que les polítiques dels agents socials en l'àmbit laboral siguin ajudades per mesures que facilitin la integració, com per exemple el finançament de curs de formació en les llengües oficials de la comunitat en què es trobin. 

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Concloc aquesta presentació animant a la lectura de l'Informe. Hi haurà, sens dubte, els qui estiguin plenament d'acord amb el seu contingut, i també qui manifesti la seva disconformitat amb algun d'aquest, o potser de tot. 

Això, no haurà de ser considerat de cap manera com a negatiu. Justament, el valor dels informes que presenta el CESB, així ho creiem els qui formem part del mateixos, és l'obrir debats sobre totes les qüestions d'interès econòmic i social que afecten diàriament la nostra ciutadania; i per descomptat la diversitat poblacional, cada vegada més fàcilment perceptible, a Barcelona i la RMB, mereix que li prestem, i cada vegada més, atenció, Aquest és el nostre propòsit i esperem que tingui èxit. 

En uns moments en què alguns tracten de posar el focus en la separació entre “nosaltres” i “ells”, la inclusió i la integració adquireixen una importància de primer nivell. La immigració, és una oportunitat, no un problema, i així hem d'actuar. 

Eduardo Rojo Torrecilla.

President del Consell Econòmic i Social de Barcelona.