La violència masclista amb component digital no té arrels diferents a les violències masclistes existents abans de l’arribada d’internet, però els canals a través dels quals es pot exercir la faciliten i l’amplifiquen.

Els patrons de violència basats en actituds masclistes i sexistes es traslladen a l’entorn digital en forma de situacions específiques d’assetjament, abús i agressió, tant sexual com psicològic, aprofitant la immediatesa i la ubiqüitat, fet que les fa especialment greus i sovint més difícils de detectar.

Aquestes violències tenen impactes profunds en la salut mental, la seguretat, la reputació, la vida professional i l’exercici de drets com la llibertat d’expressió i la participació pública. Les formes més comunes inclouen insults, accés no consentit a comptes, manipulació de dades, assetjament, seguiment digital i amenaces.

Les ciberviolències sovint es combinen amb violència física o psicològica, i la manca de proves, l’anonimat de l’agressor i la desconfiança institucional en dificulten la denúncia.

Davant aquest tipus d’agressions, com davant qualsevol forma de violència masclista, compteu amb serveis especialitzats amb recursos i equips professionals que us poden ajudar a identificar una situació de violència i a fer-hi front amb suport i acompanyament.

Formes de violències masclistes digitals

Aquests són alguns exemples concrets de com es poden manifestar les violències masclistes digitals:

• L’accés o control no autoritzat dels dispositius o dels comptes de les dones.
• La manipulació, la divulgació no consentida o el desprestigi de les imatges o les gravacions de dones a les xarxes socials, a internet o als mitjans de comunicació, en què també cal tenir en compte l’univers de la intel·ligència artificial i les imatges falses de dones i menors de caire masclista.
• La suplantació o el robatori d’identitat.
• Els insults, l’assetjament, l’extorsió, les amenaces o l’explotació sexual de la imatge de les dones.
• Els atacs o pirateig de comptes d’activistes o webs feministes i l’emissió de discursos d’odi respecte a aquests temes.

El ciberassetjament en dades

En l’àmbit europeu i estatal, l’11% de les dones i nenes a la Unió Europea han patit ciberassetjament (FRA, 2014), i, a Espanya, el 15,2% de dones de més de 16 anys han rebut missatges obscens o amenaçadors (Macroenquesta de violència contra la dona, 2019).

Segons l’estudi “Les ciberviolències masclistes” (Antígona – UAB i Donestech, 2019), a Catalunya el 88% de les dones enquestades no van denunciar les ciberviolències patides.

A més, l’Enquesta de violències masclistes de Catalunya, elaborada per la Generalitat de Catalunya, recull dades com aquestes:

• El 28% de les dones catalanes han patit violència digital per part de parelles o exparelles.
• El 90% dels casos de violència en l’àmbit sexoafectiu inclouen alguna forma d’agressió virtual.
• El 80% de les joves han patit agressions a les xarxes socials, i més de la meitat han vist com es compartien fotos seves sense consentiment.

Segons dades municipals, el 56,8% de les dones que viuen a Barcelona han patit assetjament i agressions sexuals en l’àmbit social i familiar des dels 15 anys, i d’aquestes dones, el 26,4% han patit ciberassetjament.