Aprofitem el primer mes de la campanya “Amb ESS, tot pot canviar!” engegada amb la Febrerada, dedicat a l’oci i la cultura, per entrevistar de forma col·lectiva a la Comissió de Gestió de Culturacoop, la nova Sectorial de Cultura de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) que representa a més d’un centenar de cooperatives culturals de tota Catalunya. Ens parlen de xifres, propostes i activitats culturals a Barcelona i a Catalunya, posant en valor un sector rellevant del cooperativisme.

-Oficialment, la Sectorial va néixer l’any 2024, però la seva essència és anterior. Ens l’expliqueu breument? Amb quin objectiu es va crear?
-CulturaCoop neix arran de la inquietud i la necessitat d’enxarxar-nos i fer incidència política per part d’algunes cooperatives culturals de Barcelona, davant la preocupació de la mercantilització i privatització del fet cultural a la ciutat. El 2018 vam editar un material que encara ara resulta molt útil, la Guia Cultura Cooperativa a Barcelona.

-Què caracteritza la cultura cooperativa? Quins són els seus valors diferencials respecte a la cultura mainstream?
-Per nosaltres, la cultura és un ofici, un vincle comunitari i una eina de transformació social. Per això considerem que és un bé comú i un dret fonamental que enforteix les relacions socials, la crítica col·lectiva i els imaginaris alliberadors. A més a més, defensem un model cooperatiu, democràtic i sostenible que es basa en la gestió i propietat col·lectives, el treball digne i la intercooperació. Per les entitats que formem part de CulturaCoop, la cultura ha de ser una plaça oberta, arrelada al territori i accessible a tothom, no una mercaderia.

-En un món dominat per les grans plataformes on sembla que la cultura és un article de luxe, les cooperatives són una manera de democratitzar l’accés i garantir la sostenibilitat. Quina és la clau per crear productes culturals amb criteris ètics, solidaris i accessibles?
-Una de les claus és l’arrelament al territori: no es pot fer cultura sense tenir en compte l’entorn i el seu teixit social i polític. Des de CulturaCoop, creiem que s’ha de donar suport a models que passin per la producció local i que aquesta faci una distribució justa dels continguts que genera (com per exemple prioritzar espais i xarxes comunitàries). Altres factors que pensem que són claus és tenir en compte unes condicions laborals justes, així com generar alternatives transformadores que incloguin tant a productores com a distribuïdores i usuàries.

-La cultura que defenseu és cooperativa, comunitària i transformadora. Serveix de vincle per unir la ciutadania, però com aconseguir que la gent se sumi, que tingui un paper actiu? Quines estratègies utilitzeu per fomentar la participació?
-La generació de comunitats al voltant dels projectes culturals és molt important per fer que les persones se sentin partícips de les propostes i, així, que prenguin un paper actiu però no com a consumidores o clientes, sinó com a part del mateix procés. Algunes estratègies impliquen generar bases de sòcies i col·laboradores, així com espais de reflexió i diàleg per poder incorporar noves idees i suggeriments que, a més a més, enriqueixen el procés i la proposta final.

-Com es pot promoure una cultura cooperativa més present als barris i als pobles?
-Mitjançant l’arrelament, principalment. Que insistim en això no és casualitat: parlar amb el veïnat i conèixer les seves inquietuds és bàsic per poder oferir propostes culturals que siguin reconegudes i, per tant, atractives i susceptibles de replicar al llarg del temps. Exemples podrien ser cicles de xerrades, clubs de lectura, festivals de petita escala… Aquestes propostes podran ser exitoses si la participació del teixit comunitari no només contempla la democratització cultural, és a dir, l’accés o consum dels “productes culturals”. Creiem que cal fer especial èmfasi en la democràcia cultural, entenent que qualsevol persona ha de poder participar de forma efectiva en totes les fases de la cadena de cultural, des de la ideació a l’accés, passant per la producció i distribució.

-Quin rol juguen les aliances entre entitats, la intercooperació?
-Juguen un paper molt important, perquè la intercooperació ens permet construir aliances per compartir recursos i generar estructures culturals més resilients. A més a més, i això és molt important, amb la promoció d’intercanvis entre cooperatives culturals de l’ESS facilitem la transferència de coneixements i experteses.

