L’artista, està sempre de vacances, com suggeria Roland Barthes, o bé, com ha afirmat més recentment Boris Groys, produeix a tothora una cultura que fa olor de feina, feina i més feina? Aquesta cultura que fa olor de suor, és cultura? L’estrés i el cansament, s’han convertit, potser, en les úniques formes actuals de la respectabilitat? A partir d’aquests interrogants proposarem una lectura crítica d’alguns trets de la figura del creador artístic en el capitalisme immaterial, com a productor, com a autònom precari o com a tipus que va néixer cansat però que no para.

Lectures: José Luis Molinuevo, Mutaciones en arte y literatura. Del creador al trabajador (Archipiélagos). Peter Handke, Ensayo sobre el cansancio (Alianza).

​