Es tracta d’un refugi de caràcter privat que donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. L’element havia quedat completament ocult i només ha emergit amb motiu dels moviments de terra que comporta el projecte ferroviari actual i la futura reurbanització d’aquest espai. La troballa s’ha fet durant els treballs d’excavació dirigits per l’arqueòleg Joel Blanco, de l’empresa ABANS.

El traçat d’aquest refugi connectava els dos edificis que es trobaven a banda i banda de l’entrada a l’antiga terminal de mercaderies. Un ja es va enderrocar fa una dècada, mentre que el segon ha estat fins ara la seu de les oficines d’Adif des d’on es dirigeixen les obres de la futura estació intermodal de La Sagrera.

El refugi presenta una tipologia constructiva singular dins del conjunt de refugis antiaeris de Barcelona, una estructura de tipus búnquer, excavada a cel obert i construïda amb formigó armat, amb una llosa de coberta d’uns dos metres de gruix preparada per resistir l’impacte de bombes de 100 kg. L’estructura està situada a uns quatre metres de profunditat i conserva dues entrades.

A l’interior, el refugi disposa de dues galeries principals —de 2,5 metres d’altura per 1,2 d’amplada— que unien els edificis bessons de l’estació de mercaderies en direcció nord-sud. Al llarg del recorregut s’hi han identificat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai amb possibles funcions de magatzem o infermeria. En total, l’estructura devia tenir una longitud aproximada de 90 metres.

La construcció combina diferents tècniques: trams d’esquelet de formigó recobert amb maó massís, sostres d’encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. Destaquen també les banquetes conservades en una de les sales, diverses pintades fetes al voltant de 1954 i grafits amb les sigles CNT i FAI, que podrien correspondre al període de la Guerra Civil. Igualment, es manté part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.

L’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, construïda entre el 1918 i el 1922, ocupava 200.000 m² i més de 17 km de vies. Va ser un dels nodes logístics principals de Barcelona fins que va tancar, el 1990, i un punt estratègic durant la Guerra Civil, fet que la va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937. La CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari, va impulsar amb els treballadors la construcció del refugi que s’ha localitzat ara. En aquests moments es troba en fase d’estudi i documentació mitjançant escàner làser.