-Quins són els principals reptes als quals s’enfronten les cooperatives culturals? Quines eines o recursos els hi oferiu?
-Com a societat, actualment tenim molts reptes. I des del cooperativisme, estem treballant per a la transició ecosocial amb una mirada interseccional i des del suport mutu. És important remarcar que les cooperatives culturals tenim molts reptes compartits amb altres sectors com l’habitatge, l’energètic o el tecnològic, com el decreixement o la sostenibilitat. Cal diferenciar i matisar que les cooperatives culturals, que operen a les grans ciutats o zones rurals, tenen especificitats molt diferents tot i que mostrem molts reptes compartits, com la mancomunació de recursos o la creació de públics. Des de CulturaCoop intentem ser una referència per ajudar-les a connectar-se, envigorir-se i millorar les seves pràctiques econòmiques i de treball.

-Com es troba actualment el cooperativisme cultural a Barcelona. I a Catalunya? Ens podeu donar algunes xifres representatives?
-A Catalunya, trobem al voltant de 120 cooperatives culturals federades i sabem que n’hi ha moltes més, però no tenim aquesta foto exacta i no la podem compartim. Durant l’any vinent ens agradaria actualitzar la infografia realitzada el 2019, la qual recollia: 15 projectes culturals, 75 treballadores fixes en plantilla, 81 altres llocs de feina generats, 2.838.727 € de facturació, 233.875 de públic presencial, 330.300 de públic digital, 130 serveis prestats en l’àmbit digital, i de produccions pròpies: 6 festivals i mostres de cinema, 29 produccions audiovisuals, 80 presentacions de llibres, cicles literaris i grups de lectura, 32 espectacles, 33 itineraris, rutes i visites culturals, 94 tallers, cursos i formacions, 19 concerts i festivals de música, 15 xerrades, conferències i actes, 24 edicions i publicacions de llibres i 2 fires.

-Com es promou un model de consum cultural responsable, ètic, sostenible i accessible per a tothom?-A través del cooperativisme, el suport mutu, l’economia social i solidària, i els principis cooperatius: adhesió oberta i voluntària, gestió democràtica, arrelament territorial, participació en l’economia, autonomia, intercooperació i promoció de l’educació. I portant a la pràctica en el dia a dia el decàleg, del qual destaquem:La cultura és un dret, no un luxe. Apostem per una cultura accessible i amb valors socials:

• Treball digne per a la cultura. Defensem condicions laborals justes per a les treballadores culturals.
• Descentralització cultural i arrelament al territori. La cultura ha d’estar present a tot el territori, no només a les grans ciutats.
• Cooperar per transformar. Les cooperatives culturals treballen en xarxa per un sector cultural més just i sostenible.
• Sobirania cultural i digital. Apostem per la cultura oberta, les llicències lliures i eines digitals accessibles.

-Com valoreu el suport institucional? Quines polítiques públiques trobeu a faltar?
-Defensem un model cultural públic-cooperatiu-comunitari. Des d’aquest punt de partida, és fonamental establir nous marcs de col·laboració estables i permanents, a través de la implementació de polítiques conjuntes en favor dels drets culturals. Cal plantejar, doncs, nous entorns de co-producció de polítiques culturals, així com dissenyar noves eines per al suport de la cultura cooperativa. I cal que es continuïn revisant els sistemes de licitacions públics per fer-los accessibles a les empreses petites, evitant dipòsits de garanties abusives, demores en pagaments, sobrecàrregues, revisions de preus per a licitacions de més de dos anys…

-La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya participa a l’#ESSBCN2030. Com afecta l’estratègia de ciutat a la Sectorial i quin paper juga la Sectorial en el projecte de ciutat?
-Com a sectorial, representem a més d’un centenar de cooperatives culturals de tota Catalunya i treballem per enfortir-les com a espais transformadors, col·lectius i arrelats a tot el territori. De fet, una de les principals línies de treball és la intercooperació a tot Catalunya, no només a Barcelona. Sobre el paper que juguem la sectorial de Cultural a Barcelona, es podria resumir en seguir defensant els drets culturals a tots els espais comunitaris dels barris des de l’ESS. És important remarcar la col·laboració amb espais de la XEC (Xarxa d’Espais Comunitaris, sectorial de la XES).

-Quins són els vostres principals objectius per aquest 2025? I a més llarg termini?
-La nostra missió és consolidar un model cultural basat en els valors de l’economia social i solidària, que situï les persones i les comunitats al centre. Per aquest 2025, ens centrarem en la posada en marxa de la sectorial. La nostra missió és representar, connectar i enfortir les cooperatives culturals, generant espais de trobada, incidència i transformació social. A llarg termini, volem que la cultura cooperativa sigui un motor de canvi social, equitatiu i sostenible, amb una xarxa descentralitzada i forta de projectes culturals. La cultura transforma els imaginaris i el cooperativisme cultural ha de ser un actor fonamental. Perquè relliga el que fem i el com ho fem